Carles Alberola Ortiz

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alzira (1964). Dramaturg, actor i director teatral. Comparteix amb Toni Benavent la direcció artística d'Albena Teatre. Ha obtingut alguns dels premis més importants en el camp teatral i les seves darreres obres han obtingut gran èxit de crítica i públic. Ha escrit algunes de les darreres obres amb Roberto García.
Nom

Filtres

2000 - 20033
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Garcia Prieto, Roberto × Data d'inici: 2000 ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    Spot
    (2002) Alberola Ortiz, Carles; Garcia Prieto, Roberto
    Spot ens evidencia, a través de 16 escenes diferents, que som fills de la publicitat. Els spots formen part de la nostra cultura i del nostre teixit sentimental i és des d'aquests que ens relacionem i desdramatitzem la vida, però també és un dels punts en què la humanitat s’absurditza a si mateixa. A partir de situacions quotidianes i amb una fina crítica subjacent, sobrepassant l’anècdota, veiem uns personatges que parodien el comportament social hegemònic, com si visquessin en un anunci que mai s’ha d’acabar, amb un incessant consum de necessitats supèrflues.
  • Miniatura
    Obra
    23 centímetres
    (1999) Alberola Ortiz, Carles; Garcia Prieto, Roberto
    L’Óscar i la Noelia són una parella a qui, com a tants, va atrapar la recessió econòmica. Veient els "atributs" d'ell, es van acollir a la proposta de vendre el seu cos fent sexe a domicili, creant l’empresa Golden Man. L’empresa gaudeix d’un gran èxit i les clientes estan encantades, però la realitat és que l'Óscar i la Noelia formen un matrimoni ple de mentides, gelosies i ganes de viure una fantasia fora de la rutina.
  • Miniatura
    Obra
    Besos
    (1999) Alberola Ortiz, Carles; Garcia Prieto, Roberto
    L’obra presenta tot un seguit de situacions de caire humorístic en les que uns personatges es veuen immersos en problemes relacionats amb el sexe, l’amor i la infidelitat. I ho fan combinant el text amb cançons que formen part de l’imaginari col·lectiu espanyol. Així, per exemple, quan la Clara, en Josep i en Serafín decideixen formar un trio, es posen a cantar “juntos, un día entre dos, parece mucho más que un día”, i quan la Carme i en Paco fan l’amor, canten “izquierda, izquierda, derecha, derecha, delante, detrás, un dos, tres”.