Dramatúrgia Catalana Contemporània

URI permanent per a aquesta comunitat

https://dcc-dev.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3

Examinar

Mostrant1 - 20 de 31

Com destruir una casa
(2022) Morales i Pujolar, Oriol; Plana, Aleix
La Roser ha viscut deu anys entre albergs i pisos tutelats dels serveis socials. La família de l'Augusto va ser desnonada quan ell tenia quinze anys i els seus germans eren petits. La mare de la Georgina té seixanta anys i comparteix pis. Al company del Xavi el va apallissar un home contractat per un propietari d'Airbnb. La Marta ha de marxar de Barcelona perquè no pot pagar el lloguer. L'Amílcar vivia en una barraca que s'havia construït als afores de Montcada i ara li hem perdut la pista. José Luis Ábalos és ministre de foment i ha de fer unes declaracions sobre la nova llei de l'habitatge. El José Manuel és expert en humitats en cases antigues i ha d'anar a casa d'una parella jove a arreglar un problema ben gros. "Com destruir una casa" és una obra de teatre documental que aborda la problemàtica de l'habitatge des de punts de vista molt heterogenis i que planteja el dubte de fins a quin punt el teatre pot servir per provocar un canvi en la societat.
Cut & Paste
(2006) Aymar Ragolta, Àngels
L'obra està formada per nou escenes que retraten la vida dels adolescents: beure, fumar, fer classes particulars, estudiar, sortir a la discoteca, menjar pizza i quedar amb els amics. Una noia i un noi que fingeixen escepticisme envers l'altre perquè no s'atreveixen a quedar. Un fill que informa els seus pares que no cal que li donin permís per sortir aquest cap de setmana i els avisa que no pensa tornar abans de les sis de la matinada. Tres amigues que parlen sobre la necessitat o no de quedar-se una estona ajupida després de fer sexe. Tres amics apàtics que dialoguen a base de monosíl·labs. Una noia que li exigeix al seu xicot que s'aclareixi i decideixi si es compromet en la relació. L'obra acaba amb un seguit de pretensions i preocupacions dels adolescents: estar informat, votar, tenir veu, pensar en l'evolució (humana i de la Terra), reconèixer la diversitat i ser conscients de la diferència.
El bell lloc : Comèdia d’amor en un acte
Brossa Cuervo, Joan
Una orquestra simfònica acaba de tocar i els músics marxen a excepció d’un noi que avança cap a primer terme i es posa a parlar d’una sèrie d’actes vandàlics que han tingut lloc a Montjuïc. Arriba una noia que és la seva enamorada i li explica una història. El noi s’anirà progressivament identificant amb la protagonista femenina de la història explicada per la noia. Quan la noia acaba la història, els dos s’abracen i es besen. A la segona escena el noi i la noia van a una botiga a comprar una bandera i una venedora molt eficient els n’ensenya diverses i els explica les avantatges i inconvenients d’unes i altres.
El cavall blanc
Brossa Cuervo, Joan
L’obra consta d’un únic acte dividit en tres quadres. El primer quadre succeeix a l’entrada d’una casa de pagès i ens mostra un mosso i una mossa parlant del casament del seu amo. El mosso vol deixar la seva feina i de sobte es posa a fer jocs malabars. El segon quadre evoca alguns dels elements característics del món del circ amb la presència d’uns mossos de pista, un malabarista, un pierrot, un arlequí, i un urbà. Al darrer quadre, el marquès i la marquesa coneixen la noia a qui el seu fill festeja i aquesta fugirà en sentir que el rellotge toca les dotze.
El ganxo
Brossa Cuervo, Joan
L’obra consta d’un pròleg, on el personatge Pròleg explica un argument, del qual diu que se’n prescindirà, i de quatre quadres. Els tres primers quadres consisteixen en accions protagonitzades per un criat, una ballarina, un negre, un vell i un personatge corpulent. A l’últim quadre, un home parla amb una colla de transeünts i algun dels personatges dels quadres anteriors, mentre realitza accions diverses amb objectes variats.
El tragitaire
(1994) Llorens, Ximo
L'obra utilitza la figura del Tragitaire, un narrador d'històries, per fer un repàs en to de farsa, a la història del teatre al País Valencià.
El último pecado de William Shakespeare : La verdadera y asombrosa història del incendio de El Globo
(1989) Llorens, Ximo
L'obra mostra l'enfrontament de William Shakespeare amb la resta de components de The Globe per culpa del final de l'obra "Enric VIII". Irritat per la traïció dels seus amics, que decideixen estrenar l'obra sense el seu permís, Shakespeare es retira a Stratford-Upon-Avon amb la seva dona Anne. La notícia que la seva filla ha estat atrapada en plena infidelitat al mig del poble, trasvalsa altre cop la seva tranquilitat i propicia la seva tornada a Londres. Al tercer acte, a l'interior del teatre The Globe, durant la representació de l'"Enric VIII" que Shakespeare no ha autoritzat, l'autor cometrà el seu últim pecat: una defensa apassionada de la propietat intel·lectual.
Empremptes
Garcia Barba, Ignasi
Mitjançant vint-i-dues accions, l'autor configura un seguit de quadres plàstics corals, en els quals fa un seguiment còmic de l'evolució de l'home fins al descobriment de la parla. Procedents d'un altre temps, un equip de rodatge, que no té cap relació aparent amb el grup, intenta captar, enregistrar l'esdeveniment sense èxit. No es poden comunicar amb el grup ni dirigir-los i el producte se'ls escapa de les mans. La natura segueix el seu curs sense deixar-se transformar.
Entaulats
(1989) Cavallé Busquets, Joan
Dues persones d'ambigua i inquietant identitat, acompanyades de dos personatges indefinits, i igualment inquietants, viuen al voltant d'una taula -però, també, a sobre i a sota-, un seguit de petites històries més o menys quotidianes que, passades pel filtre de la paròdia, adquireixen la seva dimensió més absurda i evidencien la incomunicació que existeix entre les persones.
Estúpida història d'un estúpid
(2007) Oriol, Jordi
Partint dels esquemes dels contes populars, el personatge del Narrador introdueix i desgrana la intensa i turbulenta història d'amor entre un príncep i una princesa, que representen un home i una dona qualssevol. La veu ressegueix ‒amb una barreja de teoria científica i lirisme‒ totes les etapes del vincle amorós: des de l'embruix i l'obsessió inicials, passant per la serenor, el benestar i el trencament que deriva en depressió. Quan el jove, sol i malalt d'amor, està a punt d'exhalar l'últim alè, pren la paraula una granota que li exigeix amb ímpetu un petó per tal de convertir-se en un formós príncep blau. Una història d'amor particular que trenca els tòpics i s'acosta, de la mà de la sàtira i la paròdia, a moltes vivències reals.
Festa de la lluna plena
Brossa Cuervo, Joan
Al primer acte, el Personatge 1 adoctrina el Personatge 2 sobre esgrima, mentre pleguen un llençol, fins que un teló gris els cobreix. El Conductor d’un tramvia li explica al Cobrador uns trucs de màgia i quan surten, creua l’escenari la Caputxeta Vermella. Al segon acte dues velles vestides de negre discuteixen sobre la foscor del carrer. Quan marxen s’il·lumina l’escena i arriba el Fanaler que recita uns versos. Marxa i entra una Noia que espera un noi. El Noi arriba tard i explica a la Noia que està molt nerviós perquè un individu estrany li ha dit “Govindorblandisliogocop”. Travessen l’escena Tres Comparses disfressats de Mags d’Orient i el Noi els segueix deixant la Noia sola confessant el seu amor. Torna aparèixer el Fanaler i després de desaparèixer la Noia, en un canvi del decorat del carrer, veiem dos homes parlant d’un concurs d’ocells i després dos senyors que també parlen del concurs. Al darrer acte retrobem tots els personatges fent una gran festa, llençant-se confetti, i un Revisor que els demana el bitllet. Quan ha acabat amb els bitllets, fa unes anotacions en un full de paper i a un senyal seu comença a baixar el teló.
Història : Coral
Bergonyó Aroca, Jordi
És molt fàcil explicar una història. Només cal proposar-s'ho, pensar-hi i començar. "Història" és un exemple de com n'és de fàcil, ja que està formada per tot un seguit de veus que expliquen les petites històries de la multitud anònima que omple els carrers grisos de les nostres ciutats. La vida d'aquesta gent és feta de misèria i patiment, un anar tirant subordinat a una feina on els exploten per la necessitat que tenen de mantenir una família. Però un dia aquestes persones poden revoltar-se, poden decidir que ja n'hi ha prou, i llavors tothom s'adonarà de com en són de necessaris i els poderosos hauran de començar a sentir-se intranquils.
Homenatge a Picasso
(1971) Palau i Fabre, Josep
La peça ret un homenatge a l’univers del genial pintor Pablo Picasso, i evoca, mitjançant una sèrie d’escenes, algunes de les seves etapes creatives més importants. Les escenes són principalment una evocació poètica de l’obra pictòrica de l’artista i per tant no hi ha estrictament cap relació entre elles.
La testimone : Text per a dansa
Cunillé Salgado, Lluïsa
L'obra està formada per cinc parts cada una de les quals gira al voltant d'un sentit. A "Gust", un cuc i el jo poètic busquen arribar fins al cor. "Olor" conté una descripció d'allò que una persona veu i olora mentre baixa en ascensor d'un desè pis a un soterrani, agafa el cotxe, condueix i se submergeix dins l'aigua. A "Tacte", algú es pregunta una sèrie de coses que només es poden saber pel tacte. A "Oïda", una persona descriu un final de festa major i el procés d'anar-se'n a dormir a través dels sorolls que percep. Finalment, a "Vista", algú, tot jugant a una variació de l'"1, 2, 3 pica paret", descriu què fa la gent quan va al cinema en parella.
Missal de Caragat
Brossa Cuervo, Joan
Aquesta peça evoca una cerimònia ritual de caràcter religiós adreçada al sol, on el ministre i el celebrant van alternant les seves intervencions llegides o recitades.
No ho direm en veu alta
(2022) Martí Piera, Isabel
El primer dia d'escola, Leti no apareix a l'aula. Els seus companys i companyes se'n sorprenen i miren d'entendre què ha pogut passar. La mestra i la directora els expliquen que Leti ha patit un politraumatisme en un accident. Tota la classe, doncs, haurà de fer front a la pèrdua de la seva companya i aprendran a gestionar el dol gràcies als records que mantenen de Leti.
Nocturn
Gisbert, Joan Mauel
Olívia, una noia jove de bona família, pateix una estranya malaltia i no pot moure’s del llit. La seva criada té cura d’ella tot el dia, però quan la deixa dormint sola a la nit, un misteriós home entra pel balcó i comença a realitzar estranys rituals on sembla que li xucli la vida. L’home cada cop es veu més jove i Olívia cada dia més envellida. El metge, desesperat per l'inexplicable estat de la noia, decideix anar a buscar l’ajuda d’un taumaturg amic seu. Aquella nit, l’home torna i continua amb els seus rituals, però Olívia pot avisar la seva criada, l’home ha de fugir i ella recupera la seva joventut. Al matí següent, arriba el metge amb el taumaturg, i aquest visitarà Olívia que no sembla adonar-se que el taumaturg no és altre que el misteriós home que la visitava cada nit.
Onze mínimes
(2017) Mestres Emilió, Albert
Recull d'onze peces de teatre breu, cadascuna encapçalada per una lletra de l'alfabet, en les quals es posa en dubte la percepció del fet teatral. En ocasions apareix una situació quotidiana, en d'altres es trenca la quarta paret i, sovint, a les peces es dissocien els canals de percepció: quan apareix una veu, ho fa sense situació; si hi ha un cos que frega el terra amb les seves passes, el cos no és visible, etc. L'escenari és el marc de realitat en què l'autor, doncs, juga a amplificar aspectes de la realitat per qüestionar-los.
Per l'abril
Brossa Cuervo, Joan
Obra en dos actes en aparença inconnexes. El primer acte està format per cinc escenes protagonitzades per personatges diversos. Algunes d’aquestes escenes consisteixen en accions físiques i d’altres en monòlegs. El segon acte succeeix en una sala d’espera d’una estació i a través de vuit escenes veiem entre d’altres situacions com una vella explica una història, l’arribada d’una parella inquieta o un home que es dedica a apuntar tot el que diuen els altres personatges per intentar publicar-ho.
Poliedre redux
(2024) Riera, Queralt
L’obra es construeix a partir d’un seguit de textos encapçalats per un títol, però desproveïts d’espai, temps, personatges, tema, argument o acció. El conjunt forma un poliedre escènic inspirat en una conversa entre Samuel Beckett i Mark Rothko, en què tots dos justificaven l’absència d’aquests elements en les seves respectives creacions teatrals i pictòriques.

Examinar

Examinant Dramatúrgia Catalana Contemporània per Nombre de personatges "indeterminat"

Resultats per pàgina

Opcions d'ordenació