Rodolf Sirera Turó

València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.

Més informació sobre l'autor.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 46

El verí del teatre : Diàleg entre un aristòcrata i un comediant
(1978) Sirera Turó, Rodolf
El 1784, a París, l'actor Gabriel de Beaumont va a veure el Marquès de…, que l'ha fet cridar perquè li representi un fragment d'una obra que ha escrit i en la qual el personatge de Sòcrates és conscient que està morint. Gabriel ho fa, però el Marquès el talla perquè troba que la seva interpretació s'allunya massa de la realitat. Llavors Gabriel comença a trobar-se malament i, a partir d'insinuacions del Marquès, dedueix que aquest l'ha enverinat. El Marquès li confirma que li queden pocs minuts de vida, i que només li donarà l'antídot si aconsegueix fer real el fragment de la seva obra. Gabriel accepta, i aquest segon intent impregnat de la seva autèntica angoixa interessa més al Marquès. Però no n'hi ha prou, i el Marquès, tot fent creure a Gabriel que li dóna l'antídot, l'enverina, ara de debò: abans només li havia donat una droga. Llavors el Marquès s'asseu cerimoniosament, disposat a gaudir d'una mort ben real.
Raccord
(2004-06) Sirera Turó, Rodolf
Amb la Guerra Civil de rerefons, una jove es decideix d'anar a estudiar a la universitat. A partir d'aquest fet, l'obra ressegueix les conseqüències vitals que se n'han derivat per a la seva família. Tot plegat amb les dues cases d'una platja com a indret que roman al llarg del temps i que és testimoni d'unes casualitats aparents, que acaben portant a les generacions posteriors a un conjunt de descobriments foscos sobre els seus pares. Una demostració que les coincidències no existeixen, sinó que, al capdavall, obeeixen a les tries amb què cadascú condueix la seva vida.
L'última cinta
Sirera Turó, Rodolf
Al llarg d’una conversa que manté amb un tècnic, la primera actriu de radioteatre d’una emissora, Lluïsa Puigvert, explica com la seva feina està abocada a la desaparició, ja que l’interès que despertava el radioteatre ha minvat molt. Al final, la Lluïsa explica que, a causa d’una remodelació de plantilla, ha estat acomiadada, i que les obres que gravarà aquell mes seran les últimes.
Memòria general d'activitats
(1976) Arenas, Claudi; Casasnovas, Dora; Casasnovas, Marilene; Mayordomo, Alfred; Sirera Turó, Rodolf; Trull, Mercè
Un grup d'actors belgues arriben a un teatre de províncies per preparar la representació de l'obra que porten de gira. Al llarg de la nit passen una sèrie de fets de difícil explicació: tot i que és un grup compromès amb la cultura flamenca que sempre s'ha negat a treballar en francès, ara els textos dels actors apareixen en aquesta llengua; la dona de fer feines i l'administrador del teatre entren i surten sense que ningú sàpiga exactament d'on; un dels actors sent per ràdio que aquesta companyia actua precisament aquella nit a l'altra punta del país; etc. Finalment, en voler deixar l'escenari, els actors s'adonen que un vidre els ho impedeix. Un dels actors el trenca, i llavors es fa fosc. En fer-se de nou la llum, a l'escenari hi ha la dona de fer feines i l'administrador del teatre, els quals comenten l'abandó de l'edifici i com esperen que caigui d'un dia a l'altre.
L'assassinat del doctor Moraleda
(1978) Sirera Turó, Rodolf
En l'expedició per terres africanes que el doctor Moraleda vol emprendre per estudiar la fauna i flora del territori, hi conflueixen altres interessos més enllà dels científics. D'una banda, el govern portuguès vol aprofitar l'expedició per ocupar el territori que hi ha entre les colònies portugueses d'Angola i Moçambic i, d'aquesta forma, dominar una franja estratègica que s'estendria de l'oceà Atlàntic a l'Índic. D'altra banda, un venedor de diamants i un tallador, Vasco, volen aprofitar l'expedició per recuperar el tresor que el traficant d'esclaus Nuno Fernandes va amagar en aquella zona. Com a resultes d'aquesta confluència d'interessos, l'expedició acaba en tragèdia, ja que tots els seus participants són assassinats excepte un capità de l'exèrcit portuguès, promotor de la matança, i Vasco, qui aconsegueix fugir. Més endavant, però, quan és a punt de donar a conèixer la responsabilitat del govern portuguès en tot aquest afer, Vasco és assassinat per un enviat d'aquest govern.
La ciutat perduda
(1990) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
Un vell escriptor a l'exili guanya un important premi de novel·la en una ciutat de províncies. Un crític literari i locutor d'un programa radiofònic sobre literatura fa una entrevista a l'escriptor i inicia una relació amb ell. El crític fa estudis sobre l'obra de l'escriptor i s'encarrega de la publicació dels seus textos nous. L'escriptor s'instal·la en una residència d'ancians on rep les visites del crític. En una d'aquestes trobades es descobrirà la falsa identitat de l'escriptor i la manca d'escrúpols del crític que ha utilitzat material de l'escriptor per signar-lo com a propi.
Cavalls de mar
(1986) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
En una mansió anomenada Hippocampos (Cavalls de mar), a la Malva-Rosa valenciana, vivim la transició de la dictadura de Primo de Rivera a la II República, sota el prisma de la família Vallenquino, propietària de la mansió. A través de la seva relació amb amics i milicians, descobrim el grau de privilegi de què gaudeix l'alta burgesia, fins i tot en l'austeritat que comporta la postguerra.
Bloody Mary Show : Suggeriments dramàtics per a un espectacle de cabaret
(1979) Sirera Turó, Rodolf
L'obra és un espectacle de cabaret que comença i acaba amb referències a Bloody Mary, encarnació de la mort. Al llarg de l'obra se succeeixen números que, en major o menor grau, caracteritzen el teatre de cabaret: ventriloquia, quiromància, titelles, màgia, strip-tease, transformisme, cançó, etc.
Tres variacions sobre el joc del mirall, amb un epíleg d'homenatge a Alfred Jarry
(1974) Sirera Turó, Rodolf
L’obra està formada per tres variacions i un epíleg que juguen amb el concepte de teatre dins del teatre i que, d’una forma o altra, necessiten de la participació del públic. En la primera variació, la família Brown espera l’arribada de la família Smith. De cop, el fòrum desapareix, i veiem la família Smith en una sala d’estar idèntica repetint paraules i comportaments. En la segona variació, després d’una estona de fosc s’encenen els llums. El teatre ha desaparegut, i el públic es troba rodejat per un exèrcit que l’obliga, a cops de fusell, a aixecar-se i caminar. En la tercera variació, en encendre’s els llums amb Jean-Paul Marat a l’escenari, el pati de butaques és buit, i només hi ha un mirall a cada seient que reflecteix la seva imatge. Finalment, a l’epíleg, els espectadors que contemplen el pare Ubú a escena van tots vestits de negre.
Peret o els miracles de l'astúcia
Sirera Turó, Rodolf
Utilitzant la seva astúcia, en Peret sempre pren el pèl al seu amic Jeroni. L’última enredada ha consistit en vendre-li un conill per 500 lliures fent-li creure que és capaç de fer de missatger. Enfadat en descobrir l’engany, en Jeroni decideix matar en Peret, però aquest l’enreda de nou fent-li creure que posseeix unes manxetes que fan reviure els morts. En Jeroni les compra, i en arribar a casa mata la seva dona fart de les seves queixes. Quan més tard intenta fer-la reviure, però, no pot, i en adonar-se del nou engany, decideix venjar-se d’en Peret tirant-lo per un penya-segat dins d’un sac. En Peret, però, aconsegueix sortir del sac, enganyar un pobre pastor per tal que es posi en lloc seu, i després que en Jeroni hagi llençat el sac creient que a dins hi és ell, fer-li creure que, si et llences en un sac en aquell lloc, sobrevius i pots treure animals del fons del mar. En Jeroni prega a en Peret que el llenci dins d’un sac pel penya-segat, i en Peret ho fa tot content.

Rodolf Sirera Turó

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca