Maria Aurèlia Capmany Farnés
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1918-1991. Novel·lista, autora de teatre i assagista. Fouuna de les escriptores catalanes més polifacètiques. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista. El 1959 fundà amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Va ser guardonada amb el Premi Sant Jordi de novel·la i el Premi Joanot Martorell.
Nom
17 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 17
Obra Dos quarts de cinc(1963) Capmany Farnés, Maria AurèliaLa Mònica està acabant de fer la maleta per anar-se’n a treballar a un altre país. L’Andreu, la seva parella durant els últims anys, la contempla mentre, de tant en tant, prova de convèncer-la que es quedi per tal de tornar-ho a intentar. Hi ha tendresa entre ells, vivències i records compartits, però tots dos saben que, en cas que ella es quedés, aviat sorgirien de nou les desavinences. Finalment, la Mònica se’n va i l’Andreu decideix a l’últim moment acompanyar-la fins que trobi un taxi.Obra Botxirel·lo, botxirel·lo(1973) Capmany Farnés, Maria AurèliaAquesta obra constitueix un espectacle de cabaret en el qual hi predominen tot un reguitzell de cançons tradicionals catalanes relacionades amb la pèrdua de la virginitat d’una donzella, la guerra de Cuba, la mort d’un bandoler o els problemes dels vells casats amb jovenetes. Així, entre moltes altres històries, se’ns canta la història de la filla del Carmesí, la qual, després de ser raptada per un rei moro, és rescatada pel seu home la nit abans de perdre la virginitat; la mort del famós bandoler Pau Gibert; el diàleg que van mantenir un català de Riudecanyes i un soldat aragonès sobre el futur de la guerra de Cuba; i la història de la dama de Reus que, després d’anar-se’n al llit amb el Capitel·lo per salvar el seu home i que aquest aparegui penjat l’endemà, mata el Capitel·lo a sang freda.Obra Dones, flors i pitança(1968) Capmany Farnés, Maria AurèliaAquesta obra constitueix un espectacle de cabaret en el qual dos actors i dues actrius protagonitzen una sèrie d'escenes còmiques relacionades amb la condició de la dona, l'excessiva importància dels diners a la nostra vida i l'amor. Així, se'ns explica la història de la Pili, una noia tan correcta que mor sense realment haver viscut, una beata que es desvesteix davant dels precs d'un seductor, la baralla de dues veïnes a causa d'una gallina que ha fugit, i com un beatnik aconsegueix que una hippie pacifista tregui la mala llet que porta dins.Obra Tirant lo Blanc(1971) Capmany Farnés, Maria AurèliaUn cop nomenat cavaller, Tirant lo Blanc es dirigeix a Constantinoble per alliberar-la dels turcs, cosa que aconsegueix. És rebut amb tots els honors, i ell i la filla de l’emperador, Carmesina, s’enamoren. Després d’alliberar tot l’imperi grec del domini turc i de superar la malícia de la Viuda reposada, la qual, enamorada en secret de Tirant, intenta debades que Tirant i Carmesina s’enemistin, els dos enamorats es casen. Però poc després, Tirant emmalalteix i mor. Carmesina, en assabentar-se’n, es vesteix de núvia i exhala l’últim sospir damunt del cadàver de Tirant.Obra Varietats I(1969) Capmany Farnés, Maria Aurèlia; Vidal Alcover, JaumeAquesta obra constitueix un espectacle de cabaret en el qual dos actors i dues actrius protagonitzen una sèrie d'escenes, algunes còmiques i d'altres no tant, sobre la condició de la dona, el sexe, l'absurditat de la guerra o l'excessiva importància que es dóna als diners. Així, se'ns explica la història de la Pili, una noia tan correcta que mor sense realment haver viscut, una beata que es desvesteix davant dels precs d'un seductor, la demanda del vot per part d'un grup de sufragistes angleses o un banquer que es fa ric a costa dels interessos que li donen els diners d'altres persones.Obra Un lloc entre els mortsCapmany Farnés, Maria AurèliaL'esperit del poeta Jeroni Oleguer Campdepadrós, narra els avatars d’una família burgesa de la Barcelona del s.XIX. Parteix amb l’entrada de l’exèrcit francès a Barcelona. La influència de la moda i la ideologia francesa, amb la qual simpatitza Jeroni, dinamitza molts episodis d’aquesta família, que es troba immersa en les conspiracions contra els francesos. Jeroni Campdepadrós fa el doble joc per mantindre sempre la família en una posició social privilegiada. En els afers més íntims Jeroni Campdepadrós provoca nombrosos conflictes amb la seua esposa Carolina Masramon, per les constants infidelitats. Té una amant francesa, una altra d’italiana després de passar una llarga temporada a Venècia, i finalment fuig amb la Cèlia, una criada de la casa pairal. Per aquest motiu, la seua esposa intenta que Jeroni Campdepadrós sigui declarat incapacitat per la justícia, i l’herència passi a mans de les seues filles. Però abans que aquest plet arribi a sentència, Jeroni Campdepadrós mor víctima d’una pesta que assola Barcelona.Obra Tu i l'hipòcrita : Comèdia predicada, en dos actesCapmany Farnés, Maria AurèliaL’obra presenta la història de l’Honorat, un home “feliçment” casat que el dia del seu quarantè aniversari rememora aquells moments del passat que d’una manera o altra han marcat la seva vida: la pressió familiar perquè estudiés la carrera de dret; l’intent de fugir de casa; el primer amor amb la noia-del-pis-de-sota, que anys després retrobarà tan canviada que li causarà fàstic; la coneixença de la seva futura dona i el seu enamorament; etc. L’Honorat es dedica a culpar els altres del seu fracàs i de la seva insatisfacció presents, però alguns personatges clau de la seva vida intervindran per fer-lo adonar que aquest fracàs es deu a la seva por a trencar les convencions i a actuar lliurement.Obra Vent de garbí i una mica de porCapmany Farnés, Maria AurèliaDiversos estiuejants gaudeixen del descans a través de tres situacions molt similars, però contextualitzades en tres moments històrics diferents: durant el juliol de 1968, al primer acte; el 17 de juliol de 1936 al segon, i el 30 de juliol de 1909 al tercer i últim acte. A través d’aquest recorregut pel temps, s’observa el canvi en les formes de festeig entre parelles, en la relacions de classes socials, en el tema de les discussions polítiques i morals o en les manifestacions artístiques que realitza un poeta.Obra L'ombra de l'escorpíCapmany Farnés, Maria AurèliaAl castell de Termes, tothom espera que acabi l’assetjament francès, comandat des de Muret per Simó de Montfort. El comte Ramon, senyor de Termes, ha marxat a reunir-se amb els vassalls del rei Pere. En absència d’ell, qui governa amb severa autoritat és la seua germana Sabina, que condemna totes les mostres de plaer. Creu que les persones aconseguiran defugir la misèria que els acompanya quan assoleixin un comportament virtuós. L’única que desobeeix Sabina és la comtessa Esclarmonda, que viu al castell dedicada plenament a l’oci i el plaer. Sabina té la virtut d’endevinar el futur, i la desgràcia de no poder estimar cap home, perquè qui la posseeixi pagarà amb la vida el seu amor. Així, un dia arriba Pere Grau, un foraster barceloní que s’enamora de Sabina. Quan aquest li proposa fugir del castell i evitar el setge, Sabina decideix quedar-se a defensar-lo a pesar que sent el mal auguri de la mort. Així, a diferència de la comtessa Esclarmonda, que aconsegueix escapar-se just abans que els francesos entrin al castell de Termes, Sabina acaba morint en aquest assalt sense que Pere Grau la pugui salvar.Obra La viuda trapellaCapmany Farnés, Maria AurèliaDonya Rosaura és una senyora barcelonina, jove, viuda i rica. Per aquestes qualitats, tres cavallers -un anglès, un francès i un espanyol- se n’enamoren d'ella després d’un ball celebrat a casa seua i volen disputar-se-la. Ella es deixa festejar amb molta coqueteria, i de retruc fa tornar gelós Don Antoni de Castellvell, un aristòcrata barceloní que la festeja de fa més temps. Com que no sap per quin dels quatre galants decantar-se ordeix una estratègia per provar l’amor i la fidelitat que li tenen: es presenta a cada un d’ells disfressada i els sedueix. Els tres cavallers estrangers, per rendir-se als encants d’aquesta dama misteriosa menyspreen Donya Rosaura, mentre que Don Antoni de Castellvell és l’únic que s’hi manté fidel. Per això, decideix acceptar-lo per marit. Tota aquesta història és comentada per Arlequí i Marionette, dos servents que presencien els fets i que paral·lelament viuen el seu festeig particular.