Josep Maria Benet i Jornet
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom
35 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 35
Obra Taller de fantasia : La nit de les joguines(1972) Benet i Jornet, Josep MariaA les dotze de la nit les joguines es desperten, cobren vida i comencen a cantar i jugar. Però el seu passatemps preferit és destapar la capsa de les històries i divertir-se escoltant les increïbles aventures i els personatges extraordinaris que hi apareixen. En total, són representades set històries que succeeixen en indrets i temps diversos: una de futurista en un planeta imaginari, una de moros i cristians, una d'exploradors a l'Índia, una altra de castells embruixats, una de caníbals africans, una de pirates i una darrera de personatges prehistòrics. En definitiva, un conjunt de contes fantàstics, entrellaçats amb una bona dosi d'ironia i dirigits a un públic infantil.Obra Desig(1989) Benet i Jornet, Josep MariaUn matrimoni instal·lat a la seva segona residència en un cap de setmana desapacible. Ella està obsessionada, segons diu, amb un home que ha intentat aturar-la a la carretera diverses vegades. Se'n va al supermercat i, en efecte, pel camí, un home la fa aturar per demanar-li ajut. L'home no admet haver-ho fet anteriorment. Tots dos es traslladen a un self i allí l'home li presenta una amiga amb la qual la deixarà a soles. L'amiga explica una història d'amor que altera la protagonista. De tornada a casa, no podrà suportar la proximitat afectiva del marit i acabarà fugint de nou amb el seu cotxe fins a retrobar l'home, la desconeguda i potser el seu destí.Obra El somni de Bagdad(1975) Benet i Jornet, Josep MariaEl General de l’exèrcit anglès envia Stuart a una missió molt perillosa a Bagdad, ciutat d’origen de la seua mare. Just arribar a aquesta ciutat, Stuart s’enfronta amb l’Intendent del Califa, però rep l’ajut d’un encantador de serps i d’Aixa, una esclava. En record de la seva mare, Stuart porta penjat un medalló, i Aixa i l’encantador descobreixen que és la meitat d’un importantíssim enigma: l’amagatall d’una diadema d’or que atorgarà el poder i la felicitat a qui la posseeixi. L’altra meitat del medalló és al palau del Califa, i Aixa i l’encantador de serps entren d’amagat a robar-la. Però Stuart, enamorat, ha regalat la seua part de medalló a la filla del Califa -la princesa Zulema-, així que ningú no aconsegueix reunir la peça sencera. El Califa, que ha aconseguit capturar Stuart i descobreix l’amor que té per Zulema, utilitza la filla d’esquer, i deixa que s’escapi amb Stuart. Així, arriben al campament dels rebels i Stuart és reconegut com l’hereu del savi que va forjar el medalló. Zulema, per fi, descobreix l’enigma del medalló i s’escapa per a trobar el tresor abans que els rebels. Finalment, a la cova on s’amaga la cobejada diadema arriben Zulema, el Califa i el seu Intendent, el General dels anglesos i el cap dels rebels. Tots ells, moren en la disputa de la diadema, de manera que en arribar Stuart i Aixa l’aconsegueixen sense cap entrebanc. Cap d’ells cedeix a la vanitat, i no utilitzen la diadema per a lluïment personal, sinó en benefici del poble.Obra Una vella, coneguda olor(1963) Benet i Jornet, Josep MariaL’acció d’ “Una vella, coneguda olor” té lloc al barri antic de Barcelona, a principis dels anys seixanta, en un pati interior d’un bloc de pisos. L’obra mostra les relacions entre els diferents veïns i veïnes, la monotonia i la foscor de llurs vides, d’on només sobresurt el personatge de la Maria, una noia de 19 anys que es rebel·la contra la mesquinesa que l’envolta i no perd l’esperança d’un futur millor, allunyada del barri que l’ha vist créixer. L’amor que sent pel Joan la porta a una lluita interna contra la seva educació i els seus prejudicis i, en un acte de valentia final, es lliura en cos i ànima a les propostes sexuals del seu amor, sense saber que ell s’acaba de prometre amb una noia de bona família i que l’està traint aprofitant-se d’ella.Obra Quan la ràdio parlava de Franco : o, vides de plexiglàs(1979) Benet i Jornet, Josep Maria; Moix, RamonL’obra ens presenta la vida d’uns personatges que comparteixen escala des de la primera postguerra fins l’any de la mort del General Franco. Un episodi de la història recent se’ns explica a partir de diferents recorreguts vitals: una dona que sacrifica la seva felicitat per la dels seus germans, un homosexual que es va ferir ell mateix a la cama per tal de deslliurar-se del front, una dona casada amb el propietari de l’edifici enamorada d’un jove revolucionari o una “solterona” sempre pendent de les vides dels seus veïns, entre d’altres.Obra Berenàveu a les fosques(1971) Benet i Jornet, Josep MariaDues antigues amigues, la Montserrat i la Fanny, tornen a entrar en contacte per via postal després de molts anys d'incomunicació i recorden el passat amb una barreja de rancor i ganes d'aclarir la veritat. L'obra va intercalant la correspondència de les dues dones amb escenes del passat, que tenen lloc en la difícil postguerra al voltant d'un bloc de pisos i els seus habitants. L'acció acaba revelant les causes de la separació de les dues amigues: la relació sentimental de la Fanny amb el pare de la Montserrat i l'intent frustrat dels dos amants de fugir a l'Amèrica del Sud.Obra Cançons perdudes : Drudània(1966) Benet i Jornet, Josep MariaL'acció de "Cançons perdudes" té lloc en una regió imaginària del sud-est europeu, anomenada Drudània. L'obra mostra els aspectes més foscos d'una societat en decadència, on la imminent desaparició de la llengua autòctona no és més que un reflex de la degradació moral en què viuen els seus habitants. La història representada es centra en els fets succeïts durant les festes tradicionals de la regió, que es veuen alterades amb l'arribada d'un foraster i la mort de la boja del poble. Els habitants culpen d'aquest fet el borratxo de la vila, un vellet empipador però molt lúcid, i entre tots l'ajusticien fins a matar-lo, fent creure a les autoritats que ha estat un simple accident.Obra El tresor del pirata Negre(1982) Benet i Jornet, Josep MariaMartí és castigat a remar a les galeres perquè el senyor Onofre l’acusa d’un crim que no ha comès. Abans de partir, però, el seu oncle li parla de l’existència de l’illa Roja, on un tal pirata Negre va amagar un tresor. Un cop a mar, Martí i els seus companys de rem aprofiten l’atac d’un vaixell pirata per deslligar-se i fer-se amb el vaixell dels temuts corsaris. Entre els passatge -ara presoners de Martí- hi ha dues donzelles, una de les quals ha de casar-se amb Onofre. Martí s’enamora d’ella i decideix alliberar-les totes dues. Poc després, Martí i els seus companys aconsegueixen fer-se amb el tresor de l’illa Roja i amb ell pagar un exèrcit amb el qual poder acabar amb el govern d’Onofre. Finalment, Martí aconsegueix vèncer el seu enemic i aconsegueix també l’amor de la seva dama. També s’acaba descobrint perquè l’oncle de Martí sabia l’existència del tresor: ell havia estat el temut pirata Negre.Obra L'ocell fènix a Catalunya o Alguns papers de l'Auca : Peça de circumstàncies(1970) Benet i Jornet, Josep MariaL'Esteve acaba de morir i la Pepita, l'Enriqueta i la seva dona Juanita el vetllen. Però l'Esteve no perd els papers i recrimina la seva dona quan no pot controlar els nervis. De fet, és ella qui l'ha matat, empesa pels consells de la Pepita. L'Enriqueta, per la seva banda, porta unes faldilles enormes que li arriben fins als peus i que es mouen contínuament ja que hi porta amagat el seu fill natural. Es diu Ramonet i, de fet, és fill de l'Esteve, però la Juanita no ho sap i acaba anant-se'n al llit amb ell –en una versió moderna del mite de Fedra– mentre l'Esteve agafa el seu taüt i marxa feliç de l'habitació.Obra Fugaç(1992) Benet i Jornet, Josep MariaUna nit d'estiu, una colla d'amics sopen plegats. Aparentment, tots -menys un metge i la seva dona- tenen petits problemes que quedaran positivament resolts al final del primer acte. El joc paranormal de fer moure una taula farà aflorar un possible problema que angoixa el metge. Al segon acte, el metge es troba amb la seva filla, a qui estima i per qui és estimat, fins al punt de consumar-se l'incest. El metge creu que la vida és dolor sense sentit i, per tant, decideix estalviar-lo a la filla matant-la i suïcidant-se després. El tercer acte ens mostra la resta de personatges -que ignoren el que ha passat- i que conversen i monologuen apaciblement sobre el sentit que la vida té per a cadascun d'ells.