Josep Maria Benet i Jornet

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 22
  • Obra
    Dos camerinos : Apunts sobre la bellesa del temps 3
    (1989) Benet i Jornet, Josep Maria
    Dos actors parlen davant dels seus camerinos.
  • Obra
    Tedi de febrer
    (1971) Benet i Jornet, Josep Maria
    "Tedi de febrer" és una peça curta que ironitza sobre la frivolitat de la rica burgesia, enfrontant a escena tres personatges de classe alta (l'Ernest, la Marta i la Magda) i una minyona. La buidor de la vida dels primers contrasta amb la il·lusió ingènua de la segona, que acaba sent assassinada amb unes tisores per la gelosa Marta, que prèviament s'ha carregat l'Ernest amb un tallapapers. Però a la darrera rèplica, la minyona (que acaba de ser apunyalada brutalment) fa un inesperat gir metateatral, obrint la possibilitat que tot es tracti d'una representació escènica.
  • Obra
    Dins la catedral : (Josafat)
    Benet i Jornet, Josep Maria
    Josafat va deixar la vida de pagès per servir els capellans. L'enlluernà la idea de ser capellà, però com que no sabia llegir i era conscient que no n’aprendria mai, es va conformar en poder servir a missa. Ara viu en una recòndita estança de la catedral de Girona. El seu oncle el visita per tal que l'ajudi a arreglar uns papers amb la cúria. Dies més tard hi envia la seva neboda Pepona a recollir-los, una noia que en provar fortuna a la ciutat ha acabat exercint de prostituta. Fineta, una companya de feina, acompanya Pepona i la força física de Josafat desperta en ella una gran atracció sexual. L'endemà Fineta retorna a la catedral i sedueix Josafat. Tot el que els capellans han dit a Josafat ara es torna contra seu, i això el tortura. Ell la rebutja, però Fineta aconsegueix quedar-se uns dies amb ell, fins que la mestressa del bordell la troba a faltar i envia Pepona a buscar-la. Els capellans sorprenen Josafat acompanyat per les dues dones i li prometen tapar l'assumpte sempre i quan no hi torni mai més. La mateixa nit, però, Fineta retorna i quan és a punt de recuperar els favors de Josafat, en un atac de remordiments, ell l'escanya.
  • Obra
    La nau
    (1974) Benet i Jornet, Josep Maria
    La nau Drudània viatja per l'espai des de temps immemorials i està governada per la casta dels tècnics, encarregats de controlar i mantenir la fe de tots els habitants i de vigilar la Sala de Màquines, santuari sagrat i prohibit per a la resta de tripulants. L'estranya mort de Jes, però, desencadena les sospites i l'ànsia de saber del seu germà Marsó i del seu amic Dan, que, enfrontant-se al tècnic Jové i amb l'ajuda del vell Arbenet, aconsegueixen penetrar a la Sala de Màquines, acompanyats de la seva amiga Jana i malgrat l'oposició de la dona de Dan. Però el vell Arbenet resulta ser un esquer per a caçar els joves intrèpids i l'entrada dels tres companys a la Sala de Màquines serà un camí sense retorn, que es veurà recompensat, això sí, amb el descobriment de la Veritat: la Sala de Màquines és un ull de bou de l'espai sideral.
  • Obra
    Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna
    (1968) Benet i Jornet, Josep Maria
    Al país imaginari de Drudània, el jove Andrieu es presenta a casa de l'erudit senyor Sunyer per reclamar-li un article de col·laboració per a la seva revista. Mentre el redacta al seu despatx, l'Andrieu llegeix a la biblioteca una novel·la històrica ambientada a la Drudània medieval, que passa a ser representada a l'escenari. La història mostra les aventures de dos amics, el poeta Marc i el noble Jofre, en temps de guerra. Una guerra que enfronta el malvat regent Adolf (al castell del qual s'han criat els dos amics) i el príncep Nicolau, defensor dels pobres. Marc i Jofre decideixen abandonar el castell d'Adolf i passar al bàndol contrari, però en arribar-hi comproven astorats que el poder corromp a tots per igual. Les misèries de la guerra, la por i els malentesos porten finalment Jofre a matar el seu amic Marc, per evitar que aquest traeixi els seus ideals.
  • Obra
    Baralla entre olors
    (1979) Benet i Jornet, Josep Maria
    Temps enrere, la Maria va estar enamorada d’en Joan. Es va deixar seduir per la seva manera de veure el món. Ara han passat els anys i un matí, en Joan es desperta a casa d’una desconeguda amb la que es pensa que ha passat la nit. La desconeguda resulta ser la Maria. No han anat al llit junts, sinó que ella tan sols el va acollir perquè la nit anterior havia begut massa i no estava en condicions de tornar a casa. Els ideals de temps enrere s’han esvaït: en Joan treballa a ‘La Caixa’ i té una vida còmoda. Maria és una fotògrafa que amb el pas dels anys ha sabut reconciliar-se amb els seus orígens. Continua vivint al barri del qual en Joan va fugir, i aprofita la situació per recordar a en Joan que gràcies a ell ara és feliç, tot i que en Joan la va abandonar, després d’anar-se’n amb llit amb ella, per prometre’s amb la noia més rica del veïnat.
  • Obra
    La desaparició de Wendy
    (1973) Benet i Jornet, Josep Maria
    Quan la funció és a punt de començar, els tècnics del teatre avisen que el decorat de 'Peter Pan' no està disponible. Aconsellen a l'Introductor que es representi la Ventafocs. Com que la funció no es pot parar, es decideix tirar endavant la proposta. Peter Pan passa a ser en Ventafocs, un personatge que no ha volgut créixer i ha decidit amagar-se amb els seus indis de joguina a la cuina de la seva madrastra. La germanastra és una dona alliberada que viu amb un marit que li tolera les infidelitats. El príncep convoca una festa i ella hi assisteix. La jaia padrina aprofita per visitar en Ventafocs i concedir-li un desig. Ventafocs vol tornar a jugar amb Wendy i per aquest motiu la jaia es transforma en ella. Un cop junts, Ventafocs es posa el bigoti del seu pare i demana terres i llibertats pel indis. El noi també demana una escena d'amor. La germanastra retorna i les campanades fan que l'escena quedi inacabada. Tot torna al seu lloc menys el bigoti. Ventafocs no se'l pot treure. Tot i això, continua essent un nen, un nen boig per la fantasia.
  • Obra
    Rosa o el primer teatre
    (1984) Benet i Jornet, Josep Maria
    JO es troba amb una antiga coneguda, Rosa. Aquest fet el porta a recordar i a explicar-nos com van ser els seus inicis en el món del teatre. Va ser al grup de teatre de la parròquia. Al senyor Solà, el responsable de la catequesi i també el director del grup, li agradaven molt els jovenets i el convidà a estrenar-se amb el grup. Allí, a més de fer sempre personatges secundaris, va conèixer Rosa, una “solterona” que es passava el dia perseguint pantalons. Va ser amb ella que JO va tenir el seu primer contacte sexual. Ara, cada cop que es creua amb Rosa pel carrer i la saluda, li ve el record d’aquell primer teatre.
  • Obra
    Fantasia per a un auxiliar administratiu
    (1964) Benet i Jornet, Josep Maria
    L’Andreu és un jove oficinista de classe pobra que viu a Barcelona amb la seva àvia, fins que ella es posa malalta i ha de marxar amb una filla a viure al camp. L’Andreu es queda sol i es veu immers en un assumpte compromès: la veïna del costat, la Marina, manté relacions sexuals amb el senyor Miquel, un empresari casat de bona reputació, i un bon matí (mentre els dos amants dormen la mona) una noia de classe alta truca a casa de l’Andreu molt esverada: és l’Anna, la filla del Miquel, que ve a buscar el seu pare urgentment. L’Andreu l’ajuda de mala gana, fins que descobreix que el pare de l’Anna és l’amo de l’empresa on ell treballa i hi veu una bona oportunitat de revenja. Però finalment l’Andreu és enganyat i acomiadat de la feina, i les seves esperances de trencar les barreres socials queden frustrades. L’únic consol que li queda és la tornada de la seva àvia, que no pot suportar la vida al camp.
  • Obra
    Helena a l'illa del Baró Zodiac
    (1975) Benet i Jornet, Josep Maria
    Helena i el seu pare, el professor, són de viatge en un transatlàntic quan el terrible Baró Zodíac fa enfonsar el seu vaixell i segresta pare, filla i també al capità de l'embarcació. Aquests són traslladats a l'illa del Baró, una illa artificial que no es troba a cap dels mapes perquè pot canviar de lloc. Allí, el professor és obligat a cooperar amb el Baró per tal de dur a terme els seus plans malèfics: vol dominar el món. Helena, però, en desobeir el seu pare, no només aconsegueix alliberar els seus companys d'aventura de les mans del maquiavèlic Baró, sinó que també enamora al capità. Amb l'ajuda dels servents del tirà Zodíac - farts dels maltractes que reben per part del seu cap- el professor, Helena i el capità poder fugir.