Rodolf Sirera Turó

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 19
  • Obra
    Cavalls de mar
    (1986) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    En una mansió anomenada Hippocampos (Cavalls de mar), a la Malva-Rosa valenciana, vivim la transició de la dictadura de Primo de Rivera a la II República, sota el prisma de la família Vallenquino, propietària de la mansió. A través de la seva relació amb amics i milicians, descobrim el grau de privilegi de què gaudeix l'alta burgesia, fins i tot en l'austeritat que comporta la postguerra.
  • Obra
    Bloody Mary Show : Suggeriments dramàtics per a un espectacle de cabaret
    (1979) Sirera Turó, Rodolf
    L'obra és un espectacle de cabaret que comença i acaba amb referències a Bloody Mary, encarnació de la mort. Al llarg de l'obra se succeeixen números que, en major o menor grau, caracteritzen el teatre de cabaret: ventriloquia, quiromància, titelles, màgia, strip-tease, transformisme, cançó, etc.
  • Obra
    Peret o els miracles de l'astúcia
    Sirera Turó, Rodolf
    Utilitzant la seva astúcia, en Peret sempre pren el pèl al seu amic Jeroni. L’última enredada ha consistit en vendre-li un conill per 500 lliures fent-li creure que és capaç de fer de missatger. Enfadat en descobrir l’engany, en Jeroni decideix matar en Peret, però aquest l’enreda de nou fent-li creure que posseeix unes manxetes que fan reviure els morts. En Jeroni les compra, i en arribar a casa mata la seva dona fart de les seves queixes. Quan més tard intenta fer-la reviure, però, no pot, i en adonar-se del nou engany, decideix venjar-se d’en Peret tirant-lo per un penya-segat dins d’un sac. En Peret, però, aconsegueix sortir del sac, enganyar un pobre pastor per tal que es posi en lloc seu, i després que en Jeroni hagi llençat el sac creient que a dins hi és ell, fer-li creure que, si et llences en un sac en aquell lloc, sobrevius i pots treure animals del fons del mar. En Jeroni prega a en Peret que el llenci dins d’un sac pel penya-segat, i en Peret ho fa tot content.
  • Obra
    La farsa de Misser Pere Pathélin
    Sirera Turó, Rodolf
    El mestre Pere Pathélin és un advocat que no té cap client. Per apaivagar les ires de la seva dona, estafa uns teixits a un venedor amic de la família, que els hi fia i que després es queda sense cobrar perquè en Pere es fa passar per malalt. Enfadat, el venedor acusa el pastor que vigila les seves ovelles d'haver-li'n matat moltes. El pastor pren en Pere com a advocat, i aquest li aconsella que respongui ‘beeee’ a tot. D’aquesta forma, en Pere fa passar el pastor per boig i el jutge l’absol. Quan en Pere vol cobrar els honoraris, però, el pastor continua dient només 'beeee', i en Pere reconeix que ha estat vençut pel seu propi consell.
  • Obra
    La primera de la classe
    (1984) Sirera Turó, Rodolf
    Anna, una "progre", rep la visita inesperada d'una antiga companya de classe, Olga, més convencional, tot i que acaba d'abandonar el marit per viure amb l'amant. Olga revela que es tracta de l'anterior company d'Anna, a qui va deixar per ella. La nit que passen juntes permet que Anna s'emmiralli en Olga i analitzi els seus problemes de relació afectiva amb els homes. Quan Olga se'n va, Anna, traint els seus principis, accepta, per telèfon, una cita amb l'home de la seva amiga.
  • Obra
    Funció de gala
    (1985) Sirera Turó, Rodolf
    En un cabaret d'un país imaginari de l'Amèrica Central es fan els preparatius per una funció de varietats que tindrà lloc al vespre. Un capità de policia irromp al local per endur-se un dels artistes a qui acusa de ser un dirigent terrorista. Els militars planegen assassinar el president de la República i per aquest motiu contracten una de les artistes del cabaret. La noia, que no en sap res, accepta un tracte enganyós. Al final, a les llotges del teatre de l'òpera, hi haurà un seguit de morts i la irrupció d'un grup de revolucionaris encapçalats pel dirigent terrorista detingut al principi de l'obra. Enmig de tot aquest batibull té lloc una bonica història d'amor.
  • Obra
    "Arriba, escuadras, a vencer..."
    (1977) Sirera Turó, Rodolf
    En un cinema de barri, mentre es projecta el noticiari franquista, un home recorda com el seu entorn ha accedit a les imposicions socials del règim tot i haver format part, amb més o menys convicció, del bàndol nacional. Quan, en acabar la projecció, sona l'himne corresponent, l'home haurà de decidir entre sotmetre's a la convenció establerta o ser coherent amb ell mateix.
  • Obra
    El capvespre del tròpic
    (1977) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    El 1895, mentre la tensió a les colònies es va intensificant, el contraban s'estén arreu. A Puig d'Antella, un regidor republicà s'enriqueix gràcies a la venda de tabac cubà de contraban. El tinent de la Guàrdia Civil fa la vista grossa, però a la vegada investiga la possible relació entre el contraban i un convent veí. Un dia arriba al poble el nou comandant de la Guàrdia Civil, i poc després, el tinent és assassinat. Un any després, Joaquim Carbonell és detingut arran d'aquesta mort, trobat culpable, i enviat a fer treballs forçats. A la llarga, el regidor descobreix que el seu tabac prové del convent i que el seu conreu és promogut pel comandant de la Guàrdia Civil. Tot i la seva voluntat de denunciar aquesta estafa, aviat s'adona que no pot fer-hi res perquè ell hi està tan emmerdat com els altres. La tornada d'en Joaquim el 1902 no produirà cap canvi, ja que la seva voluntat de descobrir la veritat només farà que el matin sense que ningú, ni el seu amic regidor faci res per impedir-ho.
  • Obra
    Plany en la mort d'Enric Ribera : Assaig simfònic de documentació biogràfica
    (1972) Sirera Turó, Rodolf
    L'obra és una biografia de l'actor valencià més important del segle XX, Enric Ribera. És escrita en forma de simfonia i organitzada a base de repeticions, paral·lelismes, discursos simultanis, etc. Formalment, per tant, és força complexa. Després d'un preludi en el qual s'informa de la mort de l'actor, hi ha una obertura que deixa entreveure els aspectes més destacats de la vida d'Enric Ribera. A continuació, un al·legro se centra en la infància de l'actor. L'andante que el segueix fa referència a un aspecte extern a la vida de Ribera: la necessitat de crear un partit d'esquerres compromès amb la realitat del País Valencià. El scherzo següent se centra en la passió entre els germans Enric i Empar, al qual el segueix un adagio que mostra com durant la Guerra Civil, Enric Ribera, a desgrat seu, va fer un teatre compromès i d'idees. La coda final mostra l'assimilació de Ribera pel bàndol franquista i la seva renúncia a tota mena de compromís amb el seu país i la seva llengua.
  • Obra
    Intermedi
    (1980) Sirera Turó, Rodolf
    En plena revolta dels treballadors, la dona de l'empresari d'una fàbrica i el doctor que se'n cuida discuteixen sobre el futur de l'empresa i de la societat mentre cadascun tracta d'enganyar l'altre. Finalment, després de la mort de l'empresari i gràcies a l'ajuda d'un jove treballador, la dona aconsegueix dominar el doctor i en promet la seva entrega als revoltats. Tot i això, quedant com a propietària de la fàbrica, decideix alliberar el metge i li entrega una pistola descarregada perquè es defensi mentre fuig.