Maria Aurèlia Capmany Farnés
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1918-1991. Novel·lista, autora de teatre i assagista. Fouuna de les escriptores catalanes més polifacètiques. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista. El 1959 fundà amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Va ser guardonada amb el Premi Sant Jordi de novel·la i el Premi Joanot Martorell.
Nom
17 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 17
Obra Un lloc entre els mortsCapmany Farnés, Maria AurèliaL'esperit del poeta Jeroni Oleguer Campdepadrós, narra els avatars d’una família burgesa de la Barcelona del s.XIX. Parteix amb l’entrada de l’exèrcit francès a Barcelona. La influència de la moda i la ideologia francesa, amb la qual simpatitza Jeroni, dinamitza molts episodis d’aquesta família, que es troba immersa en les conspiracions contra els francesos. Jeroni Campdepadrós fa el doble joc per mantindre sempre la família en una posició social privilegiada. En els afers més íntims Jeroni Campdepadrós provoca nombrosos conflictes amb la seua esposa Carolina Masramon, per les constants infidelitats. Té una amant francesa, una altra d’italiana després de passar una llarga temporada a Venècia, i finalment fuig amb la Cèlia, una criada de la casa pairal. Per aquest motiu, la seua esposa intenta que Jeroni Campdepadrós sigui declarat incapacitat per la justícia, i l’herència passi a mans de les seues filles. Però abans que aquest plet arribi a sentència, Jeroni Campdepadrós mor víctima d’una pesta que assola Barcelona.Obra Dones, flors i pitança(1968) Capmany Farnés, Maria AurèliaAquesta obra constitueix un espectacle de cabaret en el qual dos actors i dues actrius protagonitzen una sèrie d'escenes còmiques relacionades amb la condició de la dona, l'excessiva importància dels diners a la nostra vida i l'amor. Així, se'ns explica la història de la Pili, una noia tan correcta que mor sense realment haver viscut, una beata que es desvesteix davant dels precs d'un seductor, la baralla de dues veïnes a causa d'una gallina que ha fugit, i com un beatnik aconsegueix que una hippie pacifista tregui la mala llet que porta dins.Obra Tirant lo Blanc(1971) Capmany Farnés, Maria AurèliaUn cop nomenat cavaller, Tirant lo Blanc es dirigeix a Constantinoble per alliberar-la dels turcs, cosa que aconsegueix. És rebut amb tots els honors, i ell i la filla de l’emperador, Carmesina, s’enamoren. Després d’alliberar tot l’imperi grec del domini turc i de superar la malícia de la Viuda reposada, la qual, enamorada en secret de Tirant, intenta debades que Tirant i Carmesina s’enemistin, els dos enamorats es casen. Però poc després, Tirant emmalalteix i mor. Carmesina, en assabentar-se’n, es vesteix de núvia i exhala l’últim sospir damunt del cadàver de Tirant.Obra Varietats I(1969) Capmany Farnés, Maria Aurèlia; Vidal Alcover, JaumeAquesta obra constitueix un espectacle de cabaret en el qual dos actors i dues actrius protagonitzen una sèrie d'escenes, algunes còmiques i d'altres no tant, sobre la condició de la dona, el sexe, l'absurditat de la guerra o l'excessiva importància que es dóna als diners. Així, se'ns explica la història de la Pili, una noia tan correcta que mor sense realment haver viscut, una beata que es desvesteix davant dels precs d'un seductor, la demanda del vot per part d'un grup de sufragistes angleses o un banquer que es fa ric a costa dels interessos que li donen els diners d'altres persones.Obra L'ombra de l'escorpíCapmany Farnés, Maria AurèliaAl castell de Termes, tothom espera que acabi l’assetjament francès, comandat des de Muret per Simó de Montfort. El comte Ramon, senyor de Termes, ha marxat a reunir-se amb els vassalls del rei Pere. En absència d’ell, qui governa amb severa autoritat és la seua germana Sabina, que condemna totes les mostres de plaer. Creu que les persones aconseguiran defugir la misèria que els acompanya quan assoleixin un comportament virtuós. L’única que desobeeix Sabina és la comtessa Esclarmonda, que viu al castell dedicada plenament a l’oci i el plaer. Sabina té la virtut d’endevinar el futur, i la desgràcia de no poder estimar cap home, perquè qui la posseeixi pagarà amb la vida el seu amor. Així, un dia arriba Pere Grau, un foraster barceloní que s’enamora de Sabina. Quan aquest li proposa fugir del castell i evitar el setge, Sabina decideix quedar-se a defensar-lo a pesar que sent el mal auguri de la mort. Així, a diferència de la comtessa Esclarmonda, que aconsegueix escapar-se just abans que els francesos entrin al castell de Termes, Sabina acaba morint en aquest assalt sense que Pere Grau la pugui salvar.Obra La viuda trapellaCapmany Farnés, Maria AurèliaDonya Rosaura és una senyora barcelonina, jove, viuda i rica. Per aquestes qualitats, tres cavallers -un anglès, un francès i un espanyol- se n’enamoren d'ella després d’un ball celebrat a casa seua i volen disputar-se-la. Ella es deixa festejar amb molta coqueteria, i de retruc fa tornar gelós Don Antoni de Castellvell, un aristòcrata barceloní que la festeja de fa més temps. Com que no sap per quin dels quatre galants decantar-se ordeix una estratègia per provar l’amor i la fidelitat que li tenen: es presenta a cada un d’ells disfressada i els sedueix. Els tres cavallers estrangers, per rendir-se als encants d’aquesta dama misteriosa menyspreen Donya Rosaura, mentre que Don Antoni de Castellvell és l’únic que s’hi manté fidel. Per això, decideix acceptar-lo per marit. Tota aquesta història és comentada per Arlequí i Marionette, dos servents que presencien els fets i que paral·lelament viuen el seu festeig particular.Obra Varietats II o La cultura de la coca-cola(1969) Capmany Farnés, Maria AurèliaAquesta obra és un espectacle de cabaret. L’acció transcorre l’any 5490, quan els protagonistes, dos nois i una noia, decideixen estudiar el temps remot que ells anomenen el temps de la coca-cola. Concretament, es tracta dels anys 60 del segle XX, que es caracteritzava, segons ells, per una clara tendència bel·licista i per l’abús d’uns pocs. Els habitants del futur no entenen que la gent del passat es volgués casar si, al cap i a la fi, acabaven essent infidels a les seves respectives parelles (com Helena, Isolda, Ginebra, Francesca, Cleopatra o Lucrècia). Per sort, veuen aquells temps com a molt llunyans i feliçment superats.Obra Món, dimoni i carn : Judici i glòria de Fra AnselmCapmany Farnés, Maria AurèliaFra Anselm Turmeda és a punt de cremar a la foguera per acusacions d’heretgia. Abans, però, inicia un recorregut durant el qual topa amb un professor de Bolònia –universitat on havia estudiat- que li recrimina els canvis de pensament que ha sofert; amb les temptacions mundanes i carnals com la monja Alianor de qui havia estat amant o el dimoni que li ofereix ser amo del món. També troba un vaixell amb el qual s’embarca cap a Tunis i es converteix a la religió musulmana, anomenant-se Abdal·là al-Targuman. Allà aconsegueix, sota protecció musulmana la llibertat d’esperit que necessitava, i renuncia per sempre a tornar a Mallorca.Obra El desert dels dies(1960) Capmany Farnés, Maria AurèliaDesprés d’haver lluitat a la guerra, l’Eloi torna a la seva ciutat natal, on espera trobar-hi la noia que va prometre esperar-lo. Un dia, l’Eloi sembla reconèixer aquesta noia en la Lia, que viu amb un home el qual aviat deixarà per casar-se amb l'Eloi. No passarà gaire temps, però, abans que el noi accepti que es va equivocar de ciutat i que la Lia no és la seva noia. Finalment, deu anys després d’haver-se’n anat, l’Eloi retrobarà la seva estimada, la Martina, una noia de casa bona que decideix plantar cara als seus familiars i anar-se’n amb ell.Obra Dos quarts de cinc(1963) Capmany Farnés, Maria AurèliaLa Mònica està acabant de fer la maleta per anar-se’n a treballar a un altre país. L’Andreu, la seva parella durant els últims anys, la contempla mentre, de tant en tant, prova de convèncer-la que es quedi per tal de tornar-ho a intentar. Hi ha tendresa entre ells, vivències i records compartits, però tots dos saben que, en cas que ella es quedés, aviat sorgirien de nou les desavinences. Finalment, la Mònica se’n va i l’Andreu decideix a l’últim moment acompanyar-la fins que trobi un taxi.