Josep Maria Benet i Jornet
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom
14 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 14
Obra A la clínica : (apunt sobre la bellesa del temps - 1)(1974) Benet i Jornet, Josep MariaUna dona és a la clínica ingressada i parla amb el marit, que li fa companyia. Creu que està greument malalta i, com que li queda poc de vida fa repàs d'alguns aspectes dels trenta-quatre anys -com a mínim- de matrimoni. Ell, mentre intenta convèncer-la que no té res greu, li segueix la veta de la conversa.Obra Dos camerinos : Apunts sobre la bellesa del temps 3(1989) Benet i Jornet, Josep MariaDos actors parlen davant dels seus camerinos.Obra Tedi de febrer(1971) Benet i Jornet, Josep Maria"Tedi de febrer" és una peça curta que ironitza sobre la frivolitat de la rica burgesia, enfrontant a escena tres personatges de classe alta (l'Ernest, la Marta i la Magda) i una minyona. La buidor de la vida dels primers contrasta amb la il·lusió ingènua de la segona, que acaba sent assassinada amb unes tisores per la gelosa Marta, que prèviament s'ha carregat l'Ernest amb un tallapapers. Però a la darrera rèplica, la minyona (que acaba de ser apunyalada brutalment) fa un inesperat gir metateatral, obrint la possibilitat que tot es tracti d'una representació escènica.Obra La nau(1974) Benet i Jornet, Josep MariaLa nau Drudània viatja per l'espai des de temps immemorials i està governada per la casta dels tècnics, encarregats de controlar i mantenir la fe de tots els habitants i de vigilar la Sala de Màquines, santuari sagrat i prohibit per a la resta de tripulants. L'estranya mort de Jes, però, desencadena les sospites i l'ànsia de saber del seu germà Marsó i del seu amic Dan, que, enfrontant-se al tècnic Jové i amb l'ajuda del vell Arbenet, aconsegueixen penetrar a la Sala de Màquines, acompanyats de la seva amiga Jana i malgrat l'oposició de la dona de Dan. Però el vell Arbenet resulta ser un esquer per a caçar els joves intrèpids i l'entrada dels tres companys a la Sala de Màquines serà un camí sense retorn, que es veurà recompensat, això sí, amb el descobriment de la Veritat: la Sala de Màquines és un ull de bou de l'espai sideral.Obra Supertot(1973) Benet i Jornet, Josep MariaSupertot és un heroi amb poders sobrenaturals que ha estat creat per mister Jones. És calcat a Superman, però en versió paròdica; porta una doble vida de periodista i superheroi, està enamorat de Gladys i rivalitza pel seu amor amb Jimmy, un company de feina. La ciutat està atemorida per les accions de la malèfica secta del Gran Drac i Supertot és l'encarregat de destruir-la i fer justícia. El que ell no sap, però, és que el seu creador, mister Jones, és en realitat el cap de la secta i que ell, Supertot, és només un producte, una eina ignorant utilitzada com a tapadora. A l'escena final, mister Jones li pren tots els poders, però ell aconsegueix l'amor de Gladys i entre tots dos decideixen lluitar com a humans per implantar el bé a la ciutat.Obra Descripció d'un paisatge(1978) Benet i Jornet, Josep MariaKàtila i Zahira tornen d'un exili que ha durat deu anys. Havien fugit sobtadament per evitar les represàlies de la sublevació que el pare de les noies -un prestigiós professor- havia encapçalat contra la dictadura de l’Emir. Ara l’Emir els ha permès el retorn i, amb aquest gest, tracta de reconciliar-se amb el sector contrari al seu mandat. Però també a les dues germanes se'ls presenta l’oportunitat de venjar el fill de Kàtila, assassinat per Bassir -l’amant de Zahira-, com a mostra de fidelitat al dictador. Quan les dues germanes s’instal·len a la casa conviden Bassir a sopar amb elles. Bassir, que ara ja està casat, arriba al sopar amb el seu fill, i les dues germanes, ajudades per la serventa, maten el nen. L’Emir, declara innocents les dones, argumentant que aquest és el càstig que mereixia Bassir per haver sacrificat el fill de Kàtila. L’Emir i les dues germanes aconsegueix els propòsits que cobejaven des de feia tant de temps, i ara és Bassir la veritable víctima d’aquesta dictadura.Obra La desaparició de Wendy(1973) Benet i Jornet, Josep MariaQuan la funció és a punt de començar, els tècnics del teatre avisen que el decorat de 'Peter Pan' no està disponible. Aconsellen a l'Introductor que es representi la Ventafocs. Com que la funció no es pot parar, es decideix tirar endavant la proposta. Peter Pan passa a ser en Ventafocs, un personatge que no ha volgut créixer i ha decidit amagar-se amb els seus indis de joguina a la cuina de la seva madrastra. La germanastra és una dona alliberada que viu amb un marit que li tolera les infidelitats. El príncep convoca una festa i ella hi assisteix. La jaia padrina aprofita per visitar en Ventafocs i concedir-li un desig. Ventafocs vol tornar a jugar amb Wendy i per aquest motiu la jaia es transforma en ella. Un cop junts, Ventafocs es posa el bigoti del seu pare i demana terres i llibertats pel indis. El noi també demana una escena d'amor. La germanastra retorna i les campanades fan que l'escena quedi inacabada. Tot torna al seu lloc menys el bigoti. Ventafocs no se'l pot treure. Tot i això, continua essent un nen, un nen boig per la fantasia.Obra Fantasia per a un auxiliar administratiu(1964) Benet i Jornet, Josep MariaL’Andreu és un jove oficinista de classe pobra que viu a Barcelona amb la seva àvia, fins que ella es posa malalta i ha de marxar amb una filla a viure al camp. L’Andreu es queda sol i es veu immers en un assumpte compromès: la veïna del costat, la Marina, manté relacions sexuals amb el senyor Miquel, un empresari casat de bona reputació, i un bon matí (mentre els dos amants dormen la mona) una noia de classe alta truca a casa de l’Andreu molt esverada: és l’Anna, la filla del Miquel, que ve a buscar el seu pare urgentment. L’Andreu l’ajuda de mala gana, fins que descobreix que el pare de l’Anna és l’amo de l’empresa on ell treballa i hi veu una bona oportunitat de revenja. Però finalment l’Andreu és enganyat i acomiadat de la feina, i les seves esperances de trencar les barreres socials queden frustrades. L’únic consol que li queda és la tornada de la seva àvia, que no pot suportar la vida al camp.Obra Cançons perdudes : Drudània(1966) Benet i Jornet, Josep MariaL'acció de "Cançons perdudes" té lloc en una regió imaginària del sud-est europeu, anomenada Drudània. L'obra mostra els aspectes més foscos d'una societat en decadència, on la imminent desaparició de la llengua autòctona no és més que un reflex de la degradació moral en què viuen els seus habitants. La història representada es centra en els fets succeïts durant les festes tradicionals de la regió, que es veuen alterades amb l'arribada d'un foraster i la mort de la boja del poble. Els habitants culpen d'aquest fet el borratxo de la vila, un vellet empipador però molt lúcid, i entre tots l'ajusticien fins a matar-lo, fent creure a les autoritats que ha estat un simple accident.Obra L'ocell fènix a Catalunya o Alguns papers de l'Auca : Peça de circumstàncies(1970) Benet i Jornet, Josep MariaL'Esteve acaba de morir i la Pepita, l'Enriqueta i la seva dona Juanita el vetllen. Però l'Esteve no perd els papers i recrimina la seva dona quan no pot controlar els nervis. De fet, és ella qui l'ha matat, empesa pels consells de la Pepita. L'Enriqueta, per la seva banda, porta unes faldilles enormes que li arriben fins als peus i que es mouen contínuament ja que hi porta amagat el seu fill natural. Es diu Ramonet i, de fet, és fill de l'Esteve, però la Juanita no ho sap i acaba anant-se'n al llit amb ell –en una versió moderna del mite de Fedra– mentre l'Esteve agafa el seu taüt i marxa feliç de l'habitació.