Rodolf Sirera Turó

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    Tic-Tac
    (2017) Alapont Ramon, Pasqual; Sirera Turó, Rodolf; Alapont Ramon, Pasqual
    Enric, director de teatre musical, té una malaltia incurable i abans de morir decideix de reunir la companyia d'actors amb què cinc anys enrere va provar d'estrenar una versió de "Pigmalió". Aquella aventura va acabar malament, sense diners i amb bona part del repartiment enfadat, especialment el fill d'Enric, Marc, que va veure's en mig d'un triangle amorós de Sandra, la seva parella, i el mateix Enric. Ara, des del llit d'un hospital, Enric mirarà de fer les paus amb els que l'envolten, i de transmetre al seu fill la importància de crear ficcions i compartir-les per poder conviure els uns amb els altres.
  • Obra
    Presoners
    Alapont Ramon, Pasqual; Alejo, Sònia; Cardeña, Chema; Pardo, Patrícia; Sirera Turó, Rodolf; Tena, Begoña
    Sis persones retingudes en monestirs, convents i altres edificis reconvertits en presons franquistes escriuen cartes als seus amics o familiars en diferents moments des de l'any 1940 fins al 1975. En Pepe li escriu a la Tonica, la seva dona, per acomiadar-se'n, ja que sap que aquesta mateixa nit serà executat al monestir de Sant Miquel dels Reis. Una dona li escriu un conte a la seva filla abans de suïcidar-se al convent de Santa Clara. Un home, mestre de professió, ensenya a llegir i a escriure als seus companys de cel·la perquè puguin escriure cartes als seus familiars. Una dona falsament acusada pels amos de la casa on treballava d'haver-los robat dues mil pessetes, escriu als seus fills donant-los instruccions perquè sàpiguen què fer si ella no sobreviu. A una altra dona se li ha aparegut una presa que es va suïcidar deu anys enrere a la mateixa cel·la i li escrivia al seu company per explicar-li, però ha decidit trencar la carta perquè el seu xicot l'ha traït a ella i als altres companys de lluita. I, finalment, l'any 1975, un periodista llegeix les cartes que els seus companys li han anat deixant perquè les faci arribar als seus destinataris quan surti de la presó, un moment que, tot i que Franco ja ha mort, no acaba d'arribar mai.