Maria Aurèlia Capmany Farnés
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1918-1991. Novel·lista, autora de teatre i assagista. Fouuna de les escriptores catalanes més polifacètiques. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista. El 1959 fundà amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Va ser guardonada amb el Premi Sant Jordi de novel·la i el Premi Joanot Martorell.
Nom
8 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 8 de 8
Obra Un lloc entre els mortsCapmany Farnés, Maria AurèliaL'esperit del poeta Jeroni Oleguer Campdepadrós, narra els avatars d’una família burgesa de la Barcelona del s.XIX. Parteix amb l’entrada de l’exèrcit francès a Barcelona. La influència de la moda i la ideologia francesa, amb la qual simpatitza Jeroni, dinamitza molts episodis d’aquesta família, que es troba immersa en les conspiracions contra els francesos. Jeroni Campdepadrós fa el doble joc per mantindre sempre la família en una posició social privilegiada. En els afers més íntims Jeroni Campdepadrós provoca nombrosos conflictes amb la seua esposa Carolina Masramon, per les constants infidelitats. Té una amant francesa, una altra d’italiana després de passar una llarga temporada a Venècia, i finalment fuig amb la Cèlia, una criada de la casa pairal. Per aquest motiu, la seua esposa intenta que Jeroni Campdepadrós sigui declarat incapacitat per la justícia, i l’herència passi a mans de les seues filles. Però abans que aquest plet arribi a sentència, Jeroni Campdepadrós mor víctima d’una pesta que assola Barcelona.Obra Varietats I(1969) Capmany Farnés, Maria Aurèlia; Vidal Alcover, JaumeAquesta obra constitueix un espectacle de cabaret en el qual dos actors i dues actrius protagonitzen una sèrie d'escenes, algunes còmiques i d'altres no tant, sobre la condició de la dona, el sexe, l'absurditat de la guerra o l'excessiva importància que es dóna als diners. Així, se'ns explica la història de la Pili, una noia tan correcta que mor sense realment haver viscut, una beata que es desvesteix davant dels precs d'un seductor, la demanda del vot per part d'un grup de sufragistes angleses o un banquer que es fa ric a costa dels interessos que li donen els diners d'altres persones.Obra Varietats II o La cultura de la coca-cola(1969) Capmany Farnés, Maria AurèliaAquesta obra és un espectacle de cabaret. L’acció transcorre l’any 5490, quan els protagonistes, dos nois i una noia, decideixen estudiar el temps remot que ells anomenen el temps de la coca-cola. Concretament, es tracta dels anys 60 del segle XX, que es caracteritzava, segons ells, per una clara tendència bel·licista i per l’abús d’uns pocs. Els habitants del futur no entenen que la gent del passat es volgués casar si, al cap i a la fi, acabaven essent infidels a les seves respectives parelles (com Helena, Isolda, Ginebra, Francesca, Cleopatra o Lucrècia). Per sort, veuen aquells temps com a molt llunyans i feliçment superats.Obra El desert dels dies(1960) Capmany Farnés, Maria AurèliaDesprés d’haver lluitat a la guerra, l’Eloi torna a la seva ciutat natal, on espera trobar-hi la noia que va prometre esperar-lo. Un dia, l’Eloi sembla reconèixer aquesta noia en la Lia, que viu amb un home el qual aviat deixarà per casar-se amb l'Eloi. No passarà gaire temps, però, abans que el noi accepti que es va equivocar de ciutat i que la Lia no és la seva noia. Finalment, deu anys després d’haver-se’n anat, l’Eloi retrobarà la seva estimada, la Martina, una noia de casa bona que decideix plantar cara als seus familiars i anar-se’n amb ell.Obra Botxirel·lo, botxirel·lo(1973) Capmany Farnés, Maria AurèliaAquesta obra constitueix un espectacle de cabaret en el qual hi predominen tot un reguitzell de cançons tradicionals catalanes relacionades amb la pèrdua de la virginitat d’una donzella, la guerra de Cuba, la mort d’un bandoler o els problemes dels vells casats amb jovenetes. Així, entre moltes altres històries, se’ns canta la història de la filla del Carmesí, la qual, després de ser raptada per un rei moro, és rescatada pel seu home la nit abans de perdre la virginitat; la mort del famós bandoler Pau Gibert; el diàleg que van mantenir un català de Riudecanyes i un soldat aragonès sobre el futur de la guerra de Cuba; i la història de la dama de Reus que, després d’anar-se’n al llit amb el Capitel·lo per salvar el seu home i que aquest aparegui penjat l’endemà, mata el Capitel·lo a sang freda.Obra Varietats IV o Cadascú el que és seu i robar el que es pugui(1971) Capmany Farnés, Maria AurèliaL’obra constitueix un espectacle de cabaret en el qual un actor i dues actrius protagonitzen una sèrie d’escenes, algunes còmiques i d’altres no tant, sobre la condició de la dona, l’absurditat de les guerres, la importància desmesurada que es dóna als diners i la identificació d’empresaris amb lladregots professionals. Així, se’ns explica com una dona va decidir matar l’àngel de la llar, farta que li recordés constantment les seves obligacions com a mestressa de casa; com una altra dona no fa res més que comprar perquè això compensa els crits que rep del seu home; com Tirant lo Blanc i Carmesina seran enterrats a la mateixa tomba perquè estiguin junts fins i tot després de morts; o com n’és, d’absurd, que els poetes enalteixin la guerra, quan ells no l’han viscuda.Obra Breu record de Tirant lo Blanc : Per a ús de col·legials enamorats del teatre(1959) Capmany Farnés, Maria AurèliaDesprés de demostrar el seu valor vencent quatre cavallers, Tirant lo Blanc és nomenat cavaller pel rei d'Anglaterra. A continuació, després de batre's i derrotar un gegant, es dirigeix a la cort del rei de Sicília, on convenç la infanta perquè es casi amb el príncep Felip, fill del rei de França. Tot seguit, embarca en una nau i es dirigeix a Constantinoble per tal d'ajudar l'emperador a combatre els turcs. Allà s'enamora de la filla de l'emperador, Carmesina, tot i que aviat el pren una gran malenconia perquè, en no ser ni príncep ni rei, no pot aspirar a casar-s'hi. Ben aviat això canvia, ja que una derrota davant dels turcs fa que l'emperador li concedeixi la mà de la seva filla. Poc després de les noces, però, Tirant emmalalteix i mor, i Carmesina mor de pena tot seguit.Obra Tirant lo Blanc(1971) Capmany Farnés, Maria AurèliaUn cop nomenat cavaller, Tirant lo Blanc es dirigeix a Constantinoble per alliberar-la dels turcs, cosa que aconsegueix. És rebut amb tots els honors, i ell i la filla de l’emperador, Carmesina, s’enamoren. Després d’alliberar tot l’imperi grec del domini turc i de superar la malícia de la Viuda reposada, la qual, enamorada en secret de Tirant, intenta debades que Tirant i Carmesina s’enemistin, els dos enamorats es casen. Però poc després, Tirant emmalalteix i mor. Carmesina, en assabentar-se’n, es vesteix de núvia i exhala l’últim sospir damunt del cadàver de Tirant.