Josep Maria Benet i Jornet

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 colĀ·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduĆÆda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos paĆÆsos i premiada Ć mpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 7 de 7
  • Obra
    Confessió
    (1998) Benet i Jornet, Josep Maria
    Un home ha comès un assassinat. Per alleugerir el seu sentiment de culpa es proposa trobar-se amb Déu sense mitjancers. Durant la confessió descobrim que els seus remordiments tenen un altre origen que no té res a veure amb l'assassinat: haver animat un jove a canviar el món. Somni que també va tenir el protagonista i que el portà a recórrer un camí de frustracions i pèrdues.
  • Obra
    Revolta de bruixes
    (1975) Benet i Jornet, Josep Maria
    Sis dones encarregades de la neteja d'uns grans locals, descontentes amb llur situació laboral, s’enfronten al vigilant nocturn de l’edifici, que s’encarrega de supervisar el seu treball. Però si el conflicte amb el vell vigilant les uneix, durant el transcurs de la nit tambĆ© emergeixen interessos i dĆØries personals que acabaran enfrontant-les entre elles: la Sofia lidera la protesta i condiciona amb les seues opinions l’actitud de la Dolors –que sap que se li estĆ  reproduint un cĆ ncer de mama-, la Paulina –que necessita algĆŗ que la protegeixi de llur inseguretat-, i la Filomena –que acaba de ser abandonada pel marit-. L’Aurora en queda una mica al marge perquĆØ estĆ  enamorada del vigilant. Per això, quan aquest mor a punt de fer l’amor amb ella, la Sofia perd tota la confianƧa de les dones en benefici de la Rita, la netejadora que creu en els esperits i les supersticions i que ja havia advertit que la nit no es presentava gaire plĆ cida.
  • Obra
    La fageda : (apunt sobre la bellesa del temps - 2)
    (1977) Benet i Jornet, Josep Maria
    Després de veure's implicats en una situació misteriosa a la carretera, dos desconeguts inicien una conversa en la qual un intenta defugir de l'altre explicant tota mena d'excuses i situacions inversemblants.
  • Obra
    Dins la catedral : (Josafat)
    Benet i Jornet, Josep Maria
    Josafat va deixar la vida de pagĆØs per servir els capellans. L'enlluernĆ  la idea de ser capellĆ , però com que no sabia llegir i era conscient que no n’aprendria mai, es va conformar en poder servir a missa. Ara viu en una recòndita estanƧa de la catedral de Girona. El seu oncle el visita per tal que l'ajudi a arreglar uns papers amb la cĆŗria. Dies mĆ©s tard hi envia la seva neboda Pepona a recollir-los, una noia que en provar fortuna a la ciutat ha acabat exercint de prostituta. Fineta, una companya de feina, acompanya Pepona i la forƧa fĆ­sica de Josafat desperta en ella una gran atracció sexual. L'endemĆ  Fineta retorna a la catedral i sedueix Josafat. Tot el que els capellans han dit a Josafat ara es torna contra seu, i això el tortura. Ell la rebutja, però Fineta aconsegueix quedar-se uns dies amb ell, fins que la mestressa del bordell la troba a faltar i envia Pepona a buscar-la. Els capellans sorprenen Josafat acompanyat per les dues dones i li prometen tapar l'assumpte sempre i quan no hi torni mai mĆ©s. La mateixa nit, però, Fineta retorna i quan Ć©s a punt de recuperar els favors de Josafat, en un atac de remordiments, ell l'escanya.
  • Obra
    Descripció d'un paisatge
    (1978) Benet i Jornet, Josep Maria
    KĆ tila i Zahira tornen d'un exili que ha durat deu anys. Havien fugit sobtadament per evitar les represĆ lies de la sublevació que el pare de les noies -un prestigiós professor- havia encapƧalat contra la dictadura de l’Emir. Ara l’Emir els ha permĆØs el retorn i, amb aquest gest, tracta de reconciliar-se amb el sector contrari al seu mandat. Però tambĆ© a les dues germanes se'ls presenta l’oportunitat de venjar el fill de KĆ tila, assassinat per Bassir -l’amant de Zahira-, com a mostra de fidelitat al dictador. Quan les dues germanes s’instalĀ·len a la casa conviden Bassir a sopar amb elles. Bassir, que ara ja estĆ  casat, arriba al sopar amb el seu fill, i les dues germanes, ajudades per la serventa, maten el nen. L’Emir, declara innocents les dones, argumentant que aquest Ć©s el cĆ stig que mereixia Bassir per haver sacrificat el fill de KĆ tila. L’Emir i les dues germanes aconsegueix els propòsits que cobejaven des de feia tant de temps, i ara Ć©s Bassir la veritable vĆ­ctima d’aquesta dictadura.
  • Obra
    CanƧons perdudes : DrudƠnia
    (1966) Benet i Jornet, Josep Maria
    L'acció de "Cançons perdudes" té lloc en una regió imaginària del sud-est europeu, anomenada Drudània. L'obra mostra els aspectes més foscos d'una societat en decadència, on la imminent desaparició de la llengua autòctona no és més que un reflex de la degradació moral en què viuen els seus habitants. La història representada es centra en els fets succeïts durant les festes tradicionals de la regió, que es veuen alterades amb l'arribada d'un foraster i la mort de la boja del poble. Els habitants culpen d'aquest fet el borratxo de la vila, un vellet empipador però molt lúcid, i entre tots l'ajusticien fins a matar-lo, fent creure a les autoritats que ha estat un simple accident.
  • Obra
    Soterrani
    (2006) Benet i Jornet, Josep Maria
    En un poble, un home és a punt de ser atropellat accidentalment mentre bada contemplant la façana d'una casa. L'habitant de la casa, que ha vist l'escena, acull l'home després de l'ensurt i entre els dos s'estableix un diàleg enigmàtic i intrigant. El visitant explica a l'amfitrió que la seva dona ha desaparegut i que, seguint una pista per localitzar-la, ha arribat al poble, on busca una casa amb un soterrani. Segons explica, la dona últimament s'havia enganxat a xatejar per internet i el propi amfitrió acaba reconeixent que ell mateix la va conèixer a través de la xarxa i que hi havia establert relació. L'amfitrió també confessa que l'excita sexualment veure i fer patir a la gent i fa perdre els nervis al visitant perquè no li acaba d'explicar tot el que sap. Finalment, li diu que la dona s'ha suïcidat i que ho ha fet per culpa de les atrocitats que el visitant havia comès anteriorment, durant un viatge de feina. Després de les confessions a mitges, sàdiques i del tot inquietants d'un i altre, els dos homes acaben baixant plegats al soterrani de la casa.