Maria Aurèlia Capmany Farnés

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1918-1991. Novel·lista, autora de teatre i assagista. Fouuna de les escriptores catalanes més polifacètiques. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista. El 1959 fundà amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Va ser guardonada amb el Premi Sant Jordi de novel·la i el Premi Joanot Martorell.
Nom

Filtres

19982
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Amistat ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Verge, però no del tot
    Capmany Farnés, Maria Aurèlia; Vidal Alcover, Jaume
    L'Eva està casada amb el Lluís, i segons ell diu, és una dona completament feliç, respectable i honesta. Per això, el Lluís ha apostat amb l'Eusebi, un amic solter i adinerat, que no serà capaç de seduir-la, però l’Eusebi comença a coquetejar amb la dona de l’amic i despertar la seua gelosia. L'Eva, d'amagat, té una consulta de tarot: es fa passar per Madame Txapek. Allí hi fan cap l'Eusebi i el seu marit, que volen esbrinar com anirà la relació amb l'Eva, i aquesta descobreix la juguesca entre els dos amics, i que a més a més el marit l’enganya amb una amiga. Després d’una visita a ca’l psiquiatre, Eva decideix dir al marit tota la veritat sobre la seua doble vida, però la criada -que ho sap tot- la persuadeix que no necessàriament ha de ser la millor solució. I decideixen viure amb enganys per no conèixer la terrible veritat de les relacions, a les quals s’introdueix la Sílvia -amiga d’Eva i antiga amant de Lluís-, que es deixa seduir per l’Eusebi i així el triangle amorós queda finalment desfet.
  • Miniatura
    Obra
    Un lloc entre els morts
    Capmany Farnés, Maria Aurèlia
    L'esperit del poeta Jeroni Oleguer Campdepadrós, narra els avatars d’una família burgesa de la Barcelona del s.XIX. Parteix amb l’entrada de l’exèrcit francès a Barcelona. La influència de la moda i la ideologia francesa, amb la qual simpatitza Jeroni, dinamitza molts episodis d’aquesta família, que es troba immersa en les conspiracions contra els francesos. Jeroni Campdepadrós fa el doble joc per mantindre sempre la família en una posició social privilegiada. En els afers més íntims Jeroni Campdepadrós provoca nombrosos conflictes amb la seua esposa Carolina Masramon, per les constants infidelitats. Té una amant francesa, una altra d’italiana després de passar una llarga temporada a Venècia, i finalment fuig amb la Cèlia, una criada de la casa pairal. Per aquest motiu, la seua esposa intenta que Jeroni Campdepadrós sigui declarat incapacitat per la justícia, i l’herència passi a mans de les seues filles. Però abans que aquest plet arribi a sentència, Jeroni Campdepadrós mor víctima d’una pesta que assola Barcelona.