Josep Maria Benet i Jornet
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom
12 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 12
Obra Desig(1989) Benet i Jornet, Josep MariaUn matrimoni instal·lat a la seva segona residència en un cap de setmana desapacible. Ella està obsessionada, segons diu, amb un home que ha intentat aturar-la a la carretera diverses vegades. Se'n va al supermercat i, en efecte, pel camí, un home la fa aturar per demanar-li ajut. L'home no admet haver-ho fet anteriorment. Tots dos es traslladen a un self i allí l'home li presenta una amiga amb la qual la deixarà a soles. L'amiga explica una història d'amor que altera la protagonista. De tornada a casa, no podrà suportar la proximitat afectiva del marit i acabarà fugint de nou amb el seu cotxe fins a retrobar l'home, la desconeguda i potser el seu destí.Obra El somni de Bagdad(1975) Benet i Jornet, Josep MariaEl General de l’exèrcit anglès envia Stuart a una missió molt perillosa a Bagdad, ciutat d’origen de la seua mare. Just arribar a aquesta ciutat, Stuart s’enfronta amb l’Intendent del Califa, però rep l’ajut d’un encantador de serps i d’Aixa, una esclava. En record de la seva mare, Stuart porta penjat un medalló, i Aixa i l’encantador descobreixen que és la meitat d’un importantíssim enigma: l’amagatall d’una diadema d’or que atorgarà el poder i la felicitat a qui la posseeixi. L’altra meitat del medalló és al palau del Califa, i Aixa i l’encantador de serps entren d’amagat a robar-la. Però Stuart, enamorat, ha regalat la seua part de medalló a la filla del Califa -la princesa Zulema-, així que ningú no aconsegueix reunir la peça sencera. El Califa, que ha aconseguit capturar Stuart i descobreix l’amor que té per Zulema, utilitza la filla d’esquer, i deixa que s’escapi amb Stuart. Així, arriben al campament dels rebels i Stuart és reconegut com l’hereu del savi que va forjar el medalló. Zulema, per fi, descobreix l’enigma del medalló i s’escapa per a trobar el tresor abans que els rebels. Finalment, a la cova on s’amaga la cobejada diadema arriben Zulema, el Califa i el seu Intendent, el General dels anglesos i el cap dels rebels. Tots ells, moren en la disputa de la diadema, de manera que en arribar Stuart i Aixa l’aconsegueixen sense cap entrebanc. Cap d’ells cedeix a la vanitat, i no utilitzen la diadema per a lluïment personal, sinó en benefici del poble.Obra Una vella, coneguda olor(1963) Benet i Jornet, Josep MariaL’acció d’ “Una vella, coneguda olor” té lloc al barri antic de Barcelona, a principis dels anys seixanta, en un pati interior d’un bloc de pisos. L’obra mostra les relacions entre els diferents veïns i veïnes, la monotonia i la foscor de llurs vides, d’on només sobresurt el personatge de la Maria, una noia de 19 anys que es rebel·la contra la mesquinesa que l’envolta i no perd l’esperança d’un futur millor, allunyada del barri que l’ha vist créixer. L’amor que sent pel Joan la porta a una lluita interna contra la seva educació i els seus prejudicis i, en un acte de valentia final, es lliura en cos i ànima a les propostes sexuals del seu amor, sense saber que ell s’acaba de prometre amb una noia de bona família i que l’està traint aprofitant-se d’ella.Obra Quan la ràdio parlava de Franco : o, vides de plexiglàs(1979) Benet i Jornet, Josep Maria; Moix, RamonL’obra ens presenta la vida d’uns personatges que comparteixen escala des de la primera postguerra fins l’any de la mort del General Franco. Un episodi de la història recent se’ns explica a partir de diferents recorreguts vitals: una dona que sacrifica la seva felicitat per la dels seus germans, un homosexual que es va ferir ell mateix a la cama per tal de deslliurar-se del front, una dona casada amb el propietari de l’edifici enamorada d’un jove revolucionari o una “solterona” sempre pendent de les vides dels seus veïns, entre d’altres.Obra El tresor del pirata Negre(1982) Benet i Jornet, Josep MariaMartí és castigat a remar a les galeres perquè el senyor Onofre l’acusa d’un crim que no ha comès. Abans de partir, però, el seu oncle li parla de l’existència de l’illa Roja, on un tal pirata Negre va amagar un tresor. Un cop a mar, Martí i els seus companys de rem aprofiten l’atac d’un vaixell pirata per deslligar-se i fer-se amb el vaixell dels temuts corsaris. Entre els passatge -ara presoners de Martí- hi ha dues donzelles, una de les quals ha de casar-se amb Onofre. Martí s’enamora d’ella i decideix alliberar-les totes dues. Poc després, Martí i els seus companys aconsegueixen fer-se amb el tresor de l’illa Roja i amb ell pagar un exèrcit amb el qual poder acabar amb el govern d’Onofre. Finalment, Martí aconsegueix vèncer el seu enemic i aconsegueix també l’amor de la seva dama. També s’acaba descobrint perquè l’oncle de Martí sabia l’existència del tresor: ell havia estat el temut pirata Negre.Obra Helena a l'illa del Baró Zodiac(1975) Benet i Jornet, Josep MariaHelena i el seu pare, el professor, són de viatge en un transatlàntic quan el terrible Baró Zodíac fa enfonsar el seu vaixell i segresta pare, filla i també al capità de l'embarcació. Aquests són traslladats a l'illa del Baró, una illa artificial que no es troba a cap dels mapes perquè pot canviar de lloc. Allí, el professor és obligat a cooperar amb el Baró per tal de dur a terme els seus plans malèfics: vol dominar el món. Helena, però, en desobeir el seu pare, no només aconsegueix alliberar els seus companys d'aventura de les mans del maquiavèlic Baró, sinó que també enamora al capità. Amb l'ajuda dels servents del tirà Zodíac - farts dels maltractes que reben per part del seu cap- el professor, Helena i el capità poder fugir.Obra A la clínica : (apunt sobre la bellesa del temps - 1)(1974) Benet i Jornet, Josep MariaUna dona és a la clínica ingressada i parla amb el marit, que li fa companyia. Creu que està greument malalta i, com que li queda poc de vida fa repàs d'alguns aspectes dels trenta-quatre anys -com a mínim- de matrimoni. Ell, mentre intenta convèncer-la que no té res greu, li segueix la veta de la conversa.Obra Petit regal a un pare: (Apunts sobre la bellesa del temps – 4)(2000-04-08) Benet i Jornet, Josep MariaUn noi i una noia marxen de vacances, el seu primer viatge llarg junts. El pare d’ella li diu al seu gendre que no li ha de fer tants regals, que ha d’estalviar, i, davant la negativa d’ell, raona el per què: si deixa de fer-ho ara, ja no haurà de patir quan el fervor amorós desaparegui. També els demana que li enviïn una postal, i la filla li diu que ho faran cada dos dies, serà el seu petit regal. Just acomiadar-se i pujar al cotxe, derrapen i xoquen estrepitosament.Obra Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc(1987) Benet i Jornet, Josep MariaEl millor cavaller d'Anglaterra, Tirant, el seu cosí Diafebus i el jove cavaller Ricard decideixen marxar a Grècia a ajudar l'Emperador en la seva batalla contra els Turcs. A Grècia, Tirant és nomenat capità general i cadascún dels cavallers s'enamora d'una dama: Tirant, de la filla de l'Emperador: la princesa Carmesina; Diafebus d'Estefania, una dama de Carmesina, i Ricard de Plaerdemavida. Tot i les grans gestes de Tirant, els favors més íntims de Carmesina no són fàcils d’aconseguir. La princesa no acaba d'estar segura de les intencions del seu estimat. D'altra banda, la relació entre Tirant i Carmesina descontenta la gelosa Viuda Reposada, dama fascinada pel vigorós cavaller que intenta desesperadament enemistar els enamorats. Després de molts intents fallits, la viuda aconsegueix separar la parella, fent que Tirant, Plaerdemavida i Ricard vagin a parar a terres infidels. Després de moltes aventures, Tirant i Carmesina es retroben i finalment comparteixen el llit. El destí, però, no deixa que la parella disfruti gaire temps de la seva felicitat, perquè una malaltia sobtada s'endú la vida de Tirant. L'amor que Carmesina sent pel cavaller fa que es tregui la vida.Obra Baralla entre olors(1979) Benet i Jornet, Josep MariaTemps enrere, la Maria va estar enamorada d’en Joan. Es va deixar seduir per la seva manera de veure el món. Ara han passat els anys i un matí, en Joan es desperta a casa d’una desconeguda amb la que es pensa que ha passat la nit. La desconeguda resulta ser la Maria. No han anat al llit junts, sinó que ella tan sols el va acollir perquè la nit anterior havia begut massa i no estava en condicions de tornar a casa. Els ideals de temps enrere s’han esvaït: en Joan treballa a ‘La Caixa’ i té una vida còmoda. Maria és una fotògrafa que amb el pas dels anys ha sabut reconciliar-se amb els seus orígens. Continua vivint al barri del qual en Joan va fugir, i aprofita la situació per recordar a en Joan que gràcies a ell ara és feliç, tot i que en Joan la va abandonar, després d’anar-se’n amb llit amb ella, per prometre’s amb la noia més rica del veïnat.