Maria Aurèlia Capmany Farnés
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1918-1991. Novel·lista, autora de teatre i assagista. Fouuna de les escriptores catalanes més polifacètiques. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista. El 1959 fundà amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Va ser guardonada amb el Premi Sant Jordi de novel·la i el Premi Joanot Martorell.
Nom
17 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 17
Obra Verge, però no del totCapmany Farnés, Maria Aurèlia; Vidal Alcover, JaumeL'Eva està casada amb el Lluís, i segons ell diu, és una dona completament feliç, respectable i honesta. Per això, el Lluís ha apostat amb l'Eusebi, un amic solter i adinerat, que no serà capaç de seduir-la, però l’Eusebi comença a coquetejar amb la dona de l’amic i despertar la seua gelosia. L'Eva, d'amagat, té una consulta de tarot: es fa passar per Madame Txapek. Allí hi fan cap l'Eusebi i el seu marit, que volen esbrinar com anirà la relació amb l'Eva, i aquesta descobreix la juguesca entre els dos amics, i que a més a més el marit l’enganya amb una amiga. Després d’una visita a ca’l psiquiatre, Eva decideix dir al marit tota la veritat sobre la seua doble vida, però la criada -que ho sap tot- la persuadeix que no necessàriament ha de ser la millor solució. I decideixen viure amb enganys per no conèixer la terrible veritat de les relacions, a les quals s’introdueix la Sílvia -amiga d’Eva i antiga amant de Lluís-, que es deixa seduir per l’Eusebi i així el triangle amorós queda finalment desfet.Obra Remena, nenaCapmany Farnés, Maria AurèliaL’obra és un recull de cançons tradicionals de cabaret català que canta la Guillermina Motta en el paper de Bella Monyito. Són cançons picantones, en les quals una noia que fuig de Vilafàstics arriba a ciutat i decideix fer-se passar per anglesa perquè vol ser mis, mis, mis o un noi que, després d’enviar la seva estimada a passeig quan aquesta li diu que està “una mica delicada”, la retroba anys després en un local del Paral·lel. Un grup d’actors i ballarins donen l’entrada a cada una de les cançons.Obra Varietats IV o Cadascú el que és seu i robar el que es pugui(1971) Capmany Farnés, Maria AurèliaL’obra constitueix un espectacle de cabaret en el qual un actor i dues actrius protagonitzen una sèrie d’escenes, algunes còmiques i d’altres no tant, sobre la condició de la dona, l’absurditat de les guerres, la importància desmesurada que es dóna als diners i la identificació d’empresaris amb lladregots professionals. Així, se’ns explica com una dona va decidir matar l’àngel de la llar, farta que li recordés constantment les seves obligacions com a mestressa de casa; com una altra dona no fa res més que comprar perquè això compensa els crits que rep del seu home; com Tirant lo Blanc i Carmesina seran enterrats a la mateixa tomba perquè estiguin junts fins i tot després de morts; o com n’és, d’absurd, que els poetes enalteixin la guerra, quan ells no l’han viscuda.Obra Breu record de Tirant lo Blanc : Per a ús de col·legials enamorats del teatre(1959) Capmany Farnés, Maria AurèliaDesprés de demostrar el seu valor vencent quatre cavallers, Tirant lo Blanc és nomenat cavaller pel rei d'Anglaterra. A continuació, després de batre's i derrotar un gegant, es dirigeix a la cort del rei de Sicília, on convenç la infanta perquè es casi amb el príncep Felip, fill del rei de França. Tot seguit, embarca en una nau i es dirigeix a Constantinoble per tal d'ajudar l'emperador a combatre els turcs. Allà s'enamora de la filla de l'emperador, Carmesina, tot i que aviat el pren una gran malenconia perquè, en no ser ni príncep ni rei, no pot aspirar a casar-s'hi. Ben aviat això canvia, ja que una derrota davant dels turcs fa que l'emperador li concedeixi la mà de la seva filla. Poc després de les noces, però, Tirant emmalalteix i mor, i Carmesina mor de pena tot seguit.Obra Dones, flors i pitança(1968) Capmany Farnés, Maria AurèliaAquesta obra constitueix un espectacle de cabaret en el qual dos actors i dues actrius protagonitzen una sèrie d'escenes còmiques relacionades amb la condició de la dona, l'excessiva importància dels diners a la nostra vida i l'amor. Així, se'ns explica la història de la Pili, una noia tan correcta que mor sense realment haver viscut, una beata que es desvesteix davant dels precs d'un seductor, la baralla de dues veïnes a causa d'una gallina que ha fugit, i com un beatnik aconsegueix que una hippie pacifista tregui la mala llet que porta dins.Obra Tirant lo Blanc(1971) Capmany Farnés, Maria AurèliaUn cop nomenat cavaller, Tirant lo Blanc es dirigeix a Constantinoble per alliberar-la dels turcs, cosa que aconsegueix. És rebut amb tots els honors, i ell i la filla de l’emperador, Carmesina, s’enamoren. Després d’alliberar tot l’imperi grec del domini turc i de superar la malícia de la Viuda reposada, la qual, enamorada en secret de Tirant, intenta debades que Tirant i Carmesina s’enemistin, els dos enamorats es casen. Però poc després, Tirant emmalalteix i mor. Carmesina, en assabentar-se’n, es vesteix de núvia i exhala l’últim sospir damunt del cadàver de Tirant.Obra Varietats I(1969) Capmany Farnés, Maria Aurèlia; Vidal Alcover, JaumeAquesta obra constitueix un espectacle de cabaret en el qual dos actors i dues actrius protagonitzen una sèrie d'escenes, algunes còmiques i d'altres no tant, sobre la condició de la dona, el sexe, l'absurditat de la guerra o l'excessiva importància que es dóna als diners. Així, se'ns explica la història de la Pili, una noia tan correcta que mor sense realment haver viscut, una beata que es desvesteix davant dels precs d'un seductor, la demanda del vot per part d'un grup de sufragistes angleses o un banquer que es fa ric a costa dels interessos que li donen els diners d'altres persones.Obra L'ombra de l'escorpíCapmany Farnés, Maria AurèliaAl castell de Termes, tothom espera que acabi l’assetjament francès, comandat des de Muret per Simó de Montfort. El comte Ramon, senyor de Termes, ha marxat a reunir-se amb els vassalls del rei Pere. En absència d’ell, qui governa amb severa autoritat és la seua germana Sabina, que condemna totes les mostres de plaer. Creu que les persones aconseguiran defugir la misèria que els acompanya quan assoleixin un comportament virtuós. L’única que desobeeix Sabina és la comtessa Esclarmonda, que viu al castell dedicada plenament a l’oci i el plaer. Sabina té la virtut d’endevinar el futur, i la desgràcia de no poder estimar cap home, perquè qui la posseeixi pagarà amb la vida el seu amor. Així, un dia arriba Pere Grau, un foraster barceloní que s’enamora de Sabina. Quan aquest li proposa fugir del castell i evitar el setge, Sabina decideix quedar-se a defensar-lo a pesar que sent el mal auguri de la mort. Així, a diferència de la comtessa Esclarmonda, que aconsegueix escapar-se just abans que els francesos entrin al castell de Termes, Sabina acaba morint en aquest assalt sense que Pere Grau la pugui salvar.Obra La viuda trapellaCapmany Farnés, Maria AurèliaDonya Rosaura és una senyora barcelonina, jove, viuda i rica. Per aquestes qualitats, tres cavallers -un anglès, un francès i un espanyol- se n’enamoren d'ella després d’un ball celebrat a casa seua i volen disputar-se-la. Ella es deixa festejar amb molta coqueteria, i de retruc fa tornar gelós Don Antoni de Castellvell, un aristòcrata barceloní que la festeja de fa més temps. Com que no sap per quin dels quatre galants decantar-se ordeix una estratègia per provar l’amor i la fidelitat que li tenen: es presenta a cada un d’ells disfressada i els sedueix. Els tres cavallers estrangers, per rendir-se als encants d’aquesta dama misteriosa menyspreen Donya Rosaura, mentre que Don Antoni de Castellvell és l’únic que s’hi manté fidel. Per això, decideix acceptar-lo per marit. Tota aquesta història és comentada per Arlequí i Marionette, dos servents que presencien els fets i que paral·lelament viuen el seu festeig particular.Obra Varietats II o La cultura de la coca-cola(1969) Capmany Farnés, Maria AurèliaAquesta obra és un espectacle de cabaret. L’acció transcorre l’any 5490, quan els protagonistes, dos nois i una noia, decideixen estudiar el temps remot que ells anomenen el temps de la coca-cola. Concretament, es tracta dels anys 60 del segle XX, que es caracteritzava, segons ells, per una clara tendència bel·licista i per l’abús d’uns pocs. Els habitants del futur no entenen que la gent del passat es volgués casar si, al cap i a la fi, acabaven essent infidels a les seves respectives parelles (com Helena, Isolda, Ginebra, Francesca, Cleopatra o Lucrècia). Per sort, veuen aquells temps com a molt llunyans i feliçment superats.