Pasqual Alapont Ramon

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Catarroja, l'Horta, 1963. Estudia Història Medieval a la Universitat de València i es llicencia en Geografia i Historia el 1985. Un any abans rep el Premi Enric Valor amb "Mitjacua i la sargantana del mar", la primera d’una llarga llista novel·les destinades a un lector infantil i juvenil. L’autor es convertirà en un referent destacat d'aquest gènere en català, publicat regularment per editorials com Bromera. Algar o Edebé, a tall d'exemple es pot comptar "Menjaré bollycaos per tu" (2000, Premi Ciutat d’Alzira-Bancaixa). Es forma com a actor entre 1986 i 1988 a l'OM Teatre de Paco Villegas i entra a formar part del grup La Colla, de l’Alcúdia, on participa com a autor i director en "Això era i no era" (1993), la seua primera proposta dirigida a públic infantil, i funda amb Plàcid Rosaleny l'Escola Municipal de Teatre de Catarroja. El 1992 estrena la seva primera peça teatral, "Pandemònium", un encàrrec del Grup Na Jordana Teatre, coescrita amb Carles Alberola. El 1994, també amb Alberola, escriu la primera producció d’Albena Teatre, "Currículum", premi Generalitat Valenciana a les Arts Escèniques al millor text 1996. Des de 1993 es dedica exclusivament a l’escriptura i compagina teatre i narrativa infantil i juvenil. Pel que fa a l'àmbit teatral ha rebut el premi Teatre Micalet per "Beatrius" (1996), el premi Cartelera Turia a la millor contribució teatral per "Ficció" (2013) coescrita amb Carles Alberola o el premi Cartelera Turia 2017 i el de millor espectacle musical als Premis Max 2018 per "Tic-tac", coescrita amb Carles Alberola i Rodolf Sirera. Gran part dels seus textos de narrativa infantil i juvenil han sigut guardonats amb premis com l'Edebé (2001), el Serra d'Or (2002), el Protagonista Jove (2004) o el Cruïlla (2012). La seva obra narrativa ha merescut la menció de The White Ravens de la Internationale Jugend Bibliothek; ha sigut traduïda al castellà, l'èuscar, el gallec, el portugués i l'eslové; i ha rebut premis com el Joanot Martorell (2002), el Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes (2006), el Gra Angular (2012), l'Alfons el Magnànim (2017) o el de la Crítica dels Escriptors Valencians (2020).
Nom

Filtres

20221
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Epistolari ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 1 de 1
  • Miniatura
    Obra
    Presoners
    Alapont Ramon, Pasqual; Alejo, Sònia; Cardeña, Chema; Pardo, Patrícia; Sirera Turó, Rodolf; Tena, Begoña
    Sis persones retingudes en monestirs, convents i altres edificis reconvertits en presons franquistes escriuen cartes als seus amics o familiars en diferents moments des de l'any 1940 fins al 1975. En Pepe li escriu a la Tonica, la seva dona, per acomiadar-se'n, ja que sap que aquesta mateixa nit serà executat al monestir de Sant Miquel dels Reis. Una dona li escriu un conte a la seva filla abans de suïcidar-se al convent de Santa Clara. Un home, mestre de professió, ensenya a llegir i a escriure als seus companys de cel·la perquè puguin escriure cartes als seus familiars. Una dona falsament acusada pels amos de la casa on treballava d'haver-los robat dues mil pessetes, escriu als seus fills donant-los instruccions perquè sàpiguen què fer si ella no sobreviu. A una altra dona se li ha aparegut una presa que es va suïcidar deu anys enrere a la mateixa cel·la i li escrivia al seu company per explicar-li, però ha decidit trencar la carta perquè el seu xicot l'ha traït a ella i als altres companys de lluita. I, finalment, l'any 1975, un periodista llegeix les cartes que els seus companys li han anat deixant perquè les faci arribar als seus destinataris quan surti de la presó, un moment que, tot i que Franco ja ha mort, no acaba d'arribar mai.