Maria Aurèlia Capmany Farnés
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1918-1991. Novel·lista, autora de teatre i assagista. Fouuna de les escriptores catalanes més polifacètiques. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista. El 1959 fundà amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Va ser guardonada amb el Premi Sant Jordi de novel·la i el Premi Joanot Martorell.
Nom
4 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 4 de 4
Obra Verge, però no del totCapmany Farnés, Maria Aurèlia; Vidal Alcover, JaumeL'Eva està casada amb el Lluís, i segons ell diu, és una dona completament feliç, respectable i honesta. Per això, el Lluís ha apostat amb l'Eusebi, un amic solter i adinerat, que no serà capaç de seduir-la, però l’Eusebi comença a coquetejar amb la dona de l’amic i despertar la seua gelosia. L'Eva, d'amagat, té una consulta de tarot: es fa passar per Madame Txapek. Allí hi fan cap l'Eusebi i el seu marit, que volen esbrinar com anirà la relació amb l'Eva, i aquesta descobreix la juguesca entre els dos amics, i que a més a més el marit l’enganya amb una amiga. Després d’una visita a ca’l psiquiatre, Eva decideix dir al marit tota la veritat sobre la seua doble vida, però la criada -que ho sap tot- la persuadeix que no necessàriament ha de ser la millor solució. I decideixen viure amb enganys per no conèixer la terrible veritat de les relacions, a les quals s’introdueix la Sílvia -amiga d’Eva i antiga amant de Lluís-, que es deixa seduir per l’Eusebi i així el triangle amorós queda finalment desfet.Obra La viuda trapellaCapmany Farnés, Maria AurèliaDonya Rosaura és una senyora barcelonina, jove, viuda i rica. Per aquestes qualitats, tres cavallers -un anglès, un francès i un espanyol- se n’enamoren d'ella després d’un ball celebrat a casa seua i volen disputar-se-la. Ella es deixa festejar amb molta coqueteria, i de retruc fa tornar gelós Don Antoni de Castellvell, un aristòcrata barceloní que la festeja de fa més temps. Com que no sap per quin dels quatre galants decantar-se ordeix una estratègia per provar l’amor i la fidelitat que li tenen: es presenta a cada un d’ells disfressada i els sedueix. Els tres cavallers estrangers, per rendir-se als encants d’aquesta dama misteriosa menyspreen Donya Rosaura, mentre que Don Antoni de Castellvell és l’únic que s’hi manté fidel. Per això, decideix acceptar-lo per marit. Tota aquesta història és comentada per Arlequí i Marionette, dos servents que presencien els fets i que paral·lelament viuen el seu festeig particular.Obra Un lloc entre els mortsCapmany Farnés, Maria AurèliaL'esperit del poeta Jeroni Oleguer Campdepadrós, narra els avatars d’una família burgesa de la Barcelona del s.XIX. Parteix amb l’entrada de l’exèrcit francès a Barcelona. La influència de la moda i la ideologia francesa, amb la qual simpatitza Jeroni, dinamitza molts episodis d’aquesta família, que es troba immersa en les conspiracions contra els francesos. Jeroni Campdepadrós fa el doble joc per mantindre sempre la família en una posició social privilegiada. En els afers més íntims Jeroni Campdepadrós provoca nombrosos conflictes amb la seua esposa Carolina Masramon, per les constants infidelitats. Té una amant francesa, una altra d’italiana després de passar una llarga temporada a Venècia, i finalment fuig amb la Cèlia, una criada de la casa pairal. Per aquest motiu, la seua esposa intenta que Jeroni Campdepadrós sigui declarat incapacitat per la justícia, i l’herència passi a mans de les seues filles. Però abans que aquest plet arribi a sentència, Jeroni Campdepadrós mor víctima d’una pesta que assola Barcelona.Obra Vent de garbí i una mica de porCapmany Farnés, Maria AurèliaDiversos estiuejants gaudeixen del descans a través de tres situacions molt similars, però contextualitzades en tres moments històrics diferents: durant el juliol de 1968, al primer acte; el 17 de juliol de 1936 al segon, i el 30 de juliol de 1909 al tercer i últim acte. A través d’aquest recorregut pel temps, s’observa el canvi en les formes de festeig entre parelles, en la relacions de classes socials, en el tema de les discussions polítiques i morals o en les manifestacions artístiques que realitza un poeta.