Jordi Galceran Ferrer

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1964. Dramaturg, guionista i traductor. Ha rebut importants premis per les seves obres teatrals, que han estat sovint representades a Barcelona i a d'altres ciutats catalanes. Col·labora freqüentment com a guionista a TV3.
Nom

Filtres

2023 - 20242
Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 1996 × Paraules clau: Teatre breu ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Cap nen sense joguina
    Galceran Ferrer, Jordi
    En plena campanya nadalenca de “Cap nen sense joguina”, la Maria i la seva mare van a la ràdio a donar una nina. La Maria no sap si fer-ho, però, ja que dubta que tot plegat no sigui un complot d’un grup de narcotraficants per passar droga amb la seva nina. Una trucada del rei Baltasar la tranquil·litzarà, i finalment la Maria deixarà la nina a la ràdio.
  • Miniatura
    Obra
    Turisme rural
    (2020) Galceran Ferrer, Jordi
    En Lluís i la Isabel són parella i han guanyat en un concurs una estada de cap de setmana en una casa rural, però només d'arribar-hi s'adonen que la seva estada no serà gens agradable. Els rep l'Anna, que només de veure'ls els insulta per ser gent de ciutat que va de turisme a una casa rural sense pagar. L'altra persona que regenta la casa és en Pere, a qui primer senten cridar terroríficament i que, poc després, apareix al menjador amenaçant-los amb una motoserra. El Lluís i la Isabel intenten fugir, però descobreixen que en Pere els ha manipulat el cotxe i es veuen obligats a tornar a entrar. Just quan sembla que tot acabarà amb un final tràgic amb en Pere disparant a tort i a dret intentant matar la Isabel, algú s'adona que tot plegat ha estat un error.
  • Miniatura
    Obra
    La caritat
    (2023) Galceran Ferrer, Jordi
    En Joan declara com a acusat per l’assassinat de diversos avis a la residència on treballava. Defensa que només volia ajudar a morir aquells que ja no es podien valer per ells mateixos. L’escena retrocedeix en el temps: el Joan, encara com a cuidador, explica les tasques a una nova companya. Detalla amb entusiasme el procés de tanatoestètica que es fa als difunts i confessa que li agradaria formar-se i especialitzar-se en aquesta pràctica. La realitat es desplaça novament: en Joan parla amb el seu psiquiatre, que li pregunta si es troba millor i si pren tota la medicació. En Joan recita totes les medicines, n’és un expert.