Llàtzer Garcia

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 18
  • Obra
    La terra oblidada
    (2012-02) Garcia, Llàtzer
    El pare de la Maria, la Marta i l’Isaac és gran i està malalt i ha decidit deixar de parlar. Per això la Marta, la germana mitjana, que és qui viu amb ell i el cuida, ha avisat els seus dos germans, que viuen a Barcelona, perquè tornin a casa. Els tres germans intenten que el pare els digui alguna cosa, però l’home es manté impertèrrit. El seu silenci provoca una situació de tensió que fa que aflorin els retrets entre els germans i el rancor que tots tres senten cap al pare.
  • Obra
    La pols
    Garcia, Llàtzer
    El pare dels germans Ruth, Jacob i Abel ha mort, però el Jacob no sent res, ni se’n recorda. La Ruth està molt enfadada: ha hagut de mentir al tanatori dient que el seu germà no hi ha anat perquè està destrossat, però no és veritat. Mentrestant l’Alba, la parella de l’Abel, el va a veure. Junts es diverteixen i riuen; el Jacob, que de normal està carregat de ràbia, sembla un altre quan està amb l’Alba. Es fa tard, i l’Alba es queda a dormir. Hi ha una gran atracció entre ells; el Jacob es llança, però ella el rebutja. Ell li explica que sempre ha estat enamorat d’ella, i l’Alba reconeix que amb ell pot deixar-se anar i ser ella mateixa, però tot i així no vol deixar l’Abel, que l’equilibra molt. Ha arribat l’hora de l’enterrament. El Jacob descarrega la seva ràbia amb la seva mare, i la Ruth sent que la família l’ataca com a resposta al seu germà, i s’adona de la hipocresia de tot plegat: només parlen d’ells i no del seu pare, i això fa que tot perdi el sentit.
  • Obra
    Sota la ciutat
    Garcia, Llàtzer
    La Dàlia i el David es van conèixer en un bar, es van explicar els seus grans objectius vitals i es van enamorar. Un temps després, s’adonen que no han complert cap dels seus somnis i decideixen deixar la seva petita ciutat i establir-se a Barcelona. Allà coneixeran la Bàrbara, la veïna, una famosa il·lustradora i artista que els introduirà al món dels contactes de l’art. Així, promocionarà el David com a escriptor, que quedarà fascinat per ella i d’amagat s’embolicaran; i a la Dàlia li presentarà el seu cunyat, en Narcís, una vella glòria del teatre d’aquest país, que ara es troba apartat del circuit i donant classes a uns alumnes que no el volen. La Dàlia l’animarà molt per engegar un projecte propi, però ell, quan el truquen del Nacional ho deixa tot per acudir-hi. Finalment, la parella decideix desdir-se d’aquest incansable treball de fer contactes, i torna a casa seva.
  • Obra
    Kafka a la ciutat de les mentides
    (2011-07) Garcia, Llàtzer
    Un jove escriptor de Praga que ha perdut la inspiració visita una mèdium perquè convoqui l’esperit de Paul Auster, mort recentment, i poder parlar amb ell. Per error la mèdium fa aparèixer Franz Kafka. Kafka s’escapa i comença a recórrer els carrers de Praga en l’actualitat i s’adona que el seu amic Max el va desobeir després de prometre-li en el seu llit de mort que cremaria tota la seva obra. Kafka vol tornar-se’n a la seva realitat, però els dos joves autors volen utilitzar el seu retorn per guanyar reconeixement.
  • Obra
    Només una veu
    (2018) Garcia, Llàtzer
    Mesos després de l'1 d'octubre de 2017 un home està en silenci al seu balcó. El seu veí de davant, que no té balcó, li ha ofert una banderola amb la paraula "democràcia" perquè la pengi. El primer impuls de l'home ha sigut rebutjar la pancarta. Ara no pot parar de pensar per què ha declinat l'oferiment del seu veí. Sent que fa uns mesos volia participar de tot el que estava passant, però que la guspira que sentia dins seu s'ha apagat. Finalment, l'home s'enfronta a les seves contradiccions, fa el cor fort i penja la banderola al balcó esperant que això faci que s'encengui de nou aquella guspira.
  • Obra
    Elda & Daniel
    (2020-09) Garcia, Llàtzer
    L'Elda i en Daniel fa deu anys que estan junts, però fa un temps van passar una crisi perquè en Daniel es va enamorar d'una altra dona. L'Elda i en Daniel van seguir junts, però no han acabat de superar mai aquest moment. Des de llavors, l'Elda ha estat anant al psicòleg i això l'ha fet adonar-se que havia de sincerar-se amb en Daniel, i decideix explicar-li que l'ha estat mentint en gairebé tot des que es van conèixer. L'ha mentit sobre l'edat que té, sobre qui són els seus amics, sobre el lloc on treballa, sobre què fa quan es queda a dormir fora un cop per setmana, sobre altres homes amb qui té altres relacions i sobre moltes coses més. Aquesta confessió provoca una crisi existencial en en Daniel i fa que tota la relació trontolli.
  • Obra
    Els nens desagraïts
    (2017-06) Garcia, Llàtzer
    Als anys vuitanta, es reuneix al poblet de Sant Gregori, als afores de Girona, una comunitat de famílies liderada per la “Mare Fundadora” —autoproclamada “Missatgera de Déu”. Un grup de gent que va decidir abandonar els seus cercles propers per viure agermanats, seguint el mandat diví i esperant la fi del món. En aquesta comunitat s’hi troben, entre d'altres, en Josep i la Rosa, la filla de la Mare. La Rosa té dos fills, l’Olga i l’Àlex, als quals amb l’ajuda de la Mare, intenta desvincular del Pere, la seva parella. Ell vol que els seus fills vagin a l'escola i facin vida normal, però la Mare s’hi oposa. Per la seva banda, en Josep troba en la comunitat el consol per a la seva viduïtat; la Mare reconeix el seu compromís fent-lo “Pare Fundador”. Anys més tard, es retroben els fills de la Rosa i el Josep —l’Olga, l’Àlex i el Josep Petit— a l’enterrament de la “Mare Fundadora”. Quan eren adolescents, tots van anar escapant de la comunitat, però no els va ser gens fàcil reintegrar-se al món real. Ara, després de molt temps, es retroben i veuen els seus pares totalment alienats, i desemparats per l’esfondrament de la "veritat" que els mantenia vius. Els fills decideixen ajudar-los posant fi a tot plegat: calen foc al poblat de “Natzaret” perquè la història no pugui repetir-se.
  • Obra
    Sweet nothing
    Garcia, Llàtzer
    Davant l’enderrocament del bar ‘Bones Stones’, ‘e.’ es troba amb ‘ella’, un antic amor que desperta la nostàlgia per la seva adolescència, quan gairebé només escoltava els Rolling Stones i es passava el dia en aquest bar, quan pretenia ser un gran escriptor. Llavors, amb tan sols 19 anys, publicà un llibre de relats curts i sortia amb una noia de la seva edat. N’estava molt, fins i tot va demanar-li de viure junts, però un dia va aparèixer ‘ella’ al bar i en va quedar pres. A partir d’aquí, va començar a tractar com una tonta la seva nòvia i alliçonar-la, fins que ella li va dir que sí d’anar a viure junts i ell va trencar la relació. També es va embolicar amb la dona que duia el bar i li va declarar el seu amor, però ella, deixant-li clar que havia de parar d’idealitzar les dones com ho feia, el rebutjà, just abans de decidir tancar el local i matar-se, deixant un cadàver bonic. Ara, al present, ‘ella’ li explica com ella mateixa s’ha anat apropiant de les personalitats de la gent a qui admira, i per què se’n va anar llavors, igual que farà ara, deixant-lo pensatiu.
  • Obra
    Les mans
    (2024) Garcia, Llàtzer
    La Paula està a punt de començar a rodar la seva primera pel·lícula com a directora, protagonitzada per l’Isaac, la seva parella, retirat temporalment de la interpretació. El guió explica els problemes de salut mental que va patir ell i com la van afectar a ella i la seva relació. La Paula després dels primers assajos ha decidit substituir l'Isaac per un altre actor, ja que considera que reviure la història el pot posar en perill tant a ell com al rodatge. Però per l’Isaac no es tracta només de la seva història personal, sinó també d'una oportunitat de tornar a posicionar-se dins la indústria audiovisual i farà tots els possibles per mantenir-se en el paper. Tot plegat obre un intens debat dins la parella sobre a qui pertany la història quan tots dos l'han viscuda i si ella té dret a explicar-la.
  • Obra
    Doppelgänger
    Garcia, Llàtzer
    Llàtzer Garcia s'inspira en el conte "Abans de morir", de Mercè Rodoreda. A escena hi ha dues dones, pràcticament iguals. Les dues formen part d'un conflicte triangular i topen de manera introspectiva i fantasmagòrica. L'altra (l'amant) i Ella (la muller) s'intercanvien els papers i els punts de vista, d'alguna manera es donen vida i es maten mútuament: l’una esdevé la doble de l'altra, com bé suggereix el títol. Així, mentre una va prenent energia i li roba els gestos i les paraules a l’altra, l’altra s’ensopeix i es va apagant. I tot per acostar-se a un escriptor, vèrtex del triangle amorós. Al conte de Rodoreda, és la dona qui intenta descobrir la vida de l'altra, però el text de Llàtzer Garcia provoca una inversió deconstructiva: l'amant atorga entitat al personatge rodoredià, que també passa de l'amor a la mort.