Josep Maria Benet i Jornet

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 7 de 7
  • Obra
    El somni de Bagdad
    (1975) Benet i Jornet, Josep Maria
    El General de l’exèrcit anglès envia Stuart a una missió molt perillosa a Bagdad, ciutat d’origen de la seua mare. Just arribar a aquesta ciutat, Stuart s’enfronta amb l’Intendent del Califa, però rep l’ajut d’un encantador de serps i d’Aixa, una esclava. En record de la seva mare, Stuart porta penjat un medalló, i Aixa i l’encantador descobreixen que és la meitat d’un importantíssim enigma: l’amagatall d’una diadema d’or que atorgarà el poder i la felicitat a qui la posseeixi. L’altra meitat del medalló és al palau del Califa, i Aixa i l’encantador de serps entren d’amagat a robar-la. Però Stuart, enamorat, ha regalat la seua part de medalló a la filla del Califa -la princesa Zulema-, així que ningú no aconsegueix reunir la peça sencera. El Califa, que ha aconseguit capturar Stuart i descobreix l’amor que té per Zulema, utilitza la filla d’esquer, i deixa que s’escapi amb Stuart. Així, arriben al campament dels rebels i Stuart és reconegut com l’hereu del savi que va forjar el medalló. Zulema, per fi, descobreix l’enigma del medalló i s’escapa per a trobar el tresor abans que els rebels. Finalment, a la cova on s’amaga la cobejada diadema arriben Zulema, el Califa i el seu Intendent, el General dels anglesos i el cap dels rebels. Tots ells, moren en la disputa de la diadema, de manera que en arribar Stuart i Aixa l’aconsegueixen sense cap entrebanc. Cap d’ells cedeix a la vanitat, i no utilitzen la diadema per a lluïment personal, sinó en benefici del poble.
  • Obra
    Una vella, coneguda olor
    (1963) Benet i Jornet, Josep Maria
    L’acció d’ “Una vella, coneguda olor” té lloc al barri antic de Barcelona, a principis dels anys seixanta, en un pati interior d’un bloc de pisos. L’obra mostra les relacions entre els diferents veïns i veïnes, la monotonia i la foscor de llurs vides, d’on només sobresurt el personatge de la Maria, una noia de 19 anys que es rebel·la contra la mesquinesa que l’envolta i no perd l’esperança d’un futur millor, allunyada del barri que l’ha vist créixer. L’amor que sent pel Joan la porta a una lluita interna contra la seva educació i els seus prejudicis i, en un acte de valentia final, es lliura en cos i ànima a les propostes sexuals del seu amor, sense saber que ell s’acaba de prometre amb una noia de bona família i que l’està traint aprofitant-se d’ella.
  • Obra
    Quan la ràdio parlava de Franco : o, vides de plexiglàs
    (1979) Benet i Jornet, Josep Maria; Moix, Ramon
    L’obra ens presenta la vida d’uns personatges que comparteixen escala des de la primera postguerra fins l’any de la mort del General Franco. Un episodi de la història recent se’ns explica a partir de diferents recorreguts vitals: una dona que sacrifica la seva felicitat per la dels seus germans, un homosexual que es va ferir ell mateix a la cama per tal de deslliurar-se del front, una dona casada amb el propietari de l’edifici enamorada d’un jove revolucionari o una “solterona” sempre pendent de les vides dels seus veïns, entre d’altres.
  • Obra
    Helena a l'illa del Baró Zodiac
    (1975) Benet i Jornet, Josep Maria
    Helena i el seu pare, el professor, són de viatge en un transatlàntic quan el terrible Baró Zodíac fa enfonsar el seu vaixell i segresta pare, filla i també al capità de l'embarcació. Aquests són traslladats a l'illa del Baró, una illa artificial que no es troba a cap dels mapes perquè pot canviar de lloc. Allí, el professor és obligat a cooperar amb el Baró per tal de dur a terme els seus plans malèfics: vol dominar el món. Helena, però, en desobeir el seu pare, no només aconsegueix alliberar els seus companys d'aventura de les mans del maquiavèlic Baró, sinó que també enamora al capità. Amb l'ajuda dels servents del tirà Zodíac - farts dels maltractes que reben per part del seu cap- el professor, Helena i el capità poder fugir.
  • Obra
    A la clínica : (apunt sobre la bellesa del temps - 1)
    (1974) Benet i Jornet, Josep Maria
    Una dona és a la clínica ingressada i parla amb el marit, que li fa companyia. Creu que està greument malalta i, com que li queda poc de vida fa repàs d'alguns aspectes dels trenta-quatre anys -com a mínim- de matrimoni. Ell, mentre intenta convèncer-la que no té res greu, li segueix la veta de la conversa.
  • Obra
    Baralla entre olors
    (1979) Benet i Jornet, Josep Maria
    Temps enrere, la Maria va estar enamorada d’en Joan. Es va deixar seduir per la seva manera de veure el món. Ara han passat els anys i un matí, en Joan es desperta a casa d’una desconeguda amb la que es pensa que ha passat la nit. La desconeguda resulta ser la Maria. No han anat al llit junts, sinó que ella tan sols el va acollir perquè la nit anterior havia begut massa i no estava en condicions de tornar a casa. Els ideals de temps enrere s’han esvaït: en Joan treballa a ‘La Caixa’ i té una vida còmoda. Maria és una fotògrafa que amb el pas dels anys ha sabut reconciliar-se amb els seus orígens. Continua vivint al barri del qual en Joan va fugir, i aprofita la situació per recordar a en Joan que gràcies a ell ara és feliç, tot i que en Joan la va abandonar, després d’anar-se’n amb llit amb ella, per prometre’s amb la noia més rica del veïnat.
  • Obra
    El manuscrit d'Alí Bei
    (1984) Benet i Jornet, Josep Maria
    Ell era un avorrit treballador de banca. Després de delatar uns companys liberals, va poder viatjar a França i retrobar-se amb un antic amic de la infància. Aquest havia esdevingut un espia infiltrat en el món de l'Islam i fruit d'aquesta experiència n'havien resultat unes memòries. L'amic les hi va confiar. Ara Ell és en un hospital malalt de tisi. Tota la vida ha desitjat ser escriptor i aprofita per fer allò que sempre ha volgut. La màgia de les aventures explicades pel seu amic en les memòries fan que Ell es decideixi a reprendre-les, redactar-ne unes de noves. Mentre Barcelona és a punt de ser presa pels absolutistes, la malaltia d'Ell fa que la frontera entre el que escriu i el que viu s'esborri progressivament. Ell és Alí, el protagonista de les memòries: és els seus somnis, els seus viatges. D'altra banda, mentre Ell dedica els seus darrers dies a l'escriptura, la seva dona l'enganya amb el doctor Esteve, un amic que milita al partit liberal. En assabentar-se de l'existència del manuscrit, Esteve vol fer-se amb ell: té por que no amagui informació que pugui perjudicar als seus companys de partit. L' entrada de les tropes absolutistes a Barcelona obliga els dos amants a fugir, deixant que Ell mori sol.