Josep Maria Benet i Jornet
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 colĀ·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduĆÆda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos paĆÆsos i premiada Ć mpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom
7 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 7 de 7
Obra Confessió(1998) Benet i Jornet, Josep MariaUn home ha comĆØs un assassinat. Per alleugerir el seu sentiment de culpa es proposa trobar-se amb DĆ©u sense mitjancers. Durant la confessió descobrim que els seus remordiments tenen un altre origen que no tĆ© res a veure amb l'assassinat: haver animat un jove a canviar el món. Somni que tambĆ© va tenir el protagonista i que el portĆ a recórrer un camĆ de frustracions i pĆØrdues.Obra Revolta de bruixes(1975) Benet i Jornet, Josep MariaSis dones encarregades de la neteja d'uns grans locals, descontentes amb llur situació laboral, sāenfronten al vigilant nocturn de lāedifici, que sāencarrega de supervisar el seu treball. Però si el conflicte amb el vell vigilant les uneix, durant el transcurs de la nit tambĆ© emergeixen interessos i dĆØries personals que acabaran enfrontant-les entre elles: la Sofia lidera la protesta i condiciona amb les seues opinions lāactitud de la Dolors āque sap que se li estĆ reproduint un cĆ ncer de mama-, la Paulina āque necessita algĆŗ que la protegeixi de llur inseguretat-, i la Filomena āque acaba de ser abandonada pel marit-. LāAurora en queda una mica al marge perquĆØ estĆ enamorada del vigilant. Per això, quan aquest mor a punt de fer lāamor amb ella, la Sofia perd tota la confianƧa de les dones en benefici de la Rita, la netejadora que creu en els esperits i les supersticions i que ja havia advertit que la nit no es presentava gaire plĆ cida.Obra La fageda : (apunt sobre la bellesa del temps - 2)(1977) Benet i Jornet, Josep MariaDesprĆ©s de veure's implicats en una situació misteriosa a la carretera, dos desconeguts inicien una conversa en la qual un intenta defugir de l'altre explicant tota mena d'excuses i situacions inversemblants.Obra Dins la catedral : (Josafat)Benet i Jornet, Josep MariaJosafat va deixar la vida de pagĆØs per servir els capellans. L'enlluernĆ la idea de ser capellĆ , però com que no sabia llegir i era conscient que no nāaprendria mai, es va conformar en poder servir a missa. Ara viu en una recòndita estanƧa de la catedral de Girona. El seu oncle el visita per tal que l'ajudi a arreglar uns papers amb la cĆŗria. Dies mĆ©s tard hi envia la seva neboda Pepona a recollir-los, una noia que en provar fortuna a la ciutat ha acabat exercint de prostituta. Fineta, una companya de feina, acompanya Pepona i la forƧa fĆsica de Josafat desperta en ella una gran atracció sexual. L'endemĆ Fineta retorna a la catedral i sedueix Josafat. Tot el que els capellans han dit a Josafat ara es torna contra seu, i això el tortura. Ell la rebutja, però Fineta aconsegueix quedar-se uns dies amb ell, fins que la mestressa del bordell la troba a faltar i envia Pepona a buscar-la. Els capellans sorprenen Josafat acompanyat per les dues dones i li prometen tapar l'assumpte sempre i quan no hi torni mai mĆ©s. La mateixa nit, però, Fineta retorna i quan Ć©s a punt de recuperar els favors de Josafat, en un atac de remordiments, ell l'escanya.Obra Descripció d'un paisatge(1978) Benet i Jornet, Josep MariaKĆ tila i Zahira tornen d'un exili que ha durat deu anys. Havien fugit sobtadament per evitar les represĆ lies de la sublevació que el pare de les noies -un prestigiós professor- havia encapƧalat contra la dictadura de lāEmir. Ara lāEmir els ha permĆØs el retorn i, amb aquest gest, tracta de reconciliar-se amb el sector contrari al seu mandat. Però tambĆ© a les dues germanes se'ls presenta lāoportunitat de venjar el fill de KĆ tila, assassinat per Bassir -lāamant de Zahira-, com a mostra de fidelitat al dictador. Quan les dues germanes sāinstalĀ·len a la casa conviden Bassir a sopar amb elles. Bassir, que ara ja estĆ casat, arriba al sopar amb el seu fill, i les dues germanes, ajudades per la serventa, maten el nen. LāEmir, declara innocents les dones, argumentant que aquest Ć©s el cĆ stig que mereixia Bassir per haver sacrificat el fill de KĆ tila. LāEmir i les dues germanes aconsegueix els propòsits que cobejaven des de feia tant de temps, i ara Ć©s Bassir la veritable vĆctima dāaquesta dictadura.Obra CanƧons perdudes : DrudĆ nia(1966) Benet i Jornet, Josep MariaL'acció de "CanƧons perdudes" tĆ© lloc en una regió imaginĆ ria del sud-est europeu, anomenada DrudĆ nia. L'obra mostra els aspectes mĆ©s foscos d'una societat en decadĆØncia, on la imminent desaparició de la llengua autòctona no Ć©s mĆ©s que un reflex de la degradació moral en quĆØ viuen els seus habitants. La història representada es centra en els fets succeĆÆts durant les festes tradicionals de la regió, que es veuen alterades amb l'arribada d'un foraster i la mort de la boja del poble. Els habitants culpen d'aquest fet el borratxo de la vila, un vellet empipador però molt lĆŗcid, i entre tots l'ajusticien fins a matar-lo, fent creure a les autoritats que ha estat un simple accident.Obra Soterrani(2006) Benet i Jornet, Josep MariaEn un poble, un home Ć©s a punt de ser atropellat accidentalment mentre bada contemplant la faƧana d'una casa. L'habitant de la casa, que ha vist l'escena, acull l'home desprĆ©s de l'ensurt i entre els dos s'estableix un diĆ leg enigmĆ tic i intrigant. El visitant explica a l'amfitrió que la seva dona ha desaparegut i que, seguint una pista per localitzar-la, ha arribat al poble, on busca una casa amb un soterrani. Segons explica, la dona Ćŗltimament s'havia enganxat a xatejar per internet i el propi amfitrió acaba reconeixent que ell mateix la va conĆØixer a travĆ©s de la xarxa i que hi havia establert relació. L'amfitrió tambĆ© confessa que l'excita sexualment veure i fer patir a la gent i fa perdre els nervis al visitant perquĆØ no li acaba d'explicar tot el que sap. Finalment, li diu que la dona s'ha suĆÆcidat i que ho ha fet per culpa de les atrocitats que el visitant havia comĆØs anteriorment, durant un viatge de feina. DesprĆ©s de les confessions a mitges, sĆ diques i del tot inquietants d'un i altre, els dos homes acaben baixant plegats al soterrani de la casa.