Josep Maria Benet i Jornet

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 10
  • Obra
    Dos camerinos : Apunts sobre la bellesa del temps 3
    (1989) Benet i Jornet, Josep Maria
    Dos actors parlen davant dels seus camerinos.
  • Obra
    Supertot
    (1973) Benet i Jornet, Josep Maria
    Supertot és un heroi amb poders sobrenaturals que ha estat creat per mister Jones. És calcat a Superman, però en versió paròdica; porta una doble vida de periodista i superheroi, està enamorat de Gladys i rivalitza pel seu amor amb Jimmy, un company de feina. La ciutat està atemorida per les accions de la malèfica secta del Gran Drac i Supertot és l'encarregat de destruir-la i fer justícia. El que ell no sap, però, és que el seu creador, mister Jones, és en realitat el cap de la secta i que ell, Supertot, és només un producte, una eina ignorant utilitzada com a tapadora. A l'escena final, mister Jones li pren tots els poders, però ell aconsegueix l'amor de Gladys i entre tots dos decideixen lluitar com a humans per implantar el bé a la ciutat.
  • Obra
    Descripció d'un paisatge
    (1978) Benet i Jornet, Josep Maria
    Kàtila i Zahira tornen d'un exili que ha durat deu anys. Havien fugit sobtadament per evitar les represàlies de la sublevació que el pare de les noies -un prestigiós professor- havia encapçalat contra la dictadura de l’Emir. Ara l’Emir els ha permès el retorn i, amb aquest gest, tracta de reconciliar-se amb el sector contrari al seu mandat. Però també a les dues germanes se'ls presenta l’oportunitat de venjar el fill de Kàtila, assassinat per Bassir -l’amant de Zahira-, com a mostra de fidelitat al dictador. Quan les dues germanes s’instal·len a la casa conviden Bassir a sopar amb elles. Bassir, que ara ja està casat, arriba al sopar amb el seu fill, i les dues germanes, ajudades per la serventa, maten el nen. L’Emir, declara innocents les dones, argumentant que aquest és el càstig que mereixia Bassir per haver sacrificat el fill de Kàtila. L’Emir i les dues germanes aconsegueix els propòsits que cobejaven des de feia tant de temps, i ara és Bassir la veritable víctima d’aquesta dictadura.
  • Obra
    El gos del tinent
    (1996) Benet i Jornet, Josep Maria
    Dos homes coincideixen en un prostíbul. Un d'ells, el client, està amb una prostituta que li recorda la filla d'un tinent, de qui ell havia estat enamorat d'adolescent; l'altre, s'està amb la 'madame' del bordell contemplant-los d'amagat. El segon home, que havia estat a les ordres del tinent, els espia: coneix circumstàncies del passat del client. En una segona trobada, el 'voyeur', que és un home amb poder i caràcter autoritari, organitza l'encontre del client amb la prostituta.
  • Obra
    Fantasia per a un auxiliar administratiu
    (1964) Benet i Jornet, Josep Maria
    L’Andreu és un jove oficinista de classe pobra que viu a Barcelona amb la seva àvia, fins que ella es posa malalta i ha de marxar amb una filla a viure al camp. L’Andreu es queda sol i es veu immers en un assumpte compromès: la veïna del costat, la Marina, manté relacions sexuals amb el senyor Miquel, un empresari casat de bona reputació, i un bon matí (mentre els dos amants dormen la mona) una noia de classe alta truca a casa de l’Andreu molt esverada: és l’Anna, la filla del Miquel, que ve a buscar el seu pare urgentment. L’Andreu l’ajuda de mala gana, fins que descobreix que el pare de l’Anna és l’amo de l’empresa on ell treballa i hi veu una bona oportunitat de revenja. Però finalment l’Andreu és enganyat i acomiadat de la feina, i les seves esperances de trencar les barreres socials queden frustrades. L’únic consol que li queda és la tornada de la seva àvia, que no pot suportar la vida al camp.
  • Obra
    Helena a l'illa del Baró Zodiac
    (1975) Benet i Jornet, Josep Maria
    Helena i el seu pare, el professor, són de viatge en un transatlàntic quan el terrible Baró Zodíac fa enfonsar el seu vaixell i segresta pare, filla i també al capità de l'embarcació. Aquests són traslladats a l'illa del Baró, una illa artificial que no es troba a cap dels mapes perquè pot canviar de lloc. Allí, el professor és obligat a cooperar amb el Baró per tal de dur a terme els seus plans malèfics: vol dominar el món. Helena, però, en desobeir el seu pare, no només aconsegueix alliberar els seus companys d'aventura de les mans del maquiavèlic Baró, sinó que també enamora al capità. Amb l'ajuda dels servents del tirà Zodíac - farts dels maltractes que reben per part del seu cap- el professor, Helena i el capità poder fugir.
  • Obra
    Elisabet i Maria
    Benet i Jornet, Josep Maria
    El compte de Leicester, antic amant de Maria Stuart i de Elisabet d'Anglaterra, explica a una nova amant la història de les dues cosines. Maria Stuart ha conspirat contra Elisabet, reina d'Anglaterra. Per aquest motiu ara es troba retinguda en un castell a l'espera de ser jutjada. El conseller d'Elisabet pretén que Maria sigui executada i per això Maria vol que sigui la reina qui la jutgi: el poble veuria malament que manés assassinar la seva pròpia cosina. Per tal de solucionar el conflicte, Leicester, actual amant d'Elisabet, prepara una trobada entre les dues. Per la seva part, Mortimer, un jove noble, s'enamora de Maria i elabora un pla per tal d’alliberar-la. Tant l’intent de diàleg com el pla de Mortimer fracassen i els motius per executar Maria creixen. La situació dels personatges els impedeix, tot i que ho desitgin, salvar Maria. Tothom vol conservar el seu lloc dins la cort. Menys el conseller, tothom actua a contracor. Elisabet signa l’ordre d’execució, amb l’esperança que ningú la faci complir -perquè per això cal una altra ordre seva. La por fa que les mans per les que la carta passa siguin incapaces de fer res per l’antiga reina d’Escòcia. Finalment, el conseller aconsegueix fer-se amb l’ordre i fa que es compleixi; Maria mor i el conseller és condemnat a deixar el país. El sentiment de culpa fa que Leicester abandoni també Anglaterra.
  • Obra
    Taller de fantasia : La nit de les joguines
    (1972) Benet i Jornet, Josep Maria
    A les dotze de la nit les joguines es desperten, cobren vida i comencen a cantar i jugar. Però el seu passatemps preferit és destapar la capsa de les històries i divertir-se escoltant les increïbles aventures i els personatges extraordinaris que hi apareixen. En total, són representades set històries que succeeixen en indrets i temps diversos: una de futurista en un planeta imaginari, una de moros i cristians, una d'exploradors a l'Índia, una altra de castells embruixats, una de caníbals africans, una de pirates i una darrera de personatges prehistòrics. En definitiva, un conjunt de contes fantàstics, entrellaçats amb una bona dosi d'ironia i dirigits a un públic infantil.
  • Obra
    El somni de Bagdad
    (1975) Benet i Jornet, Josep Maria
    El General de l’exèrcit anglès envia Stuart a una missió molt perillosa a Bagdad, ciutat d’origen de la seua mare. Just arribar a aquesta ciutat, Stuart s’enfronta amb l’Intendent del Califa, però rep l’ajut d’un encantador de serps i d’Aixa, una esclava. En record de la seva mare, Stuart porta penjat un medalló, i Aixa i l’encantador descobreixen que és la meitat d’un importantíssim enigma: l’amagatall d’una diadema d’or que atorgarà el poder i la felicitat a qui la posseeixi. L’altra meitat del medalló és al palau del Califa, i Aixa i l’encantador de serps entren d’amagat a robar-la. Però Stuart, enamorat, ha regalat la seua part de medalló a la filla del Califa -la princesa Zulema-, així que ningú no aconsegueix reunir la peça sencera. El Califa, que ha aconseguit capturar Stuart i descobreix l’amor que té per Zulema, utilitza la filla d’esquer, i deixa que s’escapi amb Stuart. Així, arriben al campament dels rebels i Stuart és reconegut com l’hereu del savi que va forjar el medalló. Zulema, per fi, descobreix l’enigma del medalló i s’escapa per a trobar el tresor abans que els rebels. Finalment, a la cova on s’amaga la cobejada diadema arriben Zulema, el Califa i el seu Intendent, el General dels anglesos i el cap dels rebels. Tots ells, moren en la disputa de la diadema, de manera que en arribar Stuart i Aixa l’aconsegueixen sense cap entrebanc. Cap d’ells cedeix a la vanitat, i no utilitzen la diadema per a lluïment personal, sinó en benefici del poble.
  • Obra
    Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna
    (1968) Benet i Jornet, Josep Maria
    Al país imaginari de Drudània, el jove Andrieu es presenta a casa de l'erudit senyor Sunyer per reclamar-li un article de col·laboració per a la seva revista. Mentre el redacta al seu despatx, l'Andrieu llegeix a la biblioteca una novel·la històrica ambientada a la Drudània medieval, que passa a ser representada a l'escenari. La història mostra les aventures de dos amics, el poeta Marc i el noble Jofre, en temps de guerra. Una guerra que enfronta el malvat regent Adolf (al castell del qual s'han criat els dos amics) i el príncep Nicolau, defensor dels pobres. Marc i Jofre decideixen abandonar el castell d'Adolf i passar al bàndol contrari, però en arribar-hi comproven astorats que el poder corromp a tots per igual. Les misèries de la guerra, la por i els malentesos porten finalment Jofre a matar el seu amic Marc, per evitar que aquest traeixi els seus ideals.