Josep Maria Benet i Jornet

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    El tresor del pirata Negre
    (1982) Benet i Jornet, Josep Maria
    Martí és castigat a remar a les galeres perquè el senyor Onofre l’acusa d’un crim que no ha comès. Abans de partir, però, el seu oncle li parla de l’existència de l’illa Roja, on un tal pirata Negre va amagar un tresor. Un cop a mar, Martí i els seus companys de rem aprofiten l’atac d’un vaixell pirata per deslligar-se i fer-se amb el vaixell dels temuts corsaris. Entre els passatge -ara presoners de Martí- hi ha dues donzelles, una de les quals ha de casar-se amb Onofre. Martí s’enamora d’ella i decideix alliberar-les totes dues. Poc després, Martí i els seus companys aconsegueixen fer-se amb el tresor de l’illa Roja i amb ell pagar un exèrcit amb el qual poder acabar amb el govern d’Onofre. Finalment, Martí aconsegueix vèncer el seu enemic i aconsegueix també l’amor de la seva dama. També s’acaba descobrint perquè l’oncle de Martí sabia l’existència del tresor: ell havia estat el temut pirata Negre.
  • Obra
    L'ocell fènix a Catalunya o Alguns papers de l'Auca : Peça de circumstàncies
    (1970) Benet i Jornet, Josep Maria
    L'Esteve acaba de morir i la Pepita, l'Enriqueta i la seva dona Juanita el vetllen. Però l'Esteve no perd els papers i recrimina la seva dona quan no pot controlar els nervis. De fet, és ella qui l'ha matat, empesa pels consells de la Pepita. L'Enriqueta, per la seva banda, porta unes faldilles enormes que li arriben fins als peus i que es mouen contínuament ja que hi porta amagat el seu fill natural. Es diu Ramonet i, de fet, és fill de l'Esteve, però la Juanita no ho sap i acaba anant-se'n al llit amb ell –en una versió moderna del mite de Fedra– mentre l'Esteve agafa el seu taüt i marxa feliç de l'habitació.
  • Obra
    Alopècia
    (1993) Benet i Jornet, Josep Maria
    Un individu explica la seva obsessió per la pròpia alopècia, que el portarà de manera malaltissa a l'assassinat de l'amant.
  • Obra
    Ai, carai!
    (1988) Benet i Jornet, Josep Maria
    Un obrer, antic militant d'esquerres, desesperat i desenganyat dels seus ideals, roba un banc. Es refugia a casa d'un antic amic seu, conegut periodista d'opinió. A través dels conflictes entre aquest periodista i el seu amic, el seu fill, el seu pare i la seva amant s'intenta explicar una determinada generació d'antics homes d'esquerres que, en el present dramàtic, ocupen llocs de poder a la societat.
  • Obra
    Això, a un fill, no se li fa
    (2000) Benet i Jornet, Josep Maria
    “Això, a un fill, no se li fa” és una comèdia negra amb molta sang i embolics familiars. En Pau està enamorat de la Mireia, que és la filla de l’Octavi, que és l’amo de l’empresa on treballa en Pau. En Pau viu amb la Glòria, que és la seva mare i l’antiga amant de l’Octavi, i la dona intenta desesperadament que el seu fill enamori la Mireia i es faci amb el poder de l’empresa de l’Octavi. En Pau folla sovint, amb noies rosses que s’assemblen a la Mireia i que són assassinades posteriorment per la seva mare, que és tan empipadora que un dia en Pau la mata i ella reapareix en forma de fantasma per continuar ajudant el seu fill. I és que la Mireia ha acabat enamorant-se d’ell i ha abandonat en Borja, que és el seu promès, però acaba matant-lo per poder-se casar amb en Pau, i tot es resol feliçment però amb un secret no revelat, que només saben la Glòria i l’Octavi: en Pau i la Mireia són germans.