Josep Maria Benet i Jornet
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom
4 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 4 de 4
Obra L'ocell fènix a Catalunya o Alguns papers de l'Auca : Peça de circumstàncies(1970) Benet i Jornet, Josep MariaL'Esteve acaba de morir i la Pepita, l'Enriqueta i la seva dona Juanita el vetllen. Però l'Esteve no perd els papers i recrimina la seva dona quan no pot controlar els nervis. De fet, és ella qui l'ha matat, empesa pels consells de la Pepita. L'Enriqueta, per la seva banda, porta unes faldilles enormes que li arriben fins als peus i que es mouen contínuament ja que hi porta amagat el seu fill natural. Es diu Ramonet i, de fet, és fill de l'Esteve, però la Juanita no ho sap i acaba anant-se'n al llit amb ell –en una versió moderna del mite de Fedra– mentre l'Esteve agafa el seu taüt i marxa feliç de l'habitació.Obra La desaparició de Wendy(1973) Benet i Jornet, Josep MariaQuan la funció és a punt de començar, els tècnics del teatre avisen que el decorat de 'Peter Pan' no està disponible. Aconsellen a l'Introductor que es representi la Ventafocs. Com que la funció no es pot parar, es decideix tirar endavant la proposta. Peter Pan passa a ser en Ventafocs, un personatge que no ha volgut créixer i ha decidit amagar-se amb els seus indis de joguina a la cuina de la seva madrastra. La germanastra és una dona alliberada que viu amb un marit que li tolera les infidelitats. El príncep convoca una festa i ella hi assisteix. La jaia padrina aprofita per visitar en Ventafocs i concedir-li un desig. Ventafocs vol tornar a jugar amb Wendy i per aquest motiu la jaia es transforma en ella. Un cop junts, Ventafocs es posa el bigoti del seu pare i demana terres i llibertats pel indis. El noi també demana una escena d'amor. La germanastra retorna i les campanades fan que l'escena quedi inacabada. Tot torna al seu lloc menys el bigoti. Ventafocs no se'l pot treure. Tot i això, continua essent un nen, un nen boig per la fantasia.Obra Tedi de febrer(1971) Benet i Jornet, Josep Maria"Tedi de febrer" és una peça curta que ironitza sobre la frivolitat de la rica burgesia, enfrontant a escena tres personatges de classe alta (l'Ernest, la Marta i la Magda) i una minyona. La buidor de la vida dels primers contrasta amb la il·lusió ingènua de la segona, que acaba sent assassinada amb unes tisores per la gelosa Marta, que prèviament s'ha carregat l'Ernest amb un tallapapers. Però a la darrera rèplica, la minyona (que acaba de ser apunyalada brutalment) fa un inesperat gir metateatral, obrint la possibilitat que tot es tracti d'una representació escènica.Obra Supertot(1973) Benet i Jornet, Josep MariaSupertot és un heroi amb poders sobrenaturals que ha estat creat per mister Jones. És calcat a Superman, però en versió paròdica; porta una doble vida de periodista i superheroi, està enamorat de Gladys i rivalitza pel seu amor amb Jimmy, un company de feina. La ciutat està atemorida per les accions de la malèfica secta del Gran Drac i Supertot és l'encarregat de destruir-la i fer justícia. El que ell no sap, però, és que el seu creador, mister Jones, és en realitat el cap de la secta i que ell, Supertot, és només un producte, una eina ignorant utilitzada com a tapadora. A l'escena final, mister Jones li pren tots els poders, però ell aconsegueix l'amor de Gladys i entre tots dos decideixen lluitar com a humans per implantar el bé a la ciutat.