Josep Maria Benet i Jornet
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom
33 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 33
Obra Salamandra(2005) Benet i Jornet, Josep MariaA casa d’Emma, al desert de Califòrnia, hi coincideixen Cloud, el seu fill adoptiu i exitós director de cinema, i Travis, un gran documentalista, amb qui Cloud havia estat carn i ungla. Travis arriba amb Hilde, la seva ajudant i ara parella, i una salamandra a qui han ferit conduint, justament l’espècie en perill d’extinció que buscaven i que miraran de curar. Cloud s'atreveix a llegir una carta del seu pare biològic, que ha mort, i emprèn el camí de descoberta de la seva història. Hilde abandona Travis i segueix Cloud, molt vinculada sentimentalment als fets dels seus avantpassats i al nazisme, i s'enamorarà d'ell, ja que, d'alguna manera, l'ha ajudada a superar traumes del passat. Així doncs, Hilde farà que la investigació vagi molt més enllà. Un dia, Cloud la deixarà sense donar explicacions, i anirà a Barcelona a buscar escenaris per a la seva nova pel·lícula. A Barcelona, Cloud descobreix que el seu avi no era francès ni es deia Claude, sinó Claudi: la història dels seus avantpassats pren sentit.Obra Desig(1989) Benet i Jornet, Josep MariaUn matrimoni instal·lat a la seva segona residència en un cap de setmana desapacible. Ella està obsessionada, segons diu, amb un home que ha intentat aturar-la a la carretera diverses vegades. Se'n va al supermercat i, en efecte, pel camí, un home la fa aturar per demanar-li ajut. L'home no admet haver-ho fet anteriorment. Tots dos es traslladen a un self i allí l'home li presenta una amiga amb la qual la deixarà a soles. L'amiga explica una història d'amor que altera la protagonista. De tornada a casa, no podrà suportar la proximitat afectiva del marit i acabarà fugint de nou amb el seu cotxe fins a retrobar l'home, la desconeguda i potser el seu destí.Obra Angúnia: (Apunts sobre la bellesa del temps - 6)(2007-06-17) Benet i Jornet, Josep MariaLa Moira i el Roger havien estat sortint i ara de tant en tant fan algun cafè. Ell és dramaturg d’èxit i ella tot just ara ha guanyat el seu primer premi. Justament per això, un autor consagrat i ja gran, en Domènec, li proposa de formar part d’un projecte intergeneracional a sis o vuit mans. El Roger li diu que en Domènec només la vol per enrotllar-s’hi, i, encara que ella no s’ho acabi de creure, la Moira adopta un posat reticent. Per altra banda, en Domènec i en Roger discerneixen sobre com abordar tal projecte i la necessitat de viatjar; en Roger li diu que la Moira encaixa en el seu pla, que l’agafi. Ella, però, se n’acabarà desdient. En Roger li diu d’anar-se’n tots dos al Perú dos mesos, i just llavors la Moira entén que ha rebutjat en Domènec perquè li fa angúnia, de la mateixa manera que li’n fa el Roger.Obra Tovalloles de platja (Apunt sobre la bellesa del temps - 5)(2002) Benet i Jornet, Josep MariaUn dia de juny, una noia i dos nois, un bru i l'altre ros, han acabat el curs i es troben a la platja. Entre converses sobre els exàmens i els plans de l'estiu, els nois volen saber a qui dels dos estima la noia i li demanen que els ho digui ja que, a ella, l'estimen tots dos. La noia se'n va a l'aigua i, a continuació, els dos nois es barallen de manera violenta. A partir d'aquest moment, hi ha diversos salts endavant en el temps en els quals es troben la noia i el noi ros, primer, i els dos nois, després. Parlen, entre altres coses i des de diferents moments, del dia en què tots tres van coincidir en aquella mateixa platja.Obra Una vella, coneguda olor(1963) Benet i Jornet, Josep MariaL’acció d’ “Una vella, coneguda olor” té lloc al barri antic de Barcelona, a principis dels anys seixanta, en un pati interior d’un bloc de pisos. L’obra mostra les relacions entre els diferents veïns i veïnes, la monotonia i la foscor de llurs vides, d’on només sobresurt el personatge de la Maria, una noia de 19 anys que es rebel·la contra la mesquinesa que l’envolta i no perd l’esperança d’un futur millor, allunyada del barri que l’ha vist créixer. L’amor que sent pel Joan la porta a una lluita interna contra la seva educació i els seus prejudicis i, en un acte de valentia final, es lliura en cos i ànima a les propostes sexuals del seu amor, sense saber que ell s’acaba de prometre amb una noia de bona família i que l’està traint aprofitant-se d’ella.Obra Quan la ràdio parlava de Franco : o, vides de plexiglàs(1979) Benet i Jornet, Josep Maria; Moix, RamonL’obra ens presenta la vida d’uns personatges que comparteixen escala des de la primera postguerra fins l’any de la mort del General Franco. Un episodi de la història recent se’ns explica a partir de diferents recorreguts vitals: una dona que sacrifica la seva felicitat per la dels seus germans, un homosexual que es va ferir ell mateix a la cama per tal de deslliurar-se del front, una dona casada amb el propietari de l’edifici enamorada d’un jove revolucionari o una “solterona” sempre pendent de les vides dels seus veïns, entre d’altres.Obra Soterrani(2006) Benet i Jornet, Josep MariaEn un poble, un home és a punt de ser atropellat accidentalment mentre bada contemplant la façana d'una casa. L'habitant de la casa, que ha vist l'escena, acull l'home després de l'ensurt i entre els dos s'estableix un diàleg enigmàtic i intrigant. El visitant explica a l'amfitrió que la seva dona ha desaparegut i que, seguint una pista per localitzar-la, ha arribat al poble, on busca una casa amb un soterrani. Segons explica, la dona últimament s'havia enganxat a xatejar per internet i el propi amfitrió acaba reconeixent que ell mateix la va conèixer a través de la xarxa i que hi havia establert relació. L'amfitrió també confessa que l'excita sexualment veure i fer patir a la gent i fa perdre els nervis al visitant perquè no li acaba d'explicar tot el que sap. Finalment, li diu que la dona s'ha suïcidat i que ho ha fet per culpa de les atrocitats que el visitant havia comès anteriorment, durant un viatge de feina. Després de les confessions a mitges, sàdiques i del tot inquietants d'un i altre, els dos homes acaben baixant plegats al soterrani de la casa.Obra El tresor del pirata Negre(1982) Benet i Jornet, Josep MariaMartí és castigat a remar a les galeres perquè el senyor Onofre l’acusa d’un crim que no ha comès. Abans de partir, però, el seu oncle li parla de l’existència de l’illa Roja, on un tal pirata Negre va amagar un tresor. Un cop a mar, Martí i els seus companys de rem aprofiten l’atac d’un vaixell pirata per deslligar-se i fer-se amb el vaixell dels temuts corsaris. Entre els passatge -ara presoners de Martí- hi ha dues donzelles, una de les quals ha de casar-se amb Onofre. Martí s’enamora d’ella i decideix alliberar-les totes dues. Poc després, Martí i els seus companys aconsegueixen fer-se amb el tresor de l’illa Roja i amb ell pagar un exèrcit amb el qual poder acabar amb el govern d’Onofre. Finalment, Martí aconsegueix vèncer el seu enemic i aconsegueix també l’amor de la seva dama. També s’acaba descobrint perquè l’oncle de Martí sabia l’existència del tresor: ell havia estat el temut pirata Negre.Obra Fugaç(1992) Benet i Jornet, Josep MariaUna nit d'estiu, una colla d'amics sopen plegats. Aparentment, tots -menys un metge i la seva dona- tenen petits problemes que quedaran positivament resolts al final del primer acte. El joc paranormal de fer moure una taula farà aflorar un possible problema que angoixa el metge. Al segon acte, el metge es troba amb la seva filla, a qui estima i per qui és estimat, fins al punt de consumar-se l'incest. El metge creu que la vida és dolor sense sentit i, per tant, decideix estalviar-lo a la filla matant-la i suïcidant-se després. El tercer acte ens mostra la resta de personatges -que ignoren el que ha passat- i que conversen i monologuen apaciblement sobre el sentit que la vida té per a cadascun d'ells.Obra Elisabet i MariaBenet i Jornet, Josep MariaEl compte de Leicester, antic amant de Maria Stuart i de Elisabet d'Anglaterra, explica a una nova amant la història de les dues cosines. Maria Stuart ha conspirat contra Elisabet, reina d'Anglaterra. Per aquest motiu ara es troba retinguda en un castell a l'espera de ser jutjada. El conseller d'Elisabet pretén que Maria sigui executada i per això Maria vol que sigui la reina qui la jutgi: el poble veuria malament que manés assassinar la seva pròpia cosina. Per tal de solucionar el conflicte, Leicester, actual amant d'Elisabet, prepara una trobada entre les dues. Per la seva part, Mortimer, un jove noble, s'enamora de Maria i elabora un pla per tal d’alliberar-la. Tant l’intent de diàleg com el pla de Mortimer fracassen i els motius per executar Maria creixen. La situació dels personatges els impedeix, tot i que ho desitgin, salvar Maria. Tothom vol conservar el seu lloc dins la cort. Menys el conseller, tothom actua a contracor. Elisabet signa l’ordre d’execució, amb l’esperança que ningú la faci complir -perquè per això cal una altra ordre seva. La por fa que les mans per les que la carta passa siguin incapaces de fer res per l’antiga reina d’Escòcia. Finalment, el conseller aconsegueix fer-se amb l’ordre i fa que es compleixi; Maria mor i el conseller és condemnat a deixar el país. El sentiment de culpa fa que Leicester abandoni també Anglaterra.