Carles Alberola Ortiz

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alzira (1964). Dramaturg, actor i director teatral. Comparteix amb Toni Benavent la direcció artística d'Albena Teatre. Ha obtingut alguns dels premis més importants en el camp teatral i les seves darreres obres han obtingut gran èxit de crítica i públic.
Nom

Filtres

Mostrar més
2023 - 20252
Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 1996 × Accés obert: true ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Regala'm esta nit
    (2024-05-09) Alberola Ortiz, Carles
    Fa vint-i-cinc anys, en Joan i la Laura van tenir una aventura d’una nit. La Laura li va assegurar a en Joan que deixaria l’home amb què s’havia de casar i que se n’aniria a viure amb ell, però va incomplir la seva promesa. Durant tot aquest temps, en Joan ha imaginat una vegada i una altra com seria la seva vida si, de cop, la Laura toqués el timbre de casa seva. De vegades imaginava que començarien una relació idíl·lica de parella. D’altres vegades somiava que serien bons amics. Però les fantasies d’en Joan sempre acabaven de la mateixa manera: amb la Laura desapareixent de sobte. La nit abans d’una operació cardíaca a vida o mort, quan en Joan ja té 56 anys, la Laura toca el timbre. D’entrada en Joan dona per fet que es tracta, de nou, d’un producte de la seva imaginació i que la Laura s’esfumarà de cop. Al cap d’una estona, però, s’adona que la visita de la Laura és real i tots dos decideixen passar la nit junts jugant una partida de parxís.
  • Miniatura
    Obra
    15 minuts amb tu
    (2022-12) Alberola Ortiz, Carles
    Un home que fa pocs mesos que ha perdut la seva filla seu a la terrassa d'un bar on no hi ha cap més client. Quan la cambrera surt i li demana la comanda, ell es queixa amb vehemència perquè, segons diu, ha hagut d'esperar massa estona. La discussió segueix i la cambrera comença a retreure-li coses a l'home: que no tingui amics per culpa del seu mal caràcter, que l'hagin fet fora de la universitat per agredir un alumne i que sigui el culpable indirecte de què la seva filla morís atropellada. Quan la cambrera comença a parlar com si fos la seva filla, descobrim que la conversa és un producte de la imaginació de l'home, que necessita parlar amb ella per tenir el comiat que mai no van poder tenir mentre ella era viva. Finalment, després d'entendre que la seva filla l'estimava i que no havia mort per culpa seva, l'home i la noia s'acomiaden i la cambrera reprèn el seu paper per demanar-li què vol prendre.