Josep Maria Benet i Jornet
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom
33 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 33
Obra Carlota i la dona de neu : La història de Carlota quan se'n va anar a salvar el seu amic de les mans de la dona de neu.(1991) Benet i Jornet, Josep MariaCarlota fa un llarg viatge (iniciàtic) per buscar el seu amic Joan, que ha estat raptat per una Dona de Neu mentre tots dos jugaven al pati. Durant el trajecte viu aventures increïbles, coneix l'emperador Bunyol, assisteix a la festa del Món Màgic, es fa amiga d'una oreneta enamorada... i tot dintre de la breu durada d'un petó molt llarg.Obra Això, a un fill, no se li fa(2000) Benet i Jornet, Josep Maria“Això, a un fill, no se li fa” és una comèdia negra amb molta sang i embolics familiars. En Pau està enamorat de la Mireia, que és la filla de l’Octavi, que és l’amo de l’empresa on treballa en Pau. En Pau viu amb la Glòria, que és la seva mare i l’antiga amant de l’Octavi, i la dona intenta desesperadament que el seu fill enamori la Mireia i es faci amb el poder de l’empresa de l’Octavi. En Pau folla sovint, amb noies rosses que s’assemblen a la Mireia i que són assassinades posteriorment per la seva mare, que és tan empipadora que un dia en Pau la mata i ella reapareix en forma de fantasma per continuar ajudant el seu fill. I és que la Mireia ha acabat enamorant-se d’ell i ha abandonat en Borja, que és el seu promès, però acaba matant-lo per poder-se casar amb en Pau, i tot es resol feliçment però amb un secret no revelat, que només saben la Glòria i l’Octavi: en Pau i la Mireia són germans.Obra Dins la catedral : (Josafat)Benet i Jornet, Josep MariaJosafat va deixar la vida de pagès per servir els capellans. L'enlluernà la idea de ser capellà, però com que no sabia llegir i era conscient que no n’aprendria mai, es va conformar en poder servir a missa. Ara viu en una recòndita estança de la catedral de Girona. El seu oncle el visita per tal que l'ajudi a arreglar uns papers amb la cúria. Dies més tard hi envia la seva neboda Pepona a recollir-los, una noia que en provar fortuna a la ciutat ha acabat exercint de prostituta. Fineta, una companya de feina, acompanya Pepona i la força física de Josafat desperta en ella una gran atracció sexual. L'endemà Fineta retorna a la catedral i sedueix Josafat. Tot el que els capellans han dit a Josafat ara es torna contra seu, i això el tortura. Ell la rebutja, però Fineta aconsegueix quedar-se uns dies amb ell, fins que la mestressa del bordell la troba a faltar i envia Pepona a buscar-la. Els capellans sorprenen Josafat acompanyat per les dues dones i li prometen tapar l'assumpte sempre i quan no hi torni mai més. La mateixa nit, però, Fineta retorna i quan és a punt de recuperar els favors de Josafat, en un atac de remordiments, ell l'escanya.Obra Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc(1987) Benet i Jornet, Josep MariaEl millor cavaller d'Anglaterra, Tirant, el seu cosí Diafebus i el jove cavaller Ricard decideixen marxar a Grècia a ajudar l'Emperador en la seva batalla contra els Turcs. A Grècia, Tirant és nomenat capità general i cadascún dels cavallers s'enamora d'una dama: Tirant, de la filla de l'Emperador: la princesa Carmesina; Diafebus d'Estefania, una dama de Carmesina, i Ricard de Plaerdemavida. Tot i les grans gestes de Tirant, els favors més íntims de Carmesina no són fàcils d’aconseguir. La princesa no acaba d'estar segura de les intencions del seu estimat. D'altra banda, la relació entre Tirant i Carmesina descontenta la gelosa Viuda Reposada, dama fascinada pel vigorós cavaller que intenta desesperadament enemistar els enamorats. Després de molts intents fallits, la viuda aconsegueix separar la parella, fent que Tirant, Plaerdemavida i Ricard vagin a parar a terres infidels. Després de moltes aventures, Tirant i Carmesina es retroben i finalment comparteixen el llit. El destí, però, no deixa que la parella disfruti gaire temps de la seva felicitat, perquè una malaltia sobtada s'endú la vida de Tirant. L'amor que Carmesina sent pel cavaller fa que es tregui la vida.Obra Olors(2000) Benet i Jornet, Josep MariaEn un pis abandonat del barri xino de Barcelona, pocs dies abans de ser enderrocat, apareixen cinc personatges en dos moments diferents del mateix dia, representats fragmentadament i de manera intercalada. D’una banda, la Maria (antiga inquilina del pis i fotògrafa professional) i el Joan (fill del primer amor de la Maria i un dels arquitectes encarregats de les obres d’enderrocament), als quals s’hi afegeix més tard la neboda de la Maria, una adolescent contestatària. I d’altra banda (i en un moment cronològicament anterior), coincideixen la Maria, la seva mare i el seu germà Manel. En tots dos casos, però, la vida del barri, els records del passat, els problemes personals i les relacions familiars centren l’atenció de la trama, tenint com a teló de fons un barri en ruïnes, símbol i mirall d’uns personatges frustrats i en franca decadència.Obra Dues dones que ballen(2010-11) Benet i Jornet, Josep MariaUna dona gran que viu en un pis atrotinat rebrà la visita d’una dona més jove que la cuidarà i li farà companyia. La jove es burla de la dèria que té la vella per col·leccionar uns còmics que troba als Encants. La vella furga fins a trobar el que persegueix: la veritable història que amaga la jove. Aquesta pateix una depressió extrema a causa de la pèrdua del seu fill, mort en un “accident domèstic” durant una discussió amb la seva parella, que és a la presó. Per la seva banda, els fills de la dona gran la volen dur a una residència, tot i que ella s’hi resisteix.Obra E.R.(1993) Benet i Jornet, Josep MariaA través dels ulls d'una jove estudiant d'art dramàtic assistim al retrobament de tres actrius madures que van ser companyes d'estudi en el passat però que s'han distanciat per culpa de les seves trajectòries professionals. A mesura que avança l'acció va prenent relleu la figura d'una altra actriu, morta fa molts anys, així com antics fantasmes, que marquen les relacions entre els protagonistes. La lectura que cada actriu fa del mite d' Ifigènia evidencia el seu punt de vista sobre el teatre i sobre la vida.Obra Baralla entre olors(1979) Benet i Jornet, Josep MariaTemps enrere, la Maria va estar enamorada d’en Joan. Es va deixar seduir per la seva manera de veure el món. Ara han passat els anys i un matí, en Joan es desperta a casa d’una desconeguda amb la que es pensa que ha passat la nit. La desconeguda resulta ser la Maria. No han anat al llit junts, sinó que ella tan sols el va acollir perquè la nit anterior havia begut massa i no estava en condicions de tornar a casa. Els ideals de temps enrere s’han esvaït: en Joan treballa a ‘La Caixa’ i té una vida còmoda. Maria és una fotògrafa que amb el pas dels anys ha sabut reconciliar-se amb els seus orígens. Continua vivint al barri del qual en Joan va fugir, i aprofita la situació per recordar a en Joan que gràcies a ell ara és feliç, tot i que en Joan la va abandonar, després d’anar-se’n amb llit amb ella, per prometre’s amb la noia més rica del veïnat.Obra Alopècia(1993) Benet i Jornet, Josep MariaUn individu explica la seva obsessió per la pròpia alopècia, que el portarà de manera malaltissa a l'assassinat de l'amant.Obra Ai, carai!(1988) Benet i Jornet, Josep MariaUn obrer, antic militant d'esquerres, desesperat i desenganyat dels seus ideals, roba un banc. Es refugia a casa d'un antic amic seu, conegut periodista d'opinió. A través dels conflictes entre aquest periodista i el seu amic, el seu fill, el seu pare i la seva amant s'intenta explicar una determinada generació d'antics homes d'esquerres que, en el present dramàtic, ocupen llocs de poder a la societat.