Josep Maria Benet i Jornet
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom
14 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 14
Obra Taller de fantasia : La nit de les joguines(1972) Benet i Jornet, Josep MariaA les dotze de la nit les joguines es desperten, cobren vida i comencen a cantar i jugar. Però el seu passatemps preferit és destapar la capsa de les històries i divertir-se escoltant les increïbles aventures i els personatges extraordinaris que hi apareixen. En total, són representades set històries que succeeixen en indrets i temps diversos: una de futurista en un planeta imaginari, una de moros i cristians, una d'exploradors a l'Índia, una altra de castells embruixats, una de caníbals africans, una de pirates i una darrera de personatges prehistòrics. En definitiva, un conjunt de contes fantàstics, entrellaçats amb una bona dosi d'ironia i dirigits a un públic infantil.Obra El somni de Bagdad(1975) Benet i Jornet, Josep MariaEl General de l’exèrcit anglès envia Stuart a una missió molt perillosa a Bagdad, ciutat d’origen de la seua mare. Just arribar a aquesta ciutat, Stuart s’enfronta amb l’Intendent del Califa, però rep l’ajut d’un encantador de serps i d’Aixa, una esclava. En record de la seva mare, Stuart porta penjat un medalló, i Aixa i l’encantador descobreixen que és la meitat d’un importantíssim enigma: l’amagatall d’una diadema d’or que atorgarà el poder i la felicitat a qui la posseeixi. L’altra meitat del medalló és al palau del Califa, i Aixa i l’encantador de serps entren d’amagat a robar-la. Però Stuart, enamorat, ha regalat la seua part de medalló a la filla del Califa -la princesa Zulema-, així que ningú no aconsegueix reunir la peça sencera. El Califa, que ha aconseguit capturar Stuart i descobreix l’amor que té per Zulema, utilitza la filla d’esquer, i deixa que s’escapi amb Stuart. Així, arriben al campament dels rebels i Stuart és reconegut com l’hereu del savi que va forjar el medalló. Zulema, per fi, descobreix l’enigma del medalló i s’escapa per a trobar el tresor abans que els rebels. Finalment, a la cova on s’amaga la cobejada diadema arriben Zulema, el Califa i el seu Intendent, el General dels anglesos i el cap dels rebels. Tots ells, moren en la disputa de la diadema, de manera que en arribar Stuart i Aixa l’aconsegueixen sense cap entrebanc. Cap d’ells cedeix a la vanitat, i no utilitzen la diadema per a lluïment personal, sinó en benefici del poble.Obra Berenàveu a les fosques(1971) Benet i Jornet, Josep MariaDues antigues amigues, la Montserrat i la Fanny, tornen a entrar en contacte per via postal després de molts anys d'incomunicació i recorden el passat amb una barreja de rancor i ganes d'aclarir la veritat. L'obra va intercalant la correspondència de les dues dones amb escenes del passat, que tenen lloc en la difícil postguerra al voltant d'un bloc de pisos i els seus habitants. L'acció acaba revelant les causes de la separació de les dues amigues: la relació sentimental de la Fanny amb el pare de la Montserrat i l'intent frustrat dels dos amants de fugir a l'Amèrica del Sud.Obra Cançons perdudes : Drudània(1966) Benet i Jornet, Josep MariaL'acció de "Cançons perdudes" té lloc en una regió imaginària del sud-est europeu, anomenada Drudània. L'obra mostra els aspectes més foscos d'una societat en decadència, on la imminent desaparició de la llengua autòctona no és més que un reflex de la degradació moral en què viuen els seus habitants. La història representada es centra en els fets succeïts durant les festes tradicionals de la regió, que es veuen alterades amb l'arribada d'un foraster i la mort de la boja del poble. Els habitants culpen d'aquest fet el borratxo de la vila, un vellet empipador però molt lúcid, i entre tots l'ajusticien fins a matar-lo, fent creure a les autoritats que ha estat un simple accident.Obra L'ocell fènix a Catalunya o Alguns papers de l'Auca : Peça de circumstàncies(1970) Benet i Jornet, Josep MariaL'Esteve acaba de morir i la Pepita, l'Enriqueta i la seva dona Juanita el vetllen. Però l'Esteve no perd els papers i recrimina la seva dona quan no pot controlar els nervis. De fet, és ella qui l'ha matat, empesa pels consells de la Pepita. L'Enriqueta, per la seva banda, porta unes faldilles enormes que li arriben fins als peus i que es mouen contínuament ja que hi porta amagat el seu fill natural. Es diu Ramonet i, de fet, és fill de l'Esteve, però la Juanita no ho sap i acaba anant-se'n al llit amb ell –en una versió moderna del mite de Fedra– mentre l'Esteve agafa el seu taüt i marxa feliç de l'habitació.Obra La desaparició de Wendy(1973) Benet i Jornet, Josep MariaQuan la funció és a punt de començar, els tècnics del teatre avisen que el decorat de 'Peter Pan' no està disponible. Aconsellen a l'Introductor que es representi la Ventafocs. Com que la funció no es pot parar, es decideix tirar endavant la proposta. Peter Pan passa a ser en Ventafocs, un personatge que no ha volgut créixer i ha decidit amagar-se amb els seus indis de joguina a la cuina de la seva madrastra. La germanastra és una dona alliberada que viu amb un marit que li tolera les infidelitats. El príncep convoca una festa i ella hi assisteix. La jaia padrina aprofita per visitar en Ventafocs i concedir-li un desig. Ventafocs vol tornar a jugar amb Wendy i per aquest motiu la jaia es transforma en ella. Un cop junts, Ventafocs es posa el bigoti del seu pare i demana terres i llibertats pel indis. El noi també demana una escena d'amor. La germanastra retorna i les campanades fan que l'escena quedi inacabada. Tot torna al seu lloc menys el bigoti. Ventafocs no se'l pot treure. Tot i això, continua essent un nen, un nen boig per la fantasia.Obra Fantasia per a un auxiliar administratiu(1964) Benet i Jornet, Josep MariaL’Andreu és un jove oficinista de classe pobra que viu a Barcelona amb la seva àvia, fins que ella es posa malalta i ha de marxar amb una filla a viure al camp. L’Andreu es queda sol i es veu immers en un assumpte compromès: la veïna del costat, la Marina, manté relacions sexuals amb el senyor Miquel, un empresari casat de bona reputació, i un bon matí (mentre els dos amants dormen la mona) una noia de classe alta truca a casa de l’Andreu molt esverada: és l’Anna, la filla del Miquel, que ve a buscar el seu pare urgentment. L’Andreu l’ajuda de mala gana, fins que descobreix que el pare de l’Anna és l’amo de l’empresa on ell treballa i hi veu una bona oportunitat de revenja. Però finalment l’Andreu és enganyat i acomiadat de la feina, i les seves esperances de trencar les barreres socials queden frustrades. L’únic consol que li queda és la tornada de la seva àvia, que no pot suportar la vida al camp.Obra A la clínica : (apunt sobre la bellesa del temps - 1)(1974) Benet i Jornet, Josep MariaUna dona és a la clínica ingressada i parla amb el marit, que li fa companyia. Creu que està greument malalta i, com que li queda poc de vida fa repàs d'alguns aspectes dels trenta-quatre anys -com a mínim- de matrimoni. Ell, mentre intenta convèncer-la que no té res greu, li segueix la veta de la conversa.Obra Dos camerinos : Apunts sobre la bellesa del temps 3(1989) Benet i Jornet, Josep MariaDos actors parlen davant dels seus camerinos.Obra Tedi de febrer(1971) Benet i Jornet, Josep Maria"Tedi de febrer" és una peça curta que ironitza sobre la frivolitat de la rica burgesia, enfrontant a escena tres personatges de classe alta (l'Ernest, la Marta i la Magda) i una minyona. La buidor de la vida dels primers contrasta amb la il·lusió ingènua de la segona, que acaba sent assassinada amb unes tisores per la gelosa Marta, que prèviament s'ha carregat l'Ernest amb un tallapapers. Però a la darrera rèplica, la minyona (que acaba de ser apunyalada brutalment) fa un inesperat gir metateatral, obrint la possibilitat que tot es tracti d'una representació escènica.