Examinant per Nombre de personatges "P11 H4 D7"

Mostrant1 - 4 de 4
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    El darrer esclat
    (1990) Veiga Giménez, Manuel
    En un petit poble de la costa de l'Empordà, Natividad, una dona de setanta anys, viu amb les seves filles Lluïsa i Aurora. La vida al poble es veu alterada per l'arribada d'un circ on actua Pablito de la Cruz, un cantant de boleros que és fill del poble. Pablito de la Cruz, que en realitat es diu Joan-Pau, va marxar del poble per fer el soldat i mai més ningú no va saber-ne res. Natividad, voldrà fugir amb el circ i en Joan-Pau, el seu antic nòvio, però s'haurà de quedar amb les seves filles, lligada a la mediocritat de la seva vida provinciana, sense haver pogut aprofitar el seu darrer esclat.
  • Miniatura
    Obra
    Estem tan bronzejats que fem una mica de fàstic
    (2003-01) Disla Sanz, Juli; Disla Sanz, Juli; Jornet, Alejandro
    Un espot televisiu es repeteix, de fa mesos, una vegada i una altra. “UTOPIA: THE REVOLUTION OF YOUR LIFE”, pregona, sense que ningú no entengui què anuncia. “The human body has a deadline” va repetint mentre empeny a milers de joves a viure a un alt rendiment, i a trobar permanentment respostes sobre el sentit de la vida en una societat en què la velocitat els impedeix trobar el temps per fer-se les preguntes pertinents. I, així, en un exterior que els desconcerta, amb un amor que els confon i sota un cel ennuvolat, aquests joves segueixen perduts, esclaus dels preceptes rigorosos de l’ordre establert, i incapaços de resoldre mai la contradicció que senten entre la por i el desig.
  • Miniatura
    Obra
    Magnòlia Cafè
    (2000) Aymar Ragolta, Àngels
    Un grup de persones coincideixen al restaurant Magnòlia Cafè, nom que prové del fet que al mig del patí hi ha una gran magnòlia. Entre els clients hi ha un matrimoni burgès que és a punt de fer aigües, tres amigues que fa molt de temps que no es veuen, una fotògrafa i un periodista que està col·laborant en un llibre seu, un músic que amenitza les vetllades i una cambrera de qui està enamorat, un home misteriós que va prenent notes, i la propietària del restaurant. Al llarg de l’obra sentim retalls de converses dels diferents comensals que ens permeten descobrir què pensen i què senten. Tots acaben al voltant de la magnòlia, ja que segons una llegenda, si penses un desig mentre li tires un collaret, el desig es complirà. Al final de l’obra, però, descobrim que són un grup d’actors assajant una obra que es basa en bona mesura en la improvisació. L’home que prenia notes era el director, que s’apuntava comentaris a fer un cop acabat l’assaig.
  • Miniatura
    Obra
    "La morta" de Pompeu Crehuet
    Crehuet, Marc
    El dramaturg Marc Crehuet, incapaç d’escriure res d’ençà del seu darrer èxit teatral, “El rei borni”, rep la visita de l’espectre del seu besavi patern, Pompeu Crehuet, dramaturg que, després del seu èxit amb “La morta”, estrenada el 1904 al Teatre Romea, també va caure en l’oblit. El fantasma d’en Pompeu s’instal·la al pis d’en Marc i la seva parella, la Patrícia, convençut que, fins que el seu besnét no l’ajudi a conquerir el lloc que li pertoca dins el cànon de les lletres catalanes dirigint-li una nova posada en escena de “La morta”, no podrà descansar en pau. Tanmateix, el que Pompeu no sap és que el que el priva del repòs etern no és l’oblit, sinó la relació amb la seva filla a qui va tancar més de trenta anys en diversos centres de salut mental. I, tot i que en Marc no acaba estrenant l’obra del seu besavi i que la seva visita està a punt de costar-li la seva relació amb la Patrícia, finalment acaba retrobant la inspiració.