Rodolf Sirera Turó

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Filtres

Restablir filtres

Configuració

Autoría: Sirera Turó, Rodolf × Paraules clau: Teatre breu ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 10
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    L'estranya metamorfosi de Mademoiselle Delaigulle
    Sirera Turó, Rodolf
    Un pintor troba en un parc Mademoiselle Delaigulle llegint “Les flors del mal” de Baudelaire. Quan el pintor li diu que la seva ànima es reflecteix en el seu rostre, Mlle. Delaigulle s’esvera i li demana si la vol besar. El pintor ho fa, i a continuació s’apaguen els llums. En encendre’s de nou, el pintor ha desaparegut, però Mlle. Delaigulle té el seu rostre, cosa que fa que el gat que té a la falda es remogui inquiet.
  • Miniatura
    Obra
    Autògraf
    (2010-01) Sirera Turó, Rodolf
    Després d’una funció que no l’ha deixada gens satisfeta, l’actriu Empar Ribera es lamenta de l’estat del teatre a Barcelona. La seva assistent intenta convèncer-la que la funció ha anat bé, però la diva no està per orgues. Llavors, un jove d’uns setze anys, en Josep M., s’atansa al camerino per demanar-li un autògraf. Quan li explica que ha gaudit de l’obra, l’Empar li etziba que, quan sigui gran, segur que ell n’escriurà de millors.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    El misteri de la cambra tancada
    Sirera Turó, Rodolf
    El jove Amarelo Giallo força la porta del despatx del seu cap, Monsieur Jean, perquè aquest no respon, i el troba penjat a l’habitació que funciona com a arxiu. En arribar el detectiu Gelb es produeix un interrogatori, arribant a la conclusió que M. Jean no pot haver estat assassinat, ja que la porta estava tancada per dins, i no es pot haver suïcidat, ja que no hi ha cap moble a prop del penjat. Per tant, M. Jean conclou que si no pot ser que a l’arxiu hi hagi un home mort, és que realment no hi és. I efectivament, en mirar de nou dins la cambra, aquesta és buida.
  • Miniatura
    Obra
    Pluja
    (2001-09) Sirera Turó, Rodolf
    Un home explica la culpabilitat que sent i la incapacitat de superar la mort d’una dona en un accident a la carretera. L’home i la dona estaven a punt d’abandonar les seves respectives famílies per fugir junts, però en el darrer instant ell es va fer enrere, no va pujar al cotxe i ella va acabar tenint un accident.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Un fill és un regal de Déu
    (1994) Sirera Turó, Rodolf
    Un capità militar assassina una dona segrestada, tot just després d'haver parit. Li arrabassa el fill per tal de lliurar-lo a un superior i a la seva dona. Tot s'esdevé amb la connivència d'un eclesiàstic i de la llevadora.
  • Miniatura
    Obra
    Un home pacífic
    (2003) Sirera Turó, Rodolf
    Un home pacífic partidari de viure i deixar viure i contrari a posicions extremes explica com es va veure en el dubte de donar suport als seus companys de feina i firmar un manifest per fer una aturada parcial o correspondre a la confiança del cap del seu departament i no firmar-lo. Al final, a causa de la pressió, va optar per matar tothom de l’oficina amb gas tòxic.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Números de pallassos
    (1986) Sirera Turó, Rodolf
    Cinc persecucions verbals, mitjançant sentències, manaments o deures morals, sobre individus genèrics (fill, eremita, home, enamorat) i les seves circumstàcies vitals. Cinc caigudes d'objectes quotidians en situacions fotogràfiques que menen al silenci. Cinc colps morals amb significat comú d'acomiadament (de la vida, de la parella, del treball). Acomiadament final amb la parella August-Clown amb l'obligació de justificar l'harmonia de l'univers.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    L'última cinta
    Sirera Turó, Rodolf
    Al llarg d’una conversa que manté amb un tècnic, la primera actriu de radioteatre d’una emissora, Lluïsa Puigvert, explica com la seva feina està abocada a la desaparició, ja que l’interès que despertava el radioteatre ha minvat molt. Al final, la Lluïsa explica que, a causa d’una remodelació de plantilla, ha estat acomiadada, i que les obres que gravarà aquell mes seran les últimes.
  • Miniatura
    Obra
    La màgia dels colors i les banderes
    (1979-02) Sirera Turó, Rodolf
    En aquesta peça breu, un prestidigitador, acompanyat de la seva ajudant, realitza un número d’il·lusionisme amb mocadors i banderes, mentre reflexiona sobre el poder simbòlic d’aquests elements. A través dels jocs de mans, estableix un paral·lel entre les il·lusions de l’escenari i l’enlluernament que poden provocar les banderes: símbols capaços de fer que els homes les segueixin cegament, fins al punt d’enfrontar-se entre ells per defensar-ne els colors.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Tres variacions sobre el joc del mirall, amb un epíleg d'homenatge a Alfred Jarry
    (1974) Sirera Turó, Rodolf
    L’obra està formada per tres variacions i un epíleg que juguen amb el concepte de teatre dins del teatre i que, d’una forma o altra, necessiten de la participació del públic. En la primera variació, la família Brown espera l’arribada de la família Smith. De cop, el fòrum desapareix, i veiem la família Smith en una sala d’estar idèntica repetint paraules i comportaments. En la segona variació, després d’una estona de fosc s’encenen els llums. El teatre ha desaparegut, i el públic es troba rodejat per un exèrcit que l’obliga, a cops de fusell, a aixecar-se i caminar. En la tercera variació, en encendre’s els llums amb Jean-Paul Marat a l’escenari, el pati de butaques és buit, i només hi ha un mirall a cada seient que reflecteix la seva imatge. Finalment, a l’epíleg, els espectadors que contemplen el pare Ubú a escena van tots vestits de negre.