Josep Maria Benet i Jornet

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 9 de 9
  • Obra
    Una vella, coneguda olor
    (1963) Benet i Jornet, Josep Maria
    L’acció d’ “Una vella, coneguda olor” té lloc al barri antic de Barcelona, a principis dels anys seixanta, en un pati interior d’un bloc de pisos. L’obra mostra les relacions entre els diferents veïns i veïnes, la monotonia i la foscor de llurs vides, d’on només sobresurt el personatge de la Maria, una noia de 19 anys que es rebel·la contra la mesquinesa que l’envolta i no perd l’esperança d’un futur millor, allunyada del barri que l’ha vist créixer. L’amor que sent pel Joan la porta a una lluita interna contra la seva educació i els seus prejudicis i, en un acte de valentia final, es lliura en cos i ànima a les propostes sexuals del seu amor, sense saber que ell s’acaba de prometre amb una noia de bona família i que l’està traint aprofitant-se d’ella.
  • Obra
    Quan la ràdio parlava de Franco : o, vides de plexiglàs
    (1979) Benet i Jornet, Josep Maria; Moix, Ramon
    L’obra ens presenta la vida d’uns personatges que comparteixen escala des de la primera postguerra fins l’any de la mort del General Franco. Un episodi de la història recent se’ns explica a partir de diferents recorreguts vitals: una dona que sacrifica la seva felicitat per la dels seus germans, un homosexual que es va ferir ell mateix a la cama per tal de deslliurar-se del front, una dona casada amb el propietari de l’edifici enamorada d’un jove revolucionari o una “solterona” sempre pendent de les vides dels seus veïns, entre d’altres.
  • Obra
    Berenàveu a les fosques
    (1971) Benet i Jornet, Josep Maria
    Dues antigues amigues, la Montserrat i la Fanny, tornen a entrar en contacte per via postal després de molts anys d'incomunicació i recorden el passat amb una barreja de rancor i ganes d'aclarir la veritat. L'obra va intercalant la correspondència de les dues dones amb escenes del passat, que tenen lloc en la difícil postguerra al voltant d'un bloc de pisos i els seus habitants. L'acció acaba revelant les causes de la separació de les dues amigues: la relació sentimental de la Fanny amb el pare de la Montserrat i l'intent frustrat dels dos amants de fugir a l'Amèrica del Sud.
  • Obra
    Cançons perdudes : Drudània
    (1966) Benet i Jornet, Josep Maria
    L'acció de "Cançons perdudes" té lloc en una regió imaginària del sud-est europeu, anomenada Drudània. L'obra mostra els aspectes més foscos d'una societat en decadència, on la imminent desaparició de la llengua autòctona no és més que un reflex de la degradació moral en què viuen els seus habitants. La història representada es centra en els fets succeïts durant les festes tradicionals de la regió, que es veuen alterades amb l'arribada d'un foraster i la mort de la boja del poble. Els habitants culpen d'aquest fet el borratxo de la vila, un vellet empipador però molt lúcid, i entre tots l'ajusticien fins a matar-lo, fent creure a les autoritats que ha estat un simple accident.
  • Obra
    A la clínica : (apunt sobre la bellesa del temps - 1)
    (1974) Benet i Jornet, Josep Maria
    Una dona és a la clínica ingressada i parla amb el marit, que li fa companyia. Creu que està greument malalta i, com que li queda poc de vida fa repàs d'alguns aspectes dels trenta-quatre anys -com a mínim- de matrimoni. Ell, mentre intenta convèncer-la que no té res greu, li segueix la veta de la conversa.
  • Obra
    Dins la catedral : (Josafat)
    Benet i Jornet, Josep Maria
    Josafat va deixar la vida de pagès per servir els capellans. L'enlluernà la idea de ser capellà, però com que no sabia llegir i era conscient que no n’aprendria mai, es va conformar en poder servir a missa. Ara viu en una recòndita estança de la catedral de Girona. El seu oncle el visita per tal que l'ajudi a arreglar uns papers amb la cúria. Dies més tard hi envia la seva neboda Pepona a recollir-los, una noia que en provar fortuna a la ciutat ha acabat exercint de prostituta. Fineta, una companya de feina, acompanya Pepona i la força física de Josafat desperta en ella una gran atracció sexual. L'endemà Fineta retorna a la catedral i sedueix Josafat. Tot el que els capellans han dit a Josafat ara es torna contra seu, i això el tortura. Ell la rebutja, però Fineta aconsegueix quedar-se uns dies amb ell, fins que la mestressa del bordell la troba a faltar i envia Pepona a buscar-la. Els capellans sorprenen Josafat acompanyat per les dues dones i li prometen tapar l'assumpte sempre i quan no hi torni mai més. La mateixa nit, però, Fineta retorna i quan és a punt de recuperar els favors de Josafat, en un atac de remordiments, ell l'escanya.
  • Obra
    Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna
    (1968) Benet i Jornet, Josep Maria
    Al país imaginari de Drudània, el jove Andrieu es presenta a casa de l'erudit senyor Sunyer per reclamar-li un article de col·laboració per a la seva revista. Mentre el redacta al seu despatx, l'Andrieu llegeix a la biblioteca una novel·la històrica ambientada a la Drudània medieval, que passa a ser representada a l'escenari. La història mostra les aventures de dos amics, el poeta Marc i el noble Jofre, en temps de guerra. Una guerra que enfronta el malvat regent Adolf (al castell del qual s'han criat els dos amics) i el príncep Nicolau, defensor dels pobres. Marc i Jofre decideixen abandonar el castell d'Adolf i passar al bàndol contrari, però en arribar-hi comproven astorats que el poder corromp a tots per igual. Les misèries de la guerra, la por i els malentesos porten finalment Jofre a matar el seu amic Marc, per evitar que aquest traeixi els seus ideals.
  • Obra
    Baralla entre olors
    (1979) Benet i Jornet, Josep Maria
    Temps enrere, la Maria va estar enamorada d’en Joan. Es va deixar seduir per la seva manera de veure el món. Ara han passat els anys i un matí, en Joan es desperta a casa d’una desconeguda amb la que es pensa que ha passat la nit. La desconeguda resulta ser la Maria. No han anat al llit junts, sinó que ella tan sols el va acollir perquè la nit anterior havia begut massa i no estava en condicions de tornar a casa. Els ideals de temps enrere s’han esvaït: en Joan treballa a ‘La Caixa’ i té una vida còmoda. Maria és una fotògrafa que amb el pas dels anys ha sabut reconciliar-se amb els seus orígens. Continua vivint al barri del qual en Joan va fugir, i aprofita la situació per recordar a en Joan que gràcies a ell ara és feliç, tot i que en Joan la va abandonar, després d’anar-se’n amb llit amb ella, per prometre’s amb la noia més rica del veïnat.
  • Obra
    El manuscrit d'Alí Bei
    (1984) Benet i Jornet, Josep Maria
    Ell era un avorrit treballador de banca. Després de delatar uns companys liberals, va poder viatjar a França i retrobar-se amb un antic amic de la infància. Aquest havia esdevingut un espia infiltrat en el món de l'Islam i fruit d'aquesta experiència n'havien resultat unes memòries. L'amic les hi va confiar. Ara Ell és en un hospital malalt de tisi. Tota la vida ha desitjat ser escriptor i aprofita per fer allò que sempre ha volgut. La màgia de les aventures explicades pel seu amic en les memòries fan que Ell es decideixi a reprendre-les, redactar-ne unes de noves. Mentre Barcelona és a punt de ser presa pels absolutistes, la malaltia d'Ell fa que la frontera entre el que escriu i el que viu s'esborri progressivament. Ell és Alí, el protagonista de les memòries: és els seus somnis, els seus viatges. D'altra banda, mentre Ell dedica els seus darrers dies a l'escriptura, la seva dona l'enganya amb el doctor Esteve, un amic que milita al partit liberal. En assabentar-se de l'existència del manuscrit, Esteve vol fer-se amb ell: té por que no amagui informació que pugui perjudicar als seus companys de partit. L' entrada de les tropes absolutistes a Barcelona obliga els dos amants a fugir, deixant que Ell mori sol.