Maria Aurèlia Capmany Farnés

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1918-1991. Novel·lista, autora de teatre i assagista. Fouuna de les escriptores catalanes més polifacètiques. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista. El 1959 fundà amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Va ser guardonada amb el Premi Sant Jordi de novel·la i el Premi Joanot Martorell.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 17
  • Obra
    L'ombra de l'escorpí
    Capmany Farnés, Maria Aurèlia
    Al castell de Termes, tothom espera que acabi l’assetjament francès, comandat des de Muret per Simó de Montfort. El comte Ramon, senyor de Termes, ha marxat a reunir-se amb els vassalls del rei Pere. En absència d’ell, qui governa amb severa autoritat és la seua germana Sabina, que condemna totes les mostres de plaer. Creu que les persones aconseguiran defugir la misèria que els acompanya quan assoleixin un comportament virtuós. L’única que desobeeix Sabina és la comtessa Esclarmonda, que viu al castell dedicada plenament a l’oci i el plaer. Sabina té la virtut d’endevinar el futur, i la desgràcia de no poder estimar cap home, perquè qui la posseeixi pagarà amb la vida el seu amor. Així, un dia arriba Pere Grau, un foraster barceloní que s’enamora de Sabina. Quan aquest li proposa fugir del castell i evitar el setge, Sabina decideix quedar-se a defensar-lo a pesar que sent el mal auguri de la mort. Així, a diferència de la comtessa Esclarmonda, que aconsegueix escapar-se just abans que els francesos entrin al castell de Termes, Sabina acaba morint en aquest assalt sense que Pere Grau la pugui salvar.
  • Obra
    La viuda trapella
    Capmany Farnés, Maria Aurèlia
    Donya Rosaura és una senyora barcelonina, jove, viuda i rica. Per aquestes qualitats, tres cavallers -un anglès, un francès i un espanyol- se n’enamoren d'ella després d’un ball celebrat a casa seua i volen disputar-se-la. Ella es deixa festejar amb molta coqueteria, i de retruc fa tornar gelós Don Antoni de Castellvell, un aristòcrata barceloní que la festeja de fa més temps. Com que no sap per quin dels quatre galants decantar-se ordeix una estratègia per provar l’amor i la fidelitat que li tenen: es presenta a cada un d’ells disfressada i els sedueix. Els tres cavallers estrangers, per rendir-se als encants d’aquesta dama misteriosa menyspreen Donya Rosaura, mentre que Don Antoni de Castellvell és l’únic que s’hi manté fidel. Per això, decideix acceptar-lo per marit. Tota aquesta història és comentada per Arlequí i Marionette, dos servents que presencien els fets i que paral·lelament viuen el seu festeig particular.
  • Obra
    Varietats II o La cultura de la coca-cola
    (1969) Capmany Farnés, Maria Aurèlia
    Aquesta obra és un espectacle de cabaret. L’acció transcorre l’any 5490, quan els protagonistes, dos nois i una noia, decideixen estudiar el temps remot que ells anomenen el temps de la coca-cola. Concretament, es tracta dels anys 60 del segle XX, que es caracteritzava, segons ells, per una clara tendència bel·licista i per l’abús d’uns pocs. Els habitants del futur no entenen que la gent del passat es volgués casar si, al cap i a la fi, acabaven essent infidels a les seves respectives parelles (com Helena, Isolda, Ginebra, Francesca, Cleopatra o Lucrècia). Per sort, veuen aquells temps com a molt llunyans i feliçment superats.
  • Obra
    Món, dimoni i carn : Judici i glòria de Fra Anselm
    Capmany Farnés, Maria Aurèlia
    Fra Anselm Turmeda és a punt de cremar a la foguera per acusacions d’heretgia. Abans, però, inicia un recorregut durant el qual topa amb un professor de Bolònia –universitat on havia estudiat- que li recrimina els canvis de pensament que ha sofert; amb les temptacions mundanes i carnals com la monja Alianor de qui havia estat amant o el dimoni que li ofereix ser amo del món. També troba un vaixell amb el qual s’embarca cap a Tunis i es converteix a la religió musulmana, anomenant-se Abdal·là al-Targuman. Allà aconsegueix, sota protecció musulmana la llibertat d’esperit que necessitava, i renuncia per sempre a tornar a Mallorca.
  • Obra
    Dos quarts de cinc
    (1963) Capmany Farnés, Maria Aurèlia
    La Mònica està acabant de fer la maleta per anar-se’n a treballar a un altre país. L’Andreu, la seva parella durant els últims anys, la contempla mentre, de tant en tant, prova de convèncer-la que es quedi per tal de tornar-ho a intentar. Hi ha tendresa entre ells, vivències i records compartits, però tots dos saben que, en cas que ella es quedés, aviat sorgirien de nou les desavinences. Finalment, la Mònica se’n va i l’Andreu decideix a l’últim moment acompanyar-la fins que trobi un taxi.
  • Obra
    Botxirel·lo, botxirel·lo
    (1973) Capmany Farnés, Maria Aurèlia
    Aquesta obra constitueix un espectacle de cabaret en el qual hi predominen tot un reguitzell de cançons tradicionals catalanes relacionades amb la pèrdua de la virginitat d’una donzella, la guerra de Cuba, la mort d’un bandoler o els problemes dels vells casats amb jovenetes. Així, entre moltes altres històries, se’ns canta la història de la filla del Carmesí, la qual, després de ser raptada per un rei moro, és rescatada pel seu home la nit abans de perdre la virginitat; la mort del famós bandoler Pau Gibert; el diàleg que van mantenir un català de Riudecanyes i un soldat aragonès sobre el futur de la guerra de Cuba; i la història de la dama de Reus que, després d’anar-se’n al llit amb el Capitel·lo per salvar el seu home i que aquest aparegui penjat l’endemà, mata el Capitel·lo a sang freda.
  • Obra
    Tu i l'hipòcrita : Comèdia predicada, en dos actes
    Capmany Farnés, Maria Aurèlia
    L’obra presenta la història de l’Honorat, un home “feliçment” casat que el dia del seu quarantè aniversari rememora aquells moments del passat que d’una manera o altra han marcat la seva vida: la pressió familiar perquè estudiés la carrera de dret; l’intent de fugir de casa; el primer amor amb la noia-del-pis-de-sota, que anys després retrobarà tan canviada que li causarà fàstic; la coneixença de la seva futura dona i el seu enamorament; etc. L’Honorat es dedica a culpar els altres del seu fracàs i de la seva insatisfacció presents, però alguns personatges clau de la seva vida intervindran per fer-lo adonar que aquest fracàs es deu a la seva por a trencar les convencions i a actuar lliurement.
  • Obra
    Vent de garbí i una mica de por
    Capmany Farnés, Maria Aurèlia
    Diversos estiuejants gaudeixen del descans a través de tres situacions molt similars, però contextualitzades en tres moments històrics diferents: durant el juliol de 1968, al primer acte; el 17 de juliol de 1936 al segon, i el 30 de juliol de 1909 al tercer i últim acte. A través d’aquest recorregut pel temps, s’observa el canvi en les formes de festeig entre parelles, en la relacions de classes socials, en el tema de les discussions polítiques i morals o en les manifestacions artístiques que realitza un poeta.
  • Obra
    Dones, flors i pitança
    (1968) Capmany Farnés, Maria Aurèlia
    Aquesta obra constitueix un espectacle de cabaret en el qual dos actors i dues actrius protagonitzen una sèrie d'escenes còmiques relacionades amb la condició de la dona, l'excessiva importància dels diners a la nostra vida i l'amor. Així, se'ns explica la història de la Pili, una noia tan correcta que mor sense realment haver viscut, una beata que es desvesteix davant dels precs d'un seductor, la baralla de dues veïnes a causa d'una gallina que ha fugit, i com un beatnik aconsegueix que una hippie pacifista tregui la mala llet que porta dins.
  • Obra
    Tirant lo Blanc
    (1971) Capmany Farnés, Maria Aurèlia
    Un cop nomenat cavaller, Tirant lo Blanc es dirigeix a Constantinoble per alliberar-la dels turcs, cosa que aconsegueix. És rebut amb tots els honors, i ell i la filla de l’emperador, Carmesina, s’enamoren. Després d’alliberar tot l’imperi grec del domini turc i de superar la malícia de la Viuda reposada, la qual, enamorada en secret de Tirant, intenta debades que Tirant i Carmesina s’enemistin, els dos enamorats es casen. Però poc després, Tirant emmalalteix i mor. Carmesina, en assabentar-se’n, es vesteix de núvia i exhala l’últim sospir damunt del cadàver de Tirant.