Carles Alberola Ortiz

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alzira (1964). Dramaturg, actor i director teatral. Comparteix amb Toni Benavent la direcció artística d'Albena Teatre. Ha obtingut alguns dels premis més importants en el camp teatral i les seves darreres obres han obtingut gran èxit de crítica i públic. Ha escrit algunes de les darreres obres amb Roberto García.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    M'esperaràs?
    (2013-09-06) Alberola Ortiz, Carles
    El Jaume i la Raquel són parella i els millors amics d'en Rubén, que després de divorciar-se ha quedat sol i deprimit. Han organitzat un sopar de doble cita al seu pis per tal d'emparellar-lo, però cap de les conegudes de la Raquel no hi volen assistir. Mentre es van preparant, el Jaume explica dues coses al Rubén: que ha "arreglat" el premi literari de novel·la on es vol presentar el seu amic, i que fa un temps que està enganyant la Raquel, però que el joc s’ha acabat. Finalment, ve a sopar la Pilar, la germana d’ella: és el motiu pel qual el Jaume ha deixat els adulteris. La Pilar i ell es van embolicar; ella se'n va enamorar i ho va passar molt malament. D'altra banda, en un moment que queden sols, la Raquel fa un petó al Rubén. La vetllada serà ben entretinguda.
  • Obra
    Contemporani
    (2013) Alberola Ortiz, Carles
    En un autobús, l'autor sent una conversa entre dues joves. Una té un gran dilema: no sap si dir-li a la seva parella tot el que pensa de la seva relació, o callar i deixar que el temps actuï. L'amiga no l'ajuda massa... i Alberola (el personatge) s'hi fica. Es posa dret i aplaudeix, i ell aposta per l'atreviment de dir el que pensa. Aplaudeix, però, en veure que la preocupació de "Hamlet" segueix essent un llindar contemporani.
  • Obra
    Tic-Tac
    (2017) Alapont Ramon, Pasqual; Sirera Turó, Rodolf; Alapont Ramon, Pasqual
    Enric, director de teatre musical, té una malaltia incurable i abans de morir decideix de reunir la companyia d'actors amb què cinc anys enrere va provar d'estrenar una versió de "Pigmalió". Aquella aventura va acabar malament, sense diners i amb bona part del repartiment enfadat, especialment el fill d'Enric, Marc, que va veure's en mig d'un triangle amorós de Sandra, la seva parella, i el mateix Enric. Ara, des del llit d'un hospital, Enric mirarà de fer les paus amb els que l'envolten, i de transmetre al seu fill la importància de crear ficcions i compartir-les per poder conviure els uns amb els altres.
  • Obra
    Ficció
    (2014) Alapont Ramon, Pasqual; Alapont Ramon, Pasqual
    Sobre l'escenari, Carles Alberola (dramaturg i personatge alhora) es disposa a celebrar amb aquesta peça teatral els 20 anys de la companyia Albena Teatre, i ho fa a través de l'exposició de la seva pròpia comèdia autobiogràfica, remarcant com la ficció li ha salvat la vida. L'esquema proposat és conegut: "xic troba xica, xic perd xica, xica troba un gos, xic recupera xica, però un dia se'n va amb un tio molt corpulent i el xic es queda amb el gos". Sense abandonar la ficció, Alberola anirà alternant el guió que té a les mans, escrit conjuntament amb Pasqual Alapont, amb la interacció directa amb el públic. Casualment, entre el públic retroba una vella amistat, la Núria. El que Alberola explica dalt l’escenari és, justament, el que hagués pogut ser la seva vida si no hagués perdut la persona que, precisament avui, després de tants anys, retroba; però també explica com la ficció ens ajuda a tots a viure la vida amb plenitud.
  • Obra
    Que tinguem sort!
    (2010) Alberola Ortiz, Carles
    Carles i Alfred són una parella teatral que s’acomiada dels escenaris després de 25 anys junts. Tots dos tenen les seves coses, però sempre s'han mantingut junts: l’Alfred, amb la seva dona, ha adoptat una nena xinesa i n’està encantat, tot i que el Carles li retreu que serà la seva perdició i li traurà la son. El Carles, per la seva banda, fa anys que està enamorat de la Xelo, però no s’atreveix a dir-li-ho. Per mitjà de la seva conversa teatralitzada, veurem com tots dos emprenen els seus camins, com la vida dels dos canvia radicalment, però alhora es manté la passió pel teatre, la crítica social i, sobretot, la seva amistat.