Examinant per Nombre de personatges "P11 H6 D5"
Mostrant1 - 9 de 9
Resultats per pàgina
Opcions d'ordenació
Obra Aurora De GolladaEscudé Gallès, BethÉs una obra que de manera irònica parla de com la societat tracta a les víctimes de violència de gènere. L'Aurora és una dona maltractada que ha denunciat moltes vegades el seu marit; de fet, a la comissaria ja la coneixen. Aquesta vegada, però, hi arriba dessagnant-se: el seu marit l'ha degollat. Intenta posar una última denúncia però abans de signar mor. La forense i el maquillador de morts la porten a un programa de televisió que és un concurs on per votació popular es concedeix la beatificació al guanyador. L'Aurora guanya el concurs i se'n va al més enllà. Passa per l'Infern i després se'n va al Cel. Al Cel es troba al Senyor-Crist amb qui finalment decideix no quedar-se ja que per fi té la possibilitat d'inventar un món diferent on ella pugui tenir un present. L'obra acaba amb l'Aurora en una funerària encarregant el seu epitafi, el seu marit l'ha amenaçat de matar-la i sap que ho complirà. En el seu epitafi decideix no posar-hi res, ni un nom, ni una data... En el del seu marit, que sap que se suïcidarà poc després de matar-la, ho té clar: "La teva família et recordarà sempre".Obra Balneari Celeste(1992) Gras Perfontan, Rosa-VictòriaL'any 2200 hi ha la possibilitat d'anar a un balneari on es pot demanar la 'mort a la carta'. Els persontges es divideixen entre els que paguen per ser 'devallats' i els 'devalladors'. Els problemes sorgeixen quan els que desitgen ser devallats reben unes morts ben diferents de com les havien encomanat a l'hora d'incriure-s'hi. Aquest desengany els fa rebel·lar-se contra els devalladors i el director del balneari.Obra Carícies(1991) Belbel Coslado, SergiUna sèrie de personatges urbans que es relacionen al llarg de deu escenes encadenades i un epíleg. L'obra es tanca de manera circular. Relacions dures, incomunicació i agressivitat amb un final optimista.Obra Don Joan als inferns(1952) Palau i Fabre, JosepDon Joan arriba a l’Infern i troba Cleopatra acompanyada d’Antoni. Intenta seduir-la, però aquesta no li fa el més mínim cas. Marxa ofès i es troba successivament amb Isolda amb Tristany, Julieta amb Romeu i la monja portuguesa Sor Mariana Alcoforado, però cap de les dames mostra interès per Don Joan. Desesperat en trobar-se en una situació tan poc habitual per ell, Don Joan intenta suïcidar-se, però no ho aconsegueix perquè ja és mort.Obra Festa vora la gespaBertran Montserrat, RafaelUn pare de família que no gaudeix de gaire bona salut ha decidit celebrar el seu aniversari a la casa de camp, raó per la qual tots els fills hi fan cap. A sota d'una aparent felicitat, a poc a poc van apareixent l'odi, el rancor i l'enveja entre germans. La Glòria té un embolic amb l'home de la seva germana, en Carles, ja que al seu home, l'Artur, només li interessen els diners. D'altra banda, en Carles està endeutat fins al coll i necessita diners urgentment per pagar els deutes. A més a més, en Joan, el fill solter, deixa entreveure a la seva mare que és homosexual. Finalment, la dona d'en Carles, la Laura, està embolicada amb el seu sogre per tal d'anar-li xuclant diners. El pare acaba tenint un inici d'infart, fet que torna a unir els germans, que s'adonen que han de lluitar perquè les seves relacions vagin endavant i que s'han d'estimar de la mateixa forma que s'han estimat els seus pares al llarg dels anys. Quan els fills han marxat, truca l'Eduard, l'únic fill que no havia pogut venir, per anunciar que ja és a l'aeroport i que poca estona després serà a casa.Obra GirafesMiró, PauA finals dels anys cinquanta del segle XX, al barri Xino de Barcelona, un venedor de rentadores mira de vendre'n una a la Dona, a qui assegura que gràcies a l'electrodomèstic tindrà més temps per a ella. Paral·lelament, la Dona enraona amb el seu home, amb qui no poden tenir fills. Ella vol comprar la rentadora però el marit, que treballa en una fusteria, assegura que no s'ho poden permetre. Un dia, ell perd dos dits tallant fustes i es queda sense poder treballar temporalment. El matrimoni comparteix pis amb el germà de la dona i amb un rellogat a qui toca la loteria i el qual els regala la rentadora que la dona volia. L'Home demana a la dona que torni la rentadora i que el Rellogat abandoni el pis. Finalment, es queden la rentadora, tenen tres fills i, anys després, acaben muntant una bugaderia.Obra Les aventures del cavaller Tirant(1991) Joan Marí, Bernat"Les aventures del cavaller Tirant" és una adaptació per a teatre infantil de la novel·la de Joanot Martorell, centrada en alguns dels moments més rellevants de la història, com la lluita de Tirant contra els turcs a Constantinopla, el seu amor per Carmesina o la traïció del duc de Macedònia. La versió introdueix la figura d'un pescador que fa de narrador i d'introductor de les diverses escenes.Obra Quan arriba el migdia(1994) Sala Lleal, JordiUn home i dues dones en dos moments de les seves vides: el primer als vint anys i el segon als trenta-cinc, es relacionen per explicar a través de paradigmes com la mort i el sexe (la mort del pare i la primera relació sexual) els aspectes que els han condicionat per a ser qui són quan arriba el migdia.Obra RunesSoler, EsteveUn vell monologuista sense futur que es busca a si mateix en el passat. Una dona embarassada d’un home que va decidir abandonar-la. Una escriptora sense vida que escriu la vida dels altres. Un nen que vol ser un superheroi volador de qui estiguin orgullosos els pares, i que acaba enterrat dins d’un pou. Un home enterrat dins d’un pou que no recorda res de res. Una vella pitonissa que no sap preveure res que no siguin mentides. Una nena víctima d’abusos en recerca incessant d’uns pares que no té. Un venedor de pisos que ven pisos que no existeixen. Un jove que, incapaç de trobar l’amor, l’imposa sobre dones, gallines i cabres. Una noia que acaba fent de puta per fugir, precisament, d’aquest estigma imposat. Un immigrant a qui, tot i parlar la mateixa llengua que tothom, ningú no comprèn. Onze personatges que entrecreuen les seves històries com en un joc de miralls, mentre busquen, entre les runes d’un edifici ensorrat –o potser les de la societat occidental-, alguna cosa que els pertany i que no tenen –o potser la seva pròpia existència.