Carles Alberola Ortiz
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alzira (1964). Dramaturg, actor i director teatral. Comparteix amb Toni Benavent la direcció artística d'Albena Teatre. Ha obtingut alguns dels premis més importants en el camp teatral i les seves darreres obres han obtingut gran èxit de crítica i públic.
Nom
5 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 5 de 5
Obra Almenys no és Nadal(2004) Alberola Ortiz, CarlesLa Sofia i l’Encarna fa anys que són companyes d’habitació en una residència per gent gran. Són amigues i entre les dues s’ajuden mútuament a conservar les esperances: tenen l’objectiu d’acabar un trencaclosques, cosa que cap dels seus companys ha pogut fer abans que els atrapi la mort. Així, miren de fer passar l’amargor de saber-se inútils i una nosa pels altres, els seus parents. Gràcies a la Iolanda, però, una jove i nova assistenta, hauran de fer front a la seva realitat: una s’inventa que el fill la ve a veure sovint, i l’altra es reafirma que no li fa gens de falta. Tot són mecanismes per matar la soledat i sobreviure-hi, però s’adonen que només necessiten la seva amistat.Obra 15 minuts amb tu(2022-12) Alberola Ortiz, CarlesUn home que fa pocs mesos que ha perdut la seva filla seu a la terrassa d'un bar on no hi ha cap més client. Quan la cambrera surt i li demana la comanda, ell es queixa amb vehemència perquè, segons diu, ha hagut d'esperar massa estona. La discussió segueix i la cambrera comença a retreure-li coses a l'home: que no tingui amics per culpa del seu mal caràcter, que l'hagin fet fora de la universitat per agredir un alumne i que sigui el culpable indirecte de què la seva filla morís atropellada. Quan la cambrera comença a parlar com si fos la seva filla, descobrim que la conversa és un producte de la imaginació de l'home, que necessita parlar amb ella per tenir el comiat que mai no van poder tenir mentre ella era viva. Finalment, després d'entendre que la seva filla l'estimava i que no havia mort per culpa seva, l'home i la noia s'acomiaden i la cambrera reprèn el seu paper per demanar-li què vol prendre.Obra Què lletja és la vellesa!(1996) Alberola Ortiz, CarlesAl passadís d'un hospital, una dona gran parla amb el seu marit ja mort, mentre veu com un zelador s'endu el cos d'un nou finat. És ella mateixa, que ha mort fa no res, mentre esperava la visita dels seus fills que semblen haver-la oblidat.Obra Per què moren els pares ? : (Els pares no moren, se'n van al Brasil)(1996) Alberola Ortiz, CarlesA la família de l'Andreu només moren els pares, o això és el que les mares volen fer creure a tothom. Realment, els homes han fugit a l'estranger amb altres dones, o això és el que l'Andreu vol creure. Quan l'Andreu creix i es casa amb Irene, no pot fugir de la maledicció familiar i decideix "morir", o el que és el mateix: abandonar la seva dona i marxar al Brasil. Però, l'Andreu no arriba ni ha sortir del País Valencià i s'ha d'imaginar Brasil i a una apassionada Matilde amb qui viure una curta, però intensa, història d'amor. La Mort, com a personatge, és present durant l'explicació que fa l'Andreu de tots aquests fets.Obra Que tinguem sort!(2010) Alberola Ortiz, CarlesCarles i Alfred són una parella teatral que s’acomiada dels escenaris després de 25 anys junts. Tots dos tenen les seves coses, però sempre s'han mantingut junts: l’Alfred, amb la seva dona, ha adoptat una nena xinesa i n’està encantat, tot i que el Carles li retreu que serà la seva perdició i li traurà la son. El Carles, per la seva banda, fa anys que està enamorat de la Xelo, però no s’atreveix a dir-li-ho. Per mitjà de la seva conversa teatralitzada, veurem com tots dos emprenen els seus camins, com la vida dels dos canvia radicalment, però alhora es manté la passió pel teatre, la crítica social i, sobretot, la seva amistat.