Examinant per Nombre de personatges "P11 H3 D8"
Mostrant1 - 3 de 3
Resultats per pàgina
Opcions d'ordenació
Obra Antígones 2077de Cos, AinaA partir del mite d'Antígona, qui lluita per enterrar al seu germà, es dona veu a les dones dels represaliats durant la Guerra Civil i la postguerra a Mallorca. D'aquesta manera, una besneta descobreix una versió diferent de la versió familiar sobre la mort del seu besavi, un guàrdia civil republicà desaparegut durant el conflicte; una filla i una neta lluiten per donar un enterrament digne al seu pare i al seu avi, respectivament; l'Home afusellat explica com va ser assassinat i enterrat en un clot, mentre que la seva companya maleeix el fet de no haver pogut impedir que se l'emportessin. Per últim, l'Antònia busca el cos del seu germà i lluita per desenterrar-lo d'una fossa i tornar-lo a enterrar dignament.Obra Apareguda (Nostra senyora de les caixeres)(2010) Joanmiquel, FerranLa Rita té un desgavell personal important: per fi ha pogut oblidar el seu xicot, el Víctor, que ara és a la presó. Però la Meri, la seva amiga i companya de caixa del supermercat on treballen, ubicat dins un centre comercial, no ho veu gens clar i no li agrada que faci sempre cas a la Xacres, la noia que l'assessora. Amb tot, la Rita té un atac d'asma, i es retira al magatzem per fer servir el "ventolín" i calmar-se. Però, tot d'una, se li apareix la Verge, i li diu que està curada. Quan ho explica, al seu voltant sorgeixen diferents reaccions: està boja?, es pot curar? Però tot canvia: el Víctor surt de la presó i la ve a buscar per fugir junts; la Xacres no es mou de la seva vora; l'encarregat del supermercat vol que sigui la imatge de l'empresa; una monja intenta que el Vaticà la santifiqui; una reportera prova de fer-li una entrevista, mentre a fora un batibull de gent l’espera. Finalment, la Rita esclata i diu a càmera que a ells no els importa la fe, ni si és o no veritat que se li ha aparegut la Verge, només els importa el profit que en puguin treure.Obra Mireu-vos als ullsPeraferrer Vayreda, MartíQuan la Marta ha acabat els estudis d'interpretació, retorna a una aula de l'escola i recorda la tarda en la que s'hi va haver d'examinar per passar a segon curs. Aquella tarda va ser especial per moltes raons. Els professors que hi van pendre part, malgrat tenir punts de vista oposats sobre la naturalesa de la interpretació, van acabar donant-se suport i adonant-se que al cap i a la fi no eren tan diferents, ja que tots dos eren uns enamorats del teatre i defensaven el treball constant i dur per arribar a ser actor. D'altra banda, entre els alumnes es van aplaçar les diferències i els enfrontaments i es va anar forjant una amistat i una companyonia que fa que, ara que és a punt de deixar enrere aquelles quatre parets per sempre més, la Marta recordi aquells dies amb nostàlgia.