Josep Maria Benet i Jornet

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 13
  • Obra
    A la clínica : (apunt sobre la bellesa del temps - 1)
    (1974) Benet i Jornet, Josep Maria
    Una dona és a la clínica ingressada i parla amb el marit, que li fa companyia. Creu que està greument malalta i, com que li queda poc de vida fa repàs d'alguns aspectes dels trenta-quatre anys -com a mínim- de matrimoni. Ell, mentre intenta convèncer-la que no té res greu, li segueix la veta de la conversa.
  • Obra
    Petit regal a un pare: (Apunts sobre la bellesa del temps – 4)
    (2000-04-08) Benet i Jornet, Josep Maria
    Un noi i una noia marxen de vacances, el seu primer viatge llarg junts. El pare d’ella li diu al seu gendre que no li ha de fer tants regals, que ha d’estalviar, i, davant la negativa d’ell, raona el per què: si deixa de fer-ho ara, ja no haurà de patir quan el fervor amorós desaparegui. També els demana que li enviïn una postal, i la filla li diu que ho faran cada dos dies, serà el seu petit regal. Just acomiadar-se i pujar al cotxe, derrapen i xoquen estrepitosament.
  • Obra
    Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc
    (1987) Benet i Jornet, Josep Maria
    El millor cavaller d'Anglaterra, Tirant, el seu cosí Diafebus i el jove cavaller Ricard decideixen marxar a Grècia a ajudar l'Emperador en la seva batalla contra els Turcs. A Grècia, Tirant és nomenat capità general i cadascún dels cavallers s'enamora d'una dama: Tirant, de la filla de l'Emperador: la princesa Carmesina; Diafebus d'Estefania, una dama de Carmesina, i Ricard de Plaerdemavida. Tot i les grans gestes de Tirant, els favors més íntims de Carmesina no són fàcils d’aconseguir. La princesa no acaba d'estar segura de les intencions del seu estimat. D'altra banda, la relació entre Tirant i Carmesina descontenta la gelosa Viuda Reposada, dama fascinada pel vigorós cavaller que intenta desesperadament enemistar els enamorats. Després de molts intents fallits, la viuda aconsegueix separar la parella, fent que Tirant, Plaerdemavida i Ricard vagin a parar a terres infidels. Després de moltes aventures, Tirant i Carmesina es retroben i finalment comparteixen el llit. El destí, però, no deixa que la parella disfruti gaire temps de la seva felicitat, perquè una malaltia sobtada s'endú la vida de Tirant. L'amor que Carmesina sent pel cavaller fa que es tregui la vida.
  • Obra
    Baralla entre olors
    (1979) Benet i Jornet, Josep Maria
    Temps enrere, la Maria va estar enamorada d’en Joan. Es va deixar seduir per la seva manera de veure el món. Ara han passat els anys i un matí, en Joan es desperta a casa d’una desconeguda amb la que es pensa que ha passat la nit. La desconeguda resulta ser la Maria. No han anat al llit junts, sinó que ella tan sols el va acollir perquè la nit anterior havia begut massa i no estava en condicions de tornar a casa. Els ideals de temps enrere s’han esvaït: en Joan treballa a ‘La Caixa’ i té una vida còmoda. Maria és una fotògrafa que amb el pas dels anys ha sabut reconciliar-se amb els seus orígens. Continua vivint al barri del qual en Joan va fugir, i aprofita la situació per recordar a en Joan que gràcies a ell ara és feliç, tot i que en Joan la va abandonar, després d’anar-se’n amb llit amb ella, per prometre’s amb la noia més rica del veïnat.
  • Obra
    El manuscrit d'Alí Bei
    (1984) Benet i Jornet, Josep Maria
    Ell era un avorrit treballador de banca. Després de delatar uns companys liberals, va poder viatjar a França i retrobar-se amb un antic amic de la infància. Aquest havia esdevingut un espia infiltrat en el món de l'Islam i fruit d'aquesta experiència n'havien resultat unes memòries. L'amic les hi va confiar. Ara Ell és en un hospital malalt de tisi. Tota la vida ha desitjat ser escriptor i aprofita per fer allò que sempre ha volgut. La màgia de les aventures explicades pel seu amic en les memòries fan que Ell es decideixi a reprendre-les, redactar-ne unes de noves. Mentre Barcelona és a punt de ser presa pels absolutistes, la malaltia d'Ell fa que la frontera entre el que escriu i el que viu s'esborri progressivament. Ell és Alí, el protagonista de les memòries: és els seus somnis, els seus viatges. D'altra banda, mentre Ell dedica els seus darrers dies a l'escriptura, la seva dona l'enganya amb el doctor Esteve, un amic que milita al partit liberal. En assabentar-se de l'existència del manuscrit, Esteve vol fer-se amb ell: té por que no amagui informació que pugui perjudicar als seus companys de partit. L' entrada de les tropes absolutistes a Barcelona obliga els dos amants a fugir, deixant que Ell mori sol.
  • Obra
    Com dir-ho?
    Benet i Jornet, Josep Maria
    Un dia de tempesta, un professor d'universitat es presenta, sense avisar i completament xop, a casa d'una alumna a qui ha dirigit el treball final de carrera per dir-li una cosa molt important. Algú és a punt d'arribar al pis i entre els dos s'estableix un diàleg carregat de tensió i secretisme. El professor diu a la noia que deixi la carrera universitària i que es dediqui a escriure, ja que considera que té molt bones aptituds per fer-ho. A canvi de poder dedicar-se a l'escriptura, però, li diu que haurà d'estar sola tota la vida. La noia manté una relació sentimental amb el fill del professor, que és qui suposadament està a punt d'arribar al pis, i li retreu que en realitat la desitja i que per això li diu que abandoni la relació. El professor acaba reconeixent que estima i desitja la noia i que està gelós del seu fill però li acaba explicant que, amb tot, el que realment ha anat a dir-li és que el noi ha mort en un accident de cotxe provocat per la pluja.
  • Obra
    Helena a l'illa del Baró Zodiac
    (1975) Benet i Jornet, Josep Maria
    Helena i el seu pare, el professor, són de viatge en un transatlàntic quan el terrible Baró Zodíac fa enfonsar el seu vaixell i segresta pare, filla i també al capità de l'embarcació. Aquests són traslladats a l'illa del Baró, una illa artificial que no es troba a cap dels mapes perquè pot canviar de lloc. Allí, el professor és obligat a cooperar amb el Baró per tal de dur a terme els seus plans malèfics: vol dominar el món. Helena, però, en desobeir el seu pare, no només aconsegueix alliberar els seus companys d'aventura de les mans del maquiavèlic Baró, sinó que també enamora al capità. Amb l'ajuda dels servents del tirà Zodíac - farts dels maltractes que reben per part del seu cap- el professor, Helena i el capità poder fugir.
  • Obra
    Estiu ardent (1947)
    (2013-05-30) Benet i Jornet, Josep Maria
    L'any 1947, en plena postguerra, l'Elena viu amb la seva filla de divuit anys, l'Eva, en un pis a Barcelona. L'Elena va quedar viuda durant la guerra i ara té una relació amb l'Eduard, un home ric, casat i proper al règim franquista que la manté d'amagat de la seva família i que diu que l'estima, malgrat el maltractament psicològic i el control constant que manté sobre ella i la seva filla. L'Eva està començant a festejar amb en Pere, un jove del barri proper a la resistència republicana, una relació que l'Eduard vol prohibir. Aquest amor incipient ha fet obrir els ulls a l'Elena, que encara no s'ha resignat a la vida que porta. L'Elena comença aleshores una relació amb l'Anton, un lampista de qui s'està enamorant veient que la tracta com ella desitjaria que ho fes l'Eduard. Aleshores l'Elena descobreix la veritable feina que té l'Eduard: és responsable de presons; a més, ha fitxat en Pere i el vol detenir. Davant d'aquesta amenaça, en Pere i l'Eva fugen a França, però per a l'Anton és massa tard. En descobrir l'adulteri, l'Eduard l'ha fet detenir i el lampista mor en estranyes circumstàncies. En saber-ho, l'Elena treu del calaix la pistola que l'Eduard li havia donat per protegir-se i el mata d'un tret.
  • Obra
    El tresor del pirata Negre
    (1982) Benet i Jornet, Josep Maria
    Martí és castigat a remar a les galeres perquè el senyor Onofre l’acusa d’un crim que no ha comès. Abans de partir, però, el seu oncle li parla de l’existència de l’illa Roja, on un tal pirata Negre va amagar un tresor. Un cop a mar, Martí i els seus companys de rem aprofiten l’atac d’un vaixell pirata per deslligar-se i fer-se amb el vaixell dels temuts corsaris. Entre els passatge -ara presoners de Martí- hi ha dues donzelles, una de les quals ha de casar-se amb Onofre. Martí s’enamora d’ella i decideix alliberar-les totes dues. Poc després, Martí i els seus companys aconsegueixen fer-se amb el tresor de l’illa Roja i amb ell pagar un exèrcit amb el qual poder acabar amb el govern d’Onofre. Finalment, Martí aconsegueix vèncer el seu enemic i aconsegueix també l’amor de la seva dama. També s’acaba descobrint perquè l’oncle de Martí sabia l’existència del tresor: ell havia estat el temut pirata Negre.
  • Obra
    Una vella, coneguda olor
    (1963) Benet i Jornet, Josep Maria
    L’acció d’ “Una vella, coneguda olor” té lloc al barri antic de Barcelona, a principis dels anys seixanta, en un pati interior d’un bloc de pisos. L’obra mostra les relacions entre els diferents veïns i veïnes, la monotonia i la foscor de llurs vides, d’on només sobresurt el personatge de la Maria, una noia de 19 anys que es rebel·la contra la mesquinesa que l’envolta i no perd l’esperança d’un futur millor, allunyada del barri que l’ha vist créixer. L’amor que sent pel Joan la porta a una lluita interna contra la seva educació i els seus prejudicis i, en un acte de valentia final, es lliura en cos i ànima a les propostes sexuals del seu amor, sense saber que ell s’acaba de prometre amb una noia de bona família i que l’està traint aprofitant-se d’ella.