Josep Maria Benet i Jornet

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    L'ocell fènix a Catalunya o Alguns papers de l'Auca : Peça de circumstàncies
    (1970) Benet i Jornet, Josep Maria
    L'Esteve acaba de morir i la Pepita, l'Enriqueta i la seva dona Juanita el vetllen. Però l'Esteve no perd els papers i recrimina la seva dona quan no pot controlar els nervis. De fet, és ella qui l'ha matat, empesa pels consells de la Pepita. L'Enriqueta, per la seva banda, porta unes faldilles enormes que li arriben fins als peus i que es mouen contínuament ja que hi porta amagat el seu fill natural. Es diu Ramonet i, de fet, és fill de l'Esteve, però la Juanita no ho sap i acaba anant-se'n al llit amb ell –en una versió moderna del mite de Fedra– mentre l'Esteve agafa el seu taüt i marxa feliç de l'habitació.
  • Obra
    A la clínica : (apunt sobre la bellesa del temps - 1)
    (1974) Benet i Jornet, Josep Maria
    Una dona és a la clínica ingressada i parla amb el marit, que li fa companyia. Creu que està greument malalta i, com que li queda poc de vida fa repàs d'alguns aspectes dels trenta-quatre anys -com a mínim- de matrimoni. Ell, mentre intenta convèncer-la que no té res greu, li segueix la veta de la conversa.
  • Obra
    Dos camerinos : Apunts sobre la bellesa del temps 3
    (1989) Benet i Jornet, Josep Maria
    Dos actors parlen davant dels seus camerinos.
  • Obra
    Tedi de febrer
    (1971) Benet i Jornet, Josep Maria
    "Tedi de febrer" és una peça curta que ironitza sobre la frivolitat de la rica burgesia, enfrontant a escena tres personatges de classe alta (l'Ernest, la Marta i la Magda) i una minyona. La buidor de la vida dels primers contrasta amb la il·lusió ingènua de la segona, que acaba sent assassinada amb unes tisores per la gelosa Marta, que prèviament s'ha carregat l'Ernest amb un tallapapers. Però a la darrera rèplica, la minyona (que acaba de ser apunyalada brutalment) fa un inesperat gir metateatral, obrint la possibilitat que tot es tracti d'una representació escènica.