Oriol Morales i Pujolar

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Figueres, 1990. S’ha format en direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona i a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett. Es dedica fonamentalment a escriure i dirigir espectacles de creació pròpia com per exemple Com destruir una casa (Festival Temporada Alta / Sala La Planeta) o Bruels, espectacle guanyador del Premi Adrià Gual (Teatre Lliure / Festival Grec). També ha dirigit espectacles per encàrrec de companyies com Unter den Linden, La Llarga o AgitArt. Des de l’any 2016 fins al 2021 formà part del consell de redacció de la revista (Pausa.), vinculada a la Sala Beckett. En el sector editorial ha col·laborat amb l’Editorial Vicens Vives i Enciclopèdia Catalana.
Nom

Filtres

Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Mort ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    Granotes
    (2016) Morales i Pujolar, Oriol
    El Lalo és un músic gallec i és aquí, al teatre, amb nosaltres. Ha vingut a explicar-nos que fa uns anys la seva xicota va desaparèixer i que l'únic que li'n queda és una capsa que la policia li va portar uns mesos després de la desaparició. I ha vingut a explicar-nos, també, que des que va passar tot això se n'ha anat a viure al bosc. I que ara té un hort. I que canta cançons tranquil·les. I que aquests dos fets, la desaparició de la Laura i la seva fugida als camps, estan íntimament relacionats.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Com es moren els ocells
    (2021) Morales i Pujolar, Oriol
    L’Eugeni rep una trucada de la seva tieta Carme: la seva mare ha mort. Quan li entreguen les cendres, no sap què fer-ne. A partir d’aquell moment, pren consciència de la seva pròpia mortalitat i sent la necessitat de reconnectar amb la figura materna. La seva presència i la idea de la mort passen a ocupar un lloc central en la seva vida. Reflexiona sobre la vida i la mort evocant records compartits, recuperant el dialecte de la mare, rememorant converses sobre ocells i pensant en tot allò que va quedar pendent de dir-li. Alhora, comença a observar el seu cos amb inquietud, cercant possibles signes de malaltia, i comparteix aquestes pors amb el seu company, en Dani. Finalment, decideix acomiadar-se llançant, tot sol, les cendres a l’Illa de Buda, al Delta de l’Ebre, el lloc d’on era la seva mare.
  • Miniatura
    Obra
    Del que mengen les bèsties
    (2013) Morales i Pujolar, Oriol; Plana, Aleix
    La Lola i l'Emma tornen a la casa del poble on van néixer per acompanyar la seva mare malalta en els seus últims dies de vida. Mentre la cuiden i fan tot el possible per reconfortar-la, es sorprenen a elles mateixes fent plans de futur en aquell lloc on van créixer i del qual van marxar de seguida que van poder. Què en faran de la casa? Podrien viure-hi, aquí? Serien capaces de deixar-ho tot, com tantes vegades han somiat?