Oriol Morales i Pujolar

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Figueres, 1990. S’ha format en direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona i a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett. Es dedica fonamentalment a escriure i dirigir espectacles de creació pròpia com per exemple Com destruir una casa (Festival Temporada Alta / Sala La Planeta) o Bruels, espectacle guanyador del Premi Adrià Gual (Teatre Lliure / Festival Grec). També ha dirigit espectacles per encàrrec de companyies com Unter den Linden, La Llarga o AgitArt. Des de l’any 2016 fins al 2021 formà part del consell de redacció de la revista (Pausa.), vinculada a la Sala Beckett. En el sector editorial ha col·laborat amb l’Editorial Vicens Vives i Enciclopèdia Catalana.
Nom

Filtres

Restablir filtres

Configuració

Accés obert: true × Paraules clau: Catàstrofe ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    A la vall
    (2021) Morales i Pujolar, Oriol
    Els dos joves amants dormen a la tenda de campanya, agafats de la mà. La Marta anima el seu fill Aniol, que avui coronarà el seu primer cim. La Joana duu les cendres de la seva dona a la motxilla i busca el lloc més bonic del bosc on deixar-les. Un grup de veterinaris segueix el riu buscant un lloc adequat on alliberar la llúdriga que van trobar ferida fa uns dies. Els nens del cau estan a punt d'arribar a dalt de tot de la muntanya. Els arbres els vigilen. Els voltors esperen. El llop s'ho mira des del punt més alt, des del sortint de la cova. Les roques han començat a esquerdar-se. D'aquí a molt poc ja no quedarà res.
  • Miniatura
    Obra
    És aquesta pluja
    (2024-05-21) Morales i Pujolar, Oriol
    Fa un mes que l’Arnau ha tornat a casa després de viure quatre anys al Japó. Aquest vespre ha quedat amb els seus amics Sergi i Lucía. Mentre esperen que arribi la Lucía, el Sergi i l'Arnau es posen al dia i reparteixen galledes per tota la casa com a remei a les goteres causades per la pluja que cau des de fa setmanes a la zona. El Sergi explica a l’Arnau com la Lucía ha canviat força d'ençà que ell va marxar. Quan finalment aquesta arriba i els diu que la carretera està tallada per culpa de la pluja, l’Arnau els ofereix fer nit a la casa. Durant el sopar, l’Arnau descobreix que la Lucía i el Sergi són parella. Els tres amics intercanvien retrets sobre com els va afectar la fugida de l'Arnau, quan aquest va marxar creient-se culpable de la mort d’una altra amiga de la colla, i ara, la seva tornada inesperada. Després de la discussió, els tres amics comencen a especular amb la possibilitat de viure tots tres a la casa, imaginant com caldria adaptar-la i si hi tindrien gallines. Mentre fantasiegen, la peça teatral es trenca i s’inunda amb un seguit d’escenes catastròfiques on apareix l’aigua com a element central i amenaçant. A la darrera escena, tres figures dalt d’un teulat observen l’aigua i pensen en gallines.