Carles Alberola Ortiz

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alzira (1964). Dramaturg, actor i director teatral. Comparteix amb Toni Benavent la direcció artística d'Albena Teatre. Ha obtingut alguns dels premis més importants en el camp teatral i les seves darreres obres han obtingut gran èxit de crítica i públic.
Nom

Filtres

2007 - 200912020 - 20251
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Temps ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Regala'm esta nit
    (2024-05-09) Alberola Ortiz, Carles
    Fa vint-i-cinc anys, en Joan i la Laura van tenir una aventura d’una nit. La Laura li va assegurar a en Joan que deixaria l’home amb què s’havia de casar i que se n’aniria a viure amb ell, però va incomplir la seva promesa. Durant tot aquest temps, en Joan ha imaginat una vegada i una altra com seria la seva vida si, de cop, la Laura toqués el timbre de casa seva. De vegades imaginava que començarien una relació idíl·lica de parella. D’altres vegades somiava que serien bons amics. Però les fantasies d’en Joan sempre acabaven de la mateixa manera: amb la Laura desapareixent de sobte. La nit abans d’una operació cardíaca a vida o mort, quan en Joan ja té 56 anys, la Laura toca el timbre. D’entrada en Joan dona per fet que es tracta, de nou, d’un producte de la seva imaginació i que la Laura s’esfumarà de cop. Al cap d’una estona, però, s’adona que la visita de la Laura és real i tots dos decideixen passar la nit junts jugant una partida de parxís.
  • Miniatura
    Obra
    25
    (2004-07-13) Alberola Ortiz, Carles
    Amb el so de la mar sempre de fons, dues noies / dones esperen la Sílvia per fer-li una festa sorpresa el dia del seu aniversari. Són les mateixes, però estan desdoblades: per una banda, són dues noies de 25 anys, i, per l'altra, dues dones de 52. La Sílvia mai no arriba, i és per això que la critiquen, enfadades. Veiem com les seves veus queden contraposades, com les esperances i il·lusions de la vida els han anat quedant frustrades, però que segueixen juntes malgrat tot. Elles, i el so de fons de la mar, pel qual brinden. La Sílvia potser sí que acaba arribant, potser un canvi és possible.