Carles Alberola Ortiz
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alzira (1964). Dramaturg, actor i director teatral. Comparteix amb Toni Benavent la direcció artística d'Albena Teatre. Ha obtingut alguns dels premis més importants en el camp teatral i les seves darreres obres han obtingut gran èxit de crítica i públic. Ha escrit algunes de les darreres obres amb Roberto García.
Nom
7 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 7 de 7
Obra O tu o res(1991) Alberola Ortiz, Carles; Torrent Llorca, FerranDesprés de tres anys sense veure's, Joan i Pere es troben davant la tomba d'una amiga comuna, l'Àngels. Recorden el passat. De sobte, es troben dotze anys enrera en una discoteca, el dia que varen conèixer l'Àngels i ambdós se'n varen enamorar. S'intercalen els records contradictoris de cadascun dels dos homes, reflexant la seva eterna rivalitat per aconseguir estar amb ella. L'Àngels és incapaç de decidir-se per només un dels dos homes que l'estimen. Aquesta situació "triangular" es veu reflexada en els espectacles de teatre i televisió que els tres representen.Obra Contemporani(2013) Alberola Ortiz, CarlesEn un autobús, l'autor sent una conversa entre dues joves. Una té un gran dilema: no sap si dir-li a la seva parella tot el que pensa de la seva relació, o callar i deixar que el temps actuï. L'amiga no l'ajuda massa... i Alberola (el personatge) s'hi fica. Es posa dret i aplaudeix, i ell aposta per l'atreviment de dir el que pensa. Aplaudeix, però, en veure que la preocupació de "Hamlet" segueix essent un llindar contemporani.Obra Què lletja és la vellesa!(1996) Alberola Ortiz, CarlesAl passadís d'un hospital, una dona gran parla amb el seu marit ja mort, mentre veu com un zelador s'endu el cos d'un nou finat. És ella mateixa, que ha mort fa no res, mentre esperava la visita dels seus fills que semblen haver-la oblidat.Obra Per què moren els pares ? : (Els pares no moren, se'n van al Brasil)(1996) Alberola Ortiz, CarlesA la família de l'Andreu només moren els pares, o això és el que les mares volen fer creure a tothom. Realment, els homes han fugit a l'estranger amb altres dones, o això és el que l'Andreu vol creure. Quan l'Andreu creix i es casa amb Irene, no pot fugir de la maledicció familiar i decideix "morir", o el que és el mateix: abandonar la seva dona i marxar al Brasil. Però, l'Andreu no arriba ni ha sortir del País Valencià i s'ha d'imaginar Brasil i a una apassionada Matilde amb qui viure una curta, però intensa, història d'amor. La Mort, com a personatge, és present durant l'explicació que fa l'Andreu de tots aquests fets.Obra Nit i dia(1993) Alberola Ortiz, Carles; Torrent Llorca, FerranEn Joan és un guionista de telecomèdies d'èxit i un escriptor de teatre frustrat, que ha convertit la seva vida en fragments de memòria inventada, on conviuen el passat i el futur i on no hi ha lloc per viure la realitat del present. En Joan conviu també amb tres altres Joans, que no són més que les projeccions d'ell mateix en diferents moments de la seva vida, tan passada com futura. La seva vida és pur artifici, essent ja impossible discernir el que és realitat o ficció. Els personatges que apareixen són a voltes reals, i altres distorsions de la realitat o personatges de l'obra de teatre de Joan, eternament inacabada.Obra Besos(1999) Alberola Ortiz, Carles; Garcia Prieto, RobertoL’obra presenta tot un seguit de situacions de caire humorístic en les que uns personatges es veuen immersos en problemes relacionats amb el sexe, l’amor i la infidelitat. I ho fan combinant el text amb cançons que formen part de l’imaginari col·lectiu espanyol. Així, per exemple, quan la Clara, en Josep i en Serafín decideixen formar un trio, es posen a cantar “juntos, un día entre dos, parece mucho más que un día”, i quan la Carme i en Paco fan l’amor, canten “izquierda, izquierda, derecha, derecha, delante, detrás, un dos, tres”.Obra Perquè t'estime, que si no...(2019-06-24) Alberola Ortiz, CarlesLa Dona té setanta anys i pateix una malaltia que li provoca pèrdues de memòria. Avui ha d'anar a l'hospital per fer-se unes proves i el seu marit, de la seva mateixa edat, l'acompanyarà. Mentre el marit baixa la brossa al carrer, la Dona experimenta una trobada amb dues dones, una de trenta i una altra de cinquanta. Al principi la Dona està desorientada, però de seguida s'adona que aquestes dues dones són ella mateixa en dos moments anteriors de la seva vida. Juntes recordaran dos moments de crisi de la parella, vint i quaranta anys enrere, i hauran de decidir com afronten aquests moments difícils. Cada dona prendrà una decisió que potser serà diferent del que va succeir en el passat. Finalment, quan el seu marit torna de llençar la brossa, tots dos marxen cap a l'hospital mentre ella confirma la certesa de sentir-se afortunada.