Josep Maria Benet i Jornet
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom
8 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 8 de 8
Obra Una vella, coneguda olor(1963) Benet i Jornet, Josep MariaL’acció d’ “Una vella, coneguda olor” té lloc al barri antic de Barcelona, a principis dels anys seixanta, en un pati interior d’un bloc de pisos. L’obra mostra les relacions entre els diferents veïns i veïnes, la monotonia i la foscor de llurs vides, d’on només sobresurt el personatge de la Maria, una noia de 19 anys que es rebel·la contra la mesquinesa que l’envolta i no perd l’esperança d’un futur millor, allunyada del barri que l’ha vist créixer. L’amor que sent pel Joan la porta a una lluita interna contra la seva educació i els seus prejudicis i, en un acte de valentia final, es lliura en cos i ànima a les propostes sexuals del seu amor, sense saber que ell s’acaba de prometre amb una noia de bona família i que l’està traint aprofitant-se d’ella.Obra Quan la ràdio parlava de Franco : o, vides de plexiglàs(1979) Benet i Jornet, Josep Maria; Moix, RamonL’obra ens presenta la vida d’uns personatges que comparteixen escala des de la primera postguerra fins l’any de la mort del General Franco. Un episodi de la història recent se’ns explica a partir de diferents recorreguts vitals: una dona que sacrifica la seva felicitat per la dels seus germans, un homosexual que es va ferir ell mateix a la cama per tal de deslliurar-se del front, una dona casada amb el propietari de l’edifici enamorada d’un jove revolucionari o una “solterona” sempre pendent de les vides dels seus veïns, entre d’altres.Obra Elisabet i MariaBenet i Jornet, Josep MariaEl compte de Leicester, antic amant de Maria Stuart i de Elisabet d'Anglaterra, explica a una nova amant la història de les dues cosines. Maria Stuart ha conspirat contra Elisabet, reina d'Anglaterra. Per aquest motiu ara es troba retinguda en un castell a l'espera de ser jutjada. El conseller d'Elisabet pretén que Maria sigui executada i per això Maria vol que sigui la reina qui la jutgi: el poble veuria malament que manés assassinar la seva pròpia cosina. Per tal de solucionar el conflicte, Leicester, actual amant d'Elisabet, prepara una trobada entre les dues. Per la seva part, Mortimer, un jove noble, s'enamora de Maria i elabora un pla per tal d’alliberar-la. Tant l’intent de diàleg com el pla de Mortimer fracassen i els motius per executar Maria creixen. La situació dels personatges els impedeix, tot i que ho desitgin, salvar Maria. Tothom vol conservar el seu lloc dins la cort. Menys el conseller, tothom actua a contracor. Elisabet signa l’ordre d’execució, amb l’esperança que ningú la faci complir -perquè per això cal una altra ordre seva. La por fa que les mans per les que la carta passa siguin incapaces de fer res per l’antiga reina d’Escòcia. Finalment, el conseller aconsegueix fer-se amb l’ordre i fa que es compleixi; Maria mor i el conseller és condemnat a deixar el país. El sentiment de culpa fa que Leicester abandoni també Anglaterra.Obra Rosa o el primer teatre(1984) Benet i Jornet, Josep MariaJO es troba amb una antiga coneguda, Rosa. Aquest fet el porta a recordar i a explicar-nos com van ser els seus inicis en el món del teatre. Va ser al grup de teatre de la parròquia. Al senyor Solà, el responsable de la catequesi i també el director del grup, li agradaven molt els jovenets i el convidà a estrenar-se amb el grup. Allí, a més de fer sempre personatges secundaris, va conèixer Rosa, una “solterona” que es passava el dia perseguint pantalons. Va ser amb ella que JO va tenir el seu primer contacte sexual. Ara, cada cop que es creua amb Rosa pel carrer i la saluda, li ve el record d’aquell primer teatre.Obra Helena a l'illa del Baró Zodiac(1975) Benet i Jornet, Josep MariaHelena i el seu pare, el professor, són de viatge en un transatlàntic quan el terrible Baró Zodíac fa enfonsar el seu vaixell i segresta pare, filla i també al capità de l'embarcació. Aquests són traslladats a l'illa del Baró, una illa artificial que no es troba a cap dels mapes perquè pot canviar de lloc. Allí, el professor és obligat a cooperar amb el Baró per tal de dur a terme els seus plans malèfics: vol dominar el món. Helena, però, en desobeir el seu pare, no només aconsegueix alliberar els seus companys d'aventura de les mans del maquiavèlic Baró, sinó que també enamora al capità. Amb l'ajuda dels servents del tirà Zodíac - farts dels maltractes que reben per part del seu cap- el professor, Helena i el capità poder fugir.Obra Dins la catedral : (Josafat)Benet i Jornet, Josep MariaJosafat va deixar la vida de pagès per servir els capellans. L'enlluernà la idea de ser capellà, però com que no sabia llegir i era conscient que no n’aprendria mai, es va conformar en poder servir a missa. Ara viu en una recòndita estança de la catedral de Girona. El seu oncle el visita per tal que l'ajudi a arreglar uns papers amb la cúria. Dies més tard hi envia la seva neboda Pepona a recollir-los, una noia que en provar fortuna a la ciutat ha acabat exercint de prostituta. Fineta, una companya de feina, acompanya Pepona i la força física de Josafat desperta en ella una gran atracció sexual. L'endemà Fineta retorna a la catedral i sedueix Josafat. Tot el que els capellans han dit a Josafat ara es torna contra seu, i això el tortura. Ell la rebutja, però Fineta aconsegueix quedar-se uns dies amb ell, fins que la mestressa del bordell la troba a faltar i envia Pepona a buscar-la. Els capellans sorprenen Josafat acompanyat per les dues dones i li prometen tapar l'assumpte sempre i quan no hi torni mai més. La mateixa nit, però, Fineta retorna i quan és a punt de recuperar els favors de Josafat, en un atac de remordiments, ell l'escanya.Obra Baralla entre olors(1979) Benet i Jornet, Josep MariaTemps enrere, la Maria va estar enamorada d’en Joan. Es va deixar seduir per la seva manera de veure el món. Ara han passat els anys i un matí, en Joan es desperta a casa d’una desconeguda amb la que es pensa que ha passat la nit. La desconeguda resulta ser la Maria. No han anat al llit junts, sinó que ella tan sols el va acollir perquè la nit anterior havia begut massa i no estava en condicions de tornar a casa. Els ideals de temps enrere s’han esvaït: en Joan treballa a ‘La Caixa’ i té una vida còmoda. Maria és una fotògrafa que amb el pas dels anys ha sabut reconciliar-se amb els seus orígens. Continua vivint al barri del qual en Joan va fugir, i aprofita la situació per recordar a en Joan que gràcies a ell ara és feliç, tot i que en Joan la va abandonar, després d’anar-se’n amb llit amb ella, per prometre’s amb la noia més rica del veïnat.Obra El manuscrit d'Alí Bei(1984) Benet i Jornet, Josep MariaEll era un avorrit treballador de banca. Després de delatar uns companys liberals, va poder viatjar a França i retrobar-se amb un antic amic de la infància. Aquest havia esdevingut un espia infiltrat en el món de l'Islam i fruit d'aquesta experiència n'havien resultat unes memòries. L'amic les hi va confiar. Ara Ell és en un hospital malalt de tisi. Tota la vida ha desitjat ser escriptor i aprofita per fer allò que sempre ha volgut. La màgia de les aventures explicades pel seu amic en les memòries fan que Ell es decideixi a reprendre-les, redactar-ne unes de noves. Mentre Barcelona és a punt de ser presa pels absolutistes, la malaltia d'Ell fa que la frontera entre el que escriu i el que viu s'esborri progressivament. Ell és Alí, el protagonista de les memòries: és els seus somnis, els seus viatges. D'altra banda, mentre Ell dedica els seus darrers dies a l'escriptura, la seva dona l'enganya amb el doctor Esteve, un amic que milita al partit liberal. En assabentar-se de l'existència del manuscrit, Esteve vol fer-se amb ell: té por que no amagui informació que pugui perjudicar als seus companys de partit. L' entrada de les tropes absolutistes a Barcelona obliga els dos amants a fugir, deixant que Ell mori sol.