Joan Oliver Sallarès
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Sabadell, 1899-Barcelona, 1986. Conegut pel nom de Pere Quart, amb el qual signa l'obra poètica. Poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista. És considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. Fou cofundador del Grup de Sabadell, amb Francesc Trabal i Armand Obiols. Rebé, com a traducor, el Premi del President de la República Francesa i fou també distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, així com amb els premis Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seu inconformisme i a la seva actitud crítica, rebutjà la Creu de Sant Jordi.
Nom
14 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 14
Obra El mercat comúOliver Sallarès, JoanUn home reflexiona sobre els avantatges i desavantatges amb què es trobarà el seu país si entra al mercat comú. Així, analitza exemples de la vida quotidiana que l’envolta: els amics, els negocis, la família...Obra Noè al Port d'Hamburg : Plagi amb excrecències d'un article de Mark TwainOliver Sallarès, JoanTot esperant que arribi el diluvi universal, Noè i la seua família han arribat amb l’arca al port d’Hamburg, el més modern i important d’Europa. Allà, un funcionari els pren declaració per controlar el tipus de vaixell amb què naveguen i la mercaderia que transporten. El funcionari, astorat en acabar d’escoltar-los, truca a l’hospital mental perquè s'emportin Noè i els seus acompanyants.Obra El papà de Romeo i Julieta : Paròdia de la vida burgesa en tres actes(1928) Oliver Sallarès, JoanQuim Bordons, de família rica i burgesa, vol casar-se amb la Francesca. El pare de’n Quim, el Canut Bordons, s’oposa ferotgement a la relació argumentant inicialment que els pares d’aquesta mossa ni tan sols no estan casats, però finalment es veu obligat a confessar que la Francesca també és filla seua, fruit d’una relació adúltera. D’amagat, la senyora Canut va a trobar-se amb la mare de la Francesca per confessar-li que el Quim no és fill del Canut, perquè ella també va tindre una relació adúltera; de manera que les dues mares decideixen donar suport a la relació dels joves. Entretant, els dos amants, aliens a totes aquestes confessions, han decidit escapar per poder estimar-se sense oposició. Una nova confessió, però, els farà tornar a casa els Bordons per reconciliar-se amb el senyor Canut: la Francesca tampoc no és filla seua, perquè l’amant també va enganyar el senyor Bordons amb el seu millor amic, el Doctor Cava-Roques. Canut Bordons, desprès de qualsevol responsabilitat i enfonsat per tant d’engany, s’agafa a l’única sortida que li ofereixen: presentar-se com a candidat per la Federació d’Associacions de Pares de Família.Obra Primera representació(1955) Oliver Sallarès, JoanLa Regina vol engalipar el Joan per casar-s’hi i tot seguit demanar el divorci per extreure-li la meitat dels seus béns. Regina fa veure que pertany a una família de classe alta i lloga uns pinxos perquè li facin de pares. La maniobra s’esguerra quan enmig del muntatge irromp un altre pinxo, l’amant gelós de la Regina. Tot plegat ha estat el primer acte de l’obra que està estrenant una companyia. A l’intermedi, l’autor discuteix amb l’Empresari i galant de la companyia, que fa de Joan i pretén variar el desenllaç de l’obra. D’amagat, l’autor explica a un crític que l’empresari se sent massa eludit perquè la història s’inspira en els membres d’aquesta companyia. Després de diverses discussions provocades per la gelosia de l’Empresari-actor prossegueix l’intent de Regina d’engalipar un altre ric, el Francesc. Quan ja tot és a punt per al casament reapareix en Joan per advertir-lo de les males intencions de la noia. L’enamorat el menysprea i es mostra decidit a casar-se amb la Regina, però en aquests moments l’Empresari enfolleix de gelosia i interromp l’obra perquè no arribi al desenllaç previst. L’estrena acaba bruscament per aquest incident.Obra Vivalda o l'Àfrica tenebrosa(1967) Oliver Sallarès, JoanEn començar una representació, dos homes i una dona s'encarreguen d'exaltar el públic de la sala: el dos homes expressen tot un seguit de disposicions que exigeix l’autor, i que la dona s’encarrega immediatament de desvirtuar tot demanant al públic el reconeixement al treball actoral. Animat per aquestes arengues, un espectador irromp a escena per a protestar fervorosament i demanar compromís col·lectiu. Passat aquest rebombori s’inicia l’obra, que transcorre a través de diàlegs estrambòtics entre tres personatges disfressats grotescament. Durant la representació es farà referència a engatjaments vitalicis, peticions a la UNESCO, al Brusi, als catedràtics supernumeraris de la vida uterina permanent o fins i tot es narra una balada-reportatge. L’escenificació acaba bruscament quan els actors tornen a dirigir-se al públic per a demanar un col·loqui sobre teatre i compromís. En aquests moments algú apaga els llums, fa desaparèixer els actors i fa fora els espectadors.Obra La famOliver Sallarès, JoanSamsó és un vagabund que, mort de fam en un parc, pren un tros d’entrepà a una noia que hi berenava, la Lupa. La Lupa està casada amb el Nel, amb qui comparteix idearis revolucionaris i de fraternitat entre els homes; per això, quan Nel arriba al parc decideix acollir Samsó a casa seua i proporcionar-li roba, menjar i treball. Al cap de poc temps al país hi ha una sublevació militar, i el poble lluita per defensar el règim. Nel, que és un dels cabdills sindicalistes s’acovardeix i es mostra incapaç de donar ordres als seus homes. Instintivament, Samsó es posa al capdavant del grup i instiga la revolta popular contra els militars, l’èxit de la qual li reporta reconeixements, un càrrec important dins el partit, i l’amor de Lupa, que abandona Nel. Samsó es mou per instint de supervivència personal, no combrega amb cap ideari col·lectiu, i de seguida és expulsat del partit. Comença a patir novament dificultats econòmiques. Nel, fidel als seus ideals, torna per oferir ajut a Samsó i Lupa. Samsó la rebutja, i Lupa l’accepta. Això provoca el trencament de la relació entre ella i Samsó: mentre Lupa torna amb Nel, Samsó recau en la indigència i la fam, incapaç de vendre’s a qualsevol programa polític.Obra Conferència a la vallOliver Sallarès, Joan"Algú" ha encarregat a un home que llegeixi el discurs que li han fet arribar. Mentre es dirigeix a l'auditori que s'ha congregat per escoltar-lo se salta el guió i els incita a la revolta. Aquesta rebel·lia, però, és immediatament dissuadida des d'algun lloc i per algú que no arriba a veure's.Obra Ball robat(1956) Oliver Sallarès, JoanA punt de celebrar el desè aniversari de casament, tres matrimonis es preparen per a celebrar conjuntament l’efemèride que comparteixen. Els dies previs, però, la felicitat d’aquestes parelles s’escarda en assimilar el fracàs de cadascuna d’elles, i en admetre una passió desmesurada cap alguna persona dels altres matrimonis. Durant els preparatius de la celebració s’intensifiquen les trobades extramatrimonials i es desvetllen confidències fins ara reprimides. El dia del sopar una de les esposes destapa públicament la insatisfacció de tots ells i refà les parelles en consonància als desitjos de cadascú. Però conscients del trasbals que comportaria la satisfacció d’aquests desitjos reprimits, decideixen renunciar-hi i reafirmar-se en llur matrimoni com a mal menor.Obra Cambrera Nova(1928) Oliver Sallarès, JoanPaula és la cambrera dels senyors Òscar i Joana. Durant una estada a la residència d’estiu pateix assetjaments sexuals continuats per part del senyor. Ella els rebutja com pot, perquè és modesta, respectuosa i “no vol fer pecats”, però sobretot perquè està enamorada d’en Quim, el xofer de la casa. Per això, quan descobreix que la senyora Joana -que també té un amant: el metge - ha provat de seduir el Quim decideix abandonar el servei.Obra Una drecera(1957) Oliver Sallarès, JoanEls Forcada són una família ben acomodada dins la burgesia, però llur reputació és a punt de veure’s compromesa pel mal comportament dels fills: en Nicolau vol ser poeta i la Tesa, que encara és menor d’edat, ha quedat embarassada després de fer-s’ho amb tots els nois de la colla. Desesperats per a trobar alguna solució, accepten la proposta de l’Oriol, un amic d’infantesa de la Tesa, que els demana la mà de la filla per endur-se-la als Estats Units i refer allà la vida. Però just abans de conèixer aquesta notícia, la Tesa se suïcida. La vida plàcida i feliç que duien els Forcada s’ha acabat, no tan sols per la pèrdua de la filla, sinó perquè des d’ara hauran d’afrontar també l’angoixa en què descobreixen que viu el fill.