Marc Artigau Queralt
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1984. Dramaturg, poeta i novel·lista. Llicenciat en direcció escènica i dramatúrgia per l'Institut del Teatre. Més enllà de la seva tasca estrictament literària, col·labora, també, en ràdio i premsa escrita. Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals destaca el premi Josep Pla 2019 per la novel·la "La vigília".
Nom
15 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 15
Obra Unes altres(2022) Artigau Queralt, MarcDues dones, la Sara i la Lola, es dediquen a espiar, sovint a les fosques, a dues dones que viuen en un pis semblant al seu al bloc del davant. Les dues dones a qui espien també les observen i els esdeveniments entre tots dos pisos es repeteixen de manera que el que fan les dones del pis de davant és el mateix que la Lola i la Sara han fet instants abans. Avui, quan es queda sola, la dona del davant treu una pistola de sota del sofà. La Lola sap que la Sara també té una pistola amagada, així que accepta que arriba el final de la seva història. Al pis de davant algú les observa.Obra Nduti(2014) Artigau Queralt, MarcEn una distopia no gaire allunyada del món actual, un europeu d’uns seixanta anys viatja al cor d’Àfrica per comprar l’ombra d’una nena africana, Ntudi. La compra de l’ombra de la nena sembla l’única opció perquè la seva dona –europea, també, i terminal des que va perdre la seva- esquivi la mort. D'altra banda, amb els diners de la venda, la nena i la seva família podran prosperar. O almenys això diu Ntudi en un discurs d’agraïment a L'home que sembla après de memòria. Per facilitar la transacció i realitzar l’operació que deslligarà l’ombra del seu cos originari, una empresa regentada per un doctor i una doctora sense gaire escrúpols fa d’intermediària. Tot plegat en una regió on tots aquells a qui ja els han pres l’ombra són repudiats, marginats i, si convé, assassinats.Obra La peixera(2017) Artigau Queralt, MarcEl Professor ha reunit tots els pares i mares de la classe de 4t B. Després que l'1 d'octubre l'escola visqués moments molt tensos amb càrregues policials durant les votacions pel referèndum, a la classe hi han començat a passar coses intolerables. Un nen ha fet una redacció tractant de rates els policies que van venir des de molts indrets d'Espanya i que es van allotjar al port dins un vaixell. La peixera és buida perquè el peix Joan Carles ha aparegut mort a la taula de la Mercè, la tutora del curs. Després de la mort del peix Joan Carles, el seu substitut, el peix Felip, també ha acabat mort a la taula de la Mercè, que ha agafat la baixa per estrès. En ser preguntats per aquest fet, els alumnes del curs han explicat que han fet una consulta i el resultat ha sigut la república. L'escola ha decidit tancar els protagonistes d'aquests actes al soterrani i que la resta de companys hagin d'anar a cada classe per disculpar-se davant dels alumnes de tot el centre, (els quals tindran 3 minuts per fer el que vulguin amb els membres del curs de 4t B).Obra Ushuaia(2007) Artigau Queralt, MarcUn bloc de pisos. Juli, vigilant de seguretat del metro que viu a la sisena planta, s’enamora bojament de Vainilla -model que apareix en un anunci de iogurts de maduixa- i la persegueix, entre la vigília i el somni, fins a posseir-la i matar-la. Aïna, veïna de Juli, apareix al no-res just en el moment que obre la nevera per beure’s un got d’aigua, precisament la nit en què està pensant suïcidar-se. Flora, ajudant d’un mag dèspota i masclista que té la sala d’assaig al mateix bloc de pisos, decideix tancar el mag en un dels seus trucs de màgia per, així, acabar amb les humiliacions que pateix. Flora coincideix a l’escala del bloc amb Juli, el pega, l’abraça i no aconsegueix treure-se’l del cap mai més. El mag coincideix amb un actor i Aïna al no-res, una mena de forat negre o de no-lloc entre dues realitats paral·leles. Tot plegat, en un univers on la fina línia que separa l’existència de la no existència sembla haver-se desdibuixat.Obra E.V.A.Artigau Queralt, Marc; Genebat, Cristina; Manrique, JulioL’Àgata, actriu, acudeix al geriàtric on resideix la seva mare, una setmana abans d’estrenar E.V.A., un espectacle sobre el dolor que celebra els vint-i-cinc anys de la seva companyia, T de Teatre. La seva mare s’ha escapat del geriàtric, però ella sembla més preocupada per un problema a la veu –degut a un bloqueig emocional- que li impedeix cantar. La Lola, al seu torn, és una agent immobiliària de gran èxit professional, però que pensa que ha estat incapaç de prendre les seves pròpies decisions. La Clara pateix, d'altra banda, perquè la seva filla és a punt de marxar de casa, però també per una dolença física: una hèrnia discal. Finalment, la Paloma, anestesista de prestigi, dedica gran part de la vida a pal·liar el dolor dels altres però, en el fons, és ella qui, per por al patiment, ha decidit viure anestesiada. El dolor que l’hèrnia provoca a la Clara és el detonant perquè les quatre dones –antigues companyes de classe – coincideixin, trenta anys després, a l’hospital. I la Paloma, víctima de nombrosos abusos per part de la Clara durant l’adolescència, és qui, al quiròfan, l’anestesia, aconseguint, així, reparar el seu propi dolor.Obra La força centrífuga(2013) Artigau Queralt, MarcUna matinada, L’home apareix en un petit pàrquing de la ciutat, aparentment per recuperar el seu cotxe, just abans de deixar-ho tot per anar-se’n a viure a Moçambic. Com que –segons diu- ha perdut el tiquet, desperta a un endormiscat vigilant, per tal de pagar el dia complet i així poder sortir del pàrquing. D’aquesta manera, L’home i El vigilant entaulen una conversa aparentment banal on L’home li confessa els seus motius per marxar a Moçambic –suposadament la insatisfacció laboral- i El vigilant li explica que té una filla, la Clara. Així, poc a poc, els dos homes van abandonant la banalitat per entrar en el terreny de la complicitat i les confidències. Tot plegat, fins que, a partir d’un innocent joc d’enginy –la dona i el pont- que El vigilant planteja, aquest acaba descobrint que el motiu real de la fugida de L’home és, en el fons, molt més sòrdid. Així, el desengany amorós que ha tingut amb la seva filla, La Clara –incapaç, tot i els anys de relació, de deixar el seu marit per ell- és el que realment ha empès L’home a fugir. El desengany amb la Clara que, ara mateix, es troba tancada dins el maleter del seu cotxe.Obra La metàfora perfecta(2014) Artigau Queralt, MarcUna festa temàtica en una biblioteca on tots els convidats van disfressats d’escriptors. L’Oriol, un professor d’institut vestit de James Joyce, pren un llibre d’una lleixa i comença a llegir. Mentre ho fa, una desconeguda disfressada de Virginia Woolf el sorprèn tapant-li els ulls per darrere i, ambdós, comencen un breu flirteig. Poc després, la noia se’n va al lavabo a esperar-lo mentre ell descobreix, fascinat, que el que acaba de viure només ha passat en les pàgines del llibre que llegeix i que, per tant, la seva Virginia en realitat no existeix. O potser sí.Obra CaixesArtigau Queralt, MarcEn Pau i la Maria decideixen canviar de pis perquè la propietària del pis on viuen els fa la vida impossible. A partir d'un intercanvi accidental de caixes amb la Paula i en Mario -els veïns del sisè- durant el trasllat al pis nou, les vides dels quatre personatges queden íntimament lligades fins a tal punt que les seves identitats es confonen i es mesclen. D'aquesta manera, en Pau i la Maria passen els millors anys de la seva vida, teixint una relació a quatre i vivint la seva vida somiada a través de la vida d'en Mario i la Paula. Tot plegat, fins que en Mario -pilot- mor en un accident d'avió a l'aeroport de Lisboa i el somni s'estronca pels quatre.Obra Caïm i Abel(2016-04) Artigau Queralt, MarcCaïm és fill d’una família pagesa de la Catalunya interior. El seu pare, un culer acèrrim, mor de forma prematura d’un càncer de pàncrees. Set, immigrant vingut de l’Àfrica per fer de temporer, ajuda a la família a ocupar-se del camp, per tal de poder enviar diners a la seva dona Maria, que s’ha quedat a càrrec d’un fill al seu país d’origen. En un inici, Set preveu treballar per la família de Caïm només de forma temporal. Tanmateix, un incident amb Jaume el Cuca –un home del poble que es va tornar boig per les bombes- fa que aquest s’acabi incorporant a la família de forma definitiva, tot convertint-se en la parella de Marga, germana de Caïm. Amb el temps, Marga i Set marxen a Barcelona a provar de guanyar-se la vida i Caïm també abandona la llar paterna per tal de convertir-se en funcionari, concretament en vigilant de frontera. Abel, al seu torn, és un taxista que viu a un indret indefinit de l’Àfrica. El seu pare, Set, fa més de dues dècades que va marxar a Europa, abandonant-los, tant a ell com a la seva mare, amb la promesa de lluitar per oferir-los un futur millor. Tanmateix, després del suïcidi de la mare, Maria, i d’un temps prolongat sense saber res del seu pare, Abel decideix travessar l’oceà en direcció a Europa per retrobar-s'hi, acompanyat de Lilith. Allà, però, un incident a la frontera, el porta a matar Caïm, convertit en vigilant. La retrobada amb el seu pare, per tant, es veu condicionada per aquest fet atroç. Caïm i Abel no és una història bíblica, sinó la història de dues famílies, de dues generacions consecutives que encarnen la ferida existent entre Europa i la resta del món.Obra Alba (o El Jardí de les delícies)Artigau Queralt, MarcEn un context futurista que sembla no gaire llunyà, Alba, una dona madura, ha adquirit una acompanyant, J-Alba, una androide o algoritme bioquímic que té l’objectiu de facilitar-li la vida i que ha encarregat a imatge d’ella mateixa, quan tenia 23 anys. Alba, però, pretén que J-Alba no sigui només una acompanyant, sinó la personificació dels seus records i la seva memòria i, per aquest motiu, fa que aquesta estudiï tot el seu passat. Tanmateix, la nova adquisició tecnològica de l’Alba no agrada a l’Home –la seva ex-parella de tota la vida- ja que –amant de la imperfecció i convençut que no es pot viure ancorat a un passat idealitzat- en qüestiona la seva conveniència moral. Malgrat tot, a mesura que l’Home va coneixent l’androide i es va familiaritzant amb la seva humanitat programada, va superant les reticències que tenia priori i, fins i tot, se n’acaba enamorant. Aleshores, aterrit davant dels seus propis sentiments, intenta desesperadament recuperar l’antiga relació d’amor amb l’Alba i acaba assassinant l’androide, màxim exponent, segons ell, de tots els mals de la societat. Tot plegat s'esdevé en paral·lel a una conferència de l’Alba sobre El Jardí de les delícies d’El Bosch, un quadre que sembla fer-nos una advertència clara: si fem mal ús del paradís, aquest se'ns pot girar en contra i convertir-se en un veritable infern.