Pasqual Alapont Ramon

Catarroja, l'Horta, 1963. Estudia Història Medieval a la Universitat de València i es llicencia en Geografia i Historia el 1985. Un any abans rep el Premi Enric Valor amb "Mitjacua i la sargantana del mar", la primera d’una llarga llista novel·les destinades a un lector infantil i juvenil. L’autor es convertirà en un referent destacat d'aquest gènere en català, publicat regularment per editorials com Bromera. Algar o Edebé, a tall d'exemple es pot comptar "Menjaré bollycaos per tu" (2000, Premi Ciutat d’Alzira-Bancaixa). Es forma com a actor entre 1986 i 1988 a l'OM Teatre de Paco Villegas i entra a formar part del grup La Colla, de l’Alcúdia, on participa com a autor i director en "Això era i no era" (1993), la seua primera proposta dirigida a públic infantil, i funda amb Plàcid Rosaleny l'Escola Municipal de Teatre de Catarroja. El 1992 estrena la seva primera peça teatral, "Pandemònium", un encàrrec del Grup Na Jordana Teatre, coescrita amb Carles Alberola. El 1994, també amb Alberola, escriu la primera producció d’Albena Teatre, "Currículum", premi Generalitat Valenciana a les Arts Escèniques al millor text 1996. Des de 1993 es dedica exclusivament a l’escriptura i compagina teatre i narrativa infantil i juvenil. Pel que fa a l'àmbit teatral ha rebut el premi Teatre Micalet per "Beatrius" (1996), el premi Cartelera Turia a la millor contribució teatral per "Ficció" (2013) coescrita amb Carles Alberola o el premi Cartelera Turia 2017 i el de millor espectacle musical als Premis Max 2018 per "Tic-tac", coescrita amb Carles Alberola i Rodolf Sirera. Gran part dels seus textos de narrativa infantil i juvenil han sigut guardonats amb premis com l'Edebé (2001), el Serra d'Or (2002), el Protagonista Jove (2004) o el Cruïlla (2012). La seva obra narrativa ha merescut la menció de The White Ravens de la Internationale Jugend Bibliothek; ha sigut traduïda al castellà, l'èuscar, el gallec, el portugués i l'eslové; i ha rebut premis com el Joanot Martorell (2002), el Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes (2006), el Gra Angular (2012), l'Alfons el Magnànim (2017) o el de la Crítica dels Escriptors Valencians (2020).

Més informació sobre l'autor.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 16

Demà podries morir
(2016) Alapont Ramon, Pasqual
Nou companys d'institut es veuen afectats per les informacions que ells mateixos publiquen dels altres a una pàgina de Facebook. Els sobrenoms despectius i burletes amb què s'adrecen, i uns pares que no són capaços de comprendre els problemes emocionals dels adolescents, tensen un seguit de situacions a l'institut fins al punt que, en una batussa, un dels companys és accidentalment ferit i veu escapçats tots els seus somnis.
Tres tristos traumes
(1998) Alapont Ramon, Pasqual
Tres companys de feina acudeixen regularment (i sense saber-ho) a la consulta del mateix psiquiatre. A través de les diferents sessions anirem descobrint el present i el passat de tots tres: un present marcat per les difícils relacions laborals i per l’amor compartit per la mateixa secretària, i un passat d’adolescència traumàtica que arrosseguen sense poder-lo oblidar. Tres vides, en definitiva, tràgicament còmiques i despullades impúdicament en la consulta d’un psiquiatre que no apareix a escena.
Tic-Tac
(2017) Alapont Ramon, Pasqual; Sirera Turó, Rodolf; Alapont Ramon, Pasqual
Enric, director de teatre musical, té una malaltia incurable i abans de morir decideix de reunir la companyia d'actors amb què cinc anys enrere va provar d'estrenar una versió de "Pigmalió". Aquella aventura va acabar malament, sense diners i amb bona part del repartiment enfadat, especialment el fill d'Enric, Marc, que va veure's en mig d'un triangle amorós de Sandra, la seva parella, i el mateix Enric. Ara, des del llit d'un hospital, Enric mirarà de fer les paus amb els que l'envolten, i de transmetre al seu fill la importància de crear ficcions i compartir-les per poder conviure els uns amb els altres.
El circ de la fosca : Obra per a un actor i titelles.
(2000) Alapont Ramon, Pasqual
Des d’una taverna, Virgili presenta tota una sèrie de cançons i d’escenes que tenen en comú la solitud, el fracàs i la mort. Les escenes expliquen les històries d’un clown que, enamorat d’una trapezista, decideix matar el noi que ella estima per tenir via lliure; d’una dona a qui el marit maltracta fins a matar-la; d’un fill que mata el seu pare amb les xeringues amb les quals s’injecta coca; i d’un soldat que, després de violar noies i matar nens, és afusellat per desertor.
Una teoria sobre això
(2001) Alapont Ramon, Pasqual
"Una teoria sobre això" és un retrat tragicòmic sobre la ratlla dels 40, aquella edat de maduresa on el dubte i les presses comencen a passar factura. La història es centra en la vida íntima de dos amics cardiòlegs i en llurs relacions familiars, laborals i sentimentals: tots dos casats, un amb fills i l'altre sense, amb una incipient calvície i una vida sexual poc satisfactòria. A través de diversos quadres, l'obra fa una radiografia de les seves pors i frustracions, que acaben esdevenint universals i representatives de l'etapa de maduresa de la majoria d'éssers humans, especialment dels homes.
Cita a cegues
Alapont Ramon, Pasqual
Dues persones que s’han conegut per internet han quedat en una cafeteria per parlar de literatura. Es reconeixeran per una rosa vermella. L’home confon una noia que porta una rosa blanca amb la persona que esperava, i després de xerrar una estona, la noia proposa que vagin a casa seva a fer un clau. Tot i que l’home s’estranya que prefereixi follar a parlar de Kafka, accepta de bon grat. Deixa la rosa vermella sobre la taula i se’n van. La cambrera es posa la rosa i poc després arriba la dona que l’home esperava. La dona es pensa que la cambrera és la persona amb qui ha de parlar de literatura i intenta establir-hi contacte, cosa que fa que la cambrera s’emprenyi perquè es pensa que se la vol lligar. Al final, però, proposa a la donar d’anar a casa seva quan plegui i ella accepta.
Ficció
(2014) Alapont Ramon, Pasqual; Alapont Ramon, Pasqual
Sobre l'escenari, Carles Alberola (dramaturg i personatge alhora) es disposa a celebrar amb aquesta peça teatral els 20 anys de la companyia Albena Teatre, i ho fa a través de l'exposició de la seva pròpia comèdia autobiogràfica, remarcant com la ficció li ha salvat la vida. L'esquema proposat és conegut: "xic troba xica, xic perd xica, xica troba un gos, xic recupera xica, però un dia se'n va amb un tio molt corpulent i el xic es queda amb el gos". Sense abandonar la ficció, Alberola anirà alternant el guió que té a les mans, escrit conjuntament amb Pasqual Alapont, amb la interacció directa amb el públic. Casualment, entre el públic retroba una vella amistat, la Núria. El que Alberola explica dalt l’escenari és, justament, el que hagués pogut ser la seva vida si no hagués perdut la persona que, precisament avui, després de tants anys, retroba; però també explica com la ficció ens ajuda a tots a viure la vida amb plenitud.
Currículum
(1994) Alapont Ramon, Pasqual; Alberola Ortiz, Carles
L'actor que havia de representar el monòleg anunciat arriba a l'escenari amb un peu enguixat i amb poques ganes d'actuar i, malgrat tot, comença a parlar de la figura d'un vell amic a la memòria del qual es dedica aquest acte. Durant el llarg monòleg, aparentment improvisat, l'actor reflecteix la seva eterna rivalitat amb el seu amic, ja des de la infantesa, passant pels moments més difícils de l'adolescència i arribant a la maduresa amb la mort de l'amic. L'actor recorda anècdotes i moments viscuts en comú on queda palesa aquesta competitivitat i la impotència de l'actor davant l'encant i les insuperables qualitats de l'amic.
Beatrius
(1996) Alapont Ramon, Pasqual
A la mateixa sala coincideixen simultàniament dues històries paral·leles al voltant de la infidelitat entre dues parelles d'èpoques diferents. L'una, situada pels volts de 1935, formada per un empresari conservador, que alhora que enganya la seva dona, Beatriu, vol que se sotmeti al paper tradicional d'esposa. Ella, però, l'abandona per un pintor que desperta la seva passió. L'altra, situada al 1990, està formada per un novel·lista frustrat que s'està a casa mentre la seva companya, Beatriu, neboda de la de 1935, triomfa com a executiva. La presència d'objectes comuns a totes dues èpoques, sobretot d'una carta de l'amant de 1935, provoca un malentès sobre la fidelitat de la Beatriu dels anys 90.
Això era i no era
(1993) Alapont Ramon, Pasqual
Robert i Guillem han d'introduir-se a la biblioteca per recuperar un escrit contra la bibliotecària, signat amb els seus noms. Robert, durant la recerca, es perd entre les històries dels llibres: rescata una noia captiva a un vaixell pirata; és enverinat per una dona gelosa a un castell medieval; és convertit en llop al jardí d'una reina tronada; i salva la Caputxeta Vermella del vertader llop. Guillem, que vigilava de fora estant, descobreix que no havia enviat l'anònim i en entrar-hi, troba el seu amic dormint damunt un llibre obert.

Pasqual Alapont Ramon

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca