Martí Torras Mayneris

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1974. Director, dramaturg, escenògraf i il·lustrador. Llicenciat en belles arts per la UB i en direcció escènica i dramatúrgia per l'Institut del Teatre. Va ser fundador de la Cia. Clownx teatre on va començar la seva carrera professional i també ha treballat en d'altres companyies com Monti & Cia, Sergi Buka i Marc Parrot. Va fundar la companyia Rhum & cia ('Rhum' i 'Rhümia'). Ha treballat amb diferents productores i companyies de teatre com Divinas (Premi Unnim BBVA 2012 al millor espectacle per 'Enchanté'), Joan Pera, Le Croupier, La Mandona o The Feliuettes. Ha creat i dirigit espectacles de teatre de text, musicals, monòlegs, cabarets, teatre familiar i titelles, que s'han estrenat en teatres i festivals d'arreu de la Península. En el camp de la música, ha dirigit la posada en escena dels directes de bandes com La Pegatina (Premi ARC al millor directe 2012), Els Catarres (Premis ARC al millor directe 2013), Blaumut, Love of Lesbian, Banda Municipal de Barcelona, Clara Luna, El Son de la Chama, Strombers o les Mamzelles, entre d'altres. Com a professor i pedagog ha donat classes a Eòlia, ESART, ESCAC i Taller de Músics.
Nom

Filtres

Restablir filtres

Configuració

Autoría: Torras Mayneris, Martí × Paraules clau: Família ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Pòsit
    (2021) Torras Mayneris, Martí
    Una dona que cuida la seva mare, afectada d'Alzheimer, sense gaire ajuda dels altres membres de la família, aconsegueix "entrar" dins del seu cervell per ordenar-li els records. A partir de les diferents situacions, sovint còmiques, que es donen quan va topant amb els diferents records de la mare, la filla-cuidadora mica en mica entén el valor d'afrontar la malaltia de la mare amb el millor humor possible, a fi de facilitar-li les coses tant a la mare com a ella mateixa.
  • Miniatura
    Obra
    Prime Time
    (2010) Blanco, Paula; Blanco, Paula
    Tres fotògrafs d'espais abandonats, també anomenats «exploradors urbans», entren sense permís en una casa on fa quasi una dècada que no entra ningú, almenys en aparença, després que la nova fotògrafa del grup trenqui la norma bàsica que consisteix en no entrar a cap lloc si implica forçar portes o trencar vidres. En una habitació de la casa troben un llit brut i una càmera que l'enfoca. La càmera té la bateria carregada i a dins hi ha un cinta en mal estat, però que encara es pot veure a trossos. A partir d'aquí el grup comença a especular sobre la història de la senyora que apareix a la cinta, la qual, mirant a càmera, explica els últims dies de la seva vida. Es tracta d'un joc constant entre realitat i ficció al voltant de la qüestió del record o oblit que envolta les persones una vegada morim.