Rafel Gallego

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Nascut a Madrid el 1974. Dramaturg, periodista i crític teatral mallorquí. És autor d'una trentena de peces teatrals. L'any 2022 va ser autor resident a l'Espai del Tub amb l'obra 'Chocolate' i el 2021 al Teatre del Mar amb 'Fake'. La temporada 2019-2020 va ser seleccionat com a Autor resident al Teatre Principal de Palma. És editor de la web fancultura.com i ha estat jurat de diversos premis de dramatúrgia. Entre les seves obres destaquen 'Llop', 'Fake', 'Kelly', 'La Malcontenta' (adaptació de la novel·la de Sebastià Alzamora), 'Antàrtida', 'Pickford' o 'Helsinki', entre d'altres.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    Manu Dei
    (2018) Gallego, Rafel
    Som a Palma al s. XVII, època en què el Casal Balaguer va començar a ser habitat i les grans famílies de Palma es barallaven entre elles pels diners i el poder. Una d'aquestes famílies eren els Gual. L’aristocràcia mallorquina de tota la vida, representada per Catalina Gual, i els nous rics (la noblesa enriquida amb el comerç marítim) es disputen no només el poder, sinó també la rellevància social. En aquest context, Catalina Gual té relacions "inapropiades" amb el bisbe Cotoner, mentre es teixeix un joc de confabulacions i aparences on l’art i l’Església hi juguen un paper definitiu.
  • Obra
    Kelly
    (2020) Gallego, Rafel
    La Marta, que ha estudiat cinema, accedeix a fer un documental a partir del que li explica la seva mare, que és una «kelly», una cambrera de pis que neteja habitacions d'hotel a Mallorca. Fa uns mesos que ha acabat una històrica vaga de kellys en ple mes de juliol i gràcies a la unió i la resiliència de les treballadores han aconseguit els seus objectius. Algunes s'han quedat pel camí (van ser acomiadades) i d'altres per circumstàncies personals no es van unir a les reivindicacions. A través d'històries basades en testimonis reals de kellys, anem descobrint quines són les seves pors i esperances, les seves reivindicacions, les seves frustracions i, sobretot, prenem consciència del sistema d'explotació laboral al qual són sotmeses.
  • Obra
    Línia 18
    (2019) Gallego, Rafel
    Una senyora gran i una noia jove es coneixen quan coincideixen per casualitat als bancs d'una plaça de Palma. Totes dues són noves al barri i parlen sobre integrar-se o no integrar-se, sobre què significa el fet d'integrar-se i si és o no necessari. La senyora gran pertany a la classe mitjana i té un secret important que aviat explicarà a la seva filla, mentre que la noia jove prové d'un barri empobrit i estigmatitzat. Malgrat les diferències d'edat, d'estil de vida i de classe, entre les dues es forja una amistat perquè en el fons tots dues se saben al marge de les convencions més conservadores.
  • Obra
    La Malcontenta
    (2018) Gallego, Rafel
    Antònia Suau és una adolescent mallorquina de principis del s. XIX que viu en un entorn de reaccions primàries i violència a cops de pedra. Un dia coneix un futur bandoler de la seva edat, en Joan Durí, que després de venjar-se del pare i del germà de la noia accepta que ella l'acompanyi en la seva vida de bandolerisme i violència, en un entorn de misèria generalitzada. L'amor que senten l'un per l'altra sembla que està per damunt de tot i de tothom. Inevitablement, arriba el moment en què Durí és atrapat i condemnat a mort. Poc després, l'Antònia, mal anomenada 'La Malcontenta', mor donant a llum a la filla d'ambdós.
  • Obra
    Aquelles dones que ballen
    (2020) Gallego, Rafel
    Mentre estenen la roba, dues dones recorden el que va passar amb dues dones del poble que tenien una relació no entesa per la majoria de gent. Una acabava de tenir una criatura i l'altra era soltera i se li atribuïen qualitats de bruixa. Les dues dones passaven molt temps juntes i la seva relació va ser més que una simple amistat. Un cop descobertes, una va fugir simulant un suïcidi i l'altra es va tancar en si mateixa. Molts anys més tard, van retrobar-se. La identitat de les dues dones que recorden la història canvia: primer són bugaderes xafarderes, després són les pròpies protagonistes i finalment una parla com a neta de la que va fugir i, per extensió, es considera neta de totes les dones que no han pogut contar la seva història.