Rodolf Sirera Turó

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 11
  • Obra
    El deute
    (2023-05) Sirera Turó, Rodolf
    La Bea lloga a turistes el pis que el seu marit, el Víctor, té just a sota de casa seva. Vint-i-cinc anys més jove que ell, somia tenir fills, però el Víctor es mostra cada cop més distant i dèspota. L’arribada d'una nova llogatera, l’Íngrid que torna a la ciutat després de viure a París, altera la rutina. Farta del menyspreu del marit, la Bea s’embolica amb l’Abel. Aviat descobrim que aquesta relació ha estat orquestrada per la mateixa Íngrid, antiga parella del Víctor, a qui ell va inseminar per vendre'n la criatura resultant. L’Abel és un dels molts fills proveta que el Víctor ha engendrat i venut durant anys enganyant diferents dones. Finalment, l’Abel i l’Íngrid porten a terme la seva venjança i aconsegueixen destapar el negoci immoral del Víctor i les misèries del seu matrimoni.
  • Obra
    La màgia dels colors i les banderes
    (1979-02) Sirera Turó, Rodolf
    En aquesta peça breu, un prestidigitador, acompanyat de la seva ajudant, realitza un número d’il·lusionisme amb mocadors i banderes, mentre reflexiona sobre el poder simbòlic d’aquests elements. A través dels jocs de mans, estableix un paral·lel entre les il·lusions de l’escenari i l’enlluernament que poden provocar les banderes: símbols capaços de fer que els homes les segueixin cegament, fins al punt d’enfrontar-se entre ells per defensar-ne els colors.
  • Obra
    Autonòmics
    (2012) Sirera Turó, Rodolf
    En Claudi Balanyà, polític, arriba a una habitació d’hotel després que hagi saltat als mitjans la seva possible vinculació amb un cas de corruptela política, posant en perill el seu ascens com a secretari del partit. Un cop a l’habitació, posa en ordre el seu pla: deixar-ho tot arreglat legalment, parlar amb un periodista i finalment llevar-se la vida. A l’habitació del costat, la Lídia espera executar el pla que l’Elisa, la seva amiga i dona de Claudi, ha tramat perquè Lídia es reconciliï amb el seu marit, Juli, el president del partit. Aprofitant que Lídia és al bany, Aureli, un periodista, entra furtivament a l’habitació per amagar-hi un micròfon. A una altra habitació, Elisa explica al seu amant, Marc Antoni, un gigoló, que el seu pla és, un cop conxorxada amb l’Aureli per gravar-ho tot, fer que el president enxampi la Lídia i Marc Antoni al llit per tal d’extorsionar el president i salvar la carrera política d’en Claudi. El joc d’enganys d’Elisa s’acabarà complicant, provocant que finalment en Claudi i la Lídia es conxorxin per destapar l’afaire secret d’Elisa i en Juli, aconseguint que en Claudi acabi tenint l’ascens dins el partit.
  • Obra
    Falta
    (1998-06) Sirera Turó, Rodolf
    Mentre el seu marit fa la becaina al seu costat, una dona reflexiona sobre aquest fet de dormir al migdia. S'explica a ella mateixa com emplena el temps durant aquest moment del migdia en el qual el matrimoni es troba però no parla. Descobrim com la incomunicació ha anat fent forat en la relació de parella, el dolor dels desitjos no expressats de la dona i com ella ha desenvolupat una inclinació per veure el Mundial de futbol a la tele mentre ell dorm perquè veure els futbolistes li desperta un desig sexual que fa temps que amb el seu marit està apagat.
  • Obra
    Supervivents
    (2019-05) Sirera Turó, Rodolf
    L’obra presenta, de manera no lineal, diversos episodis de la vida de la família Poveda-Queralt. Santiago Poveda, industrial i polític influent, fa servir sovint la seva posició de poder per afavorir la seva esposa, Candela Queralt, i els seus tres fills: Víctor, Noemí i Jimmy. A través de diferents escenes, es revelen les corrupteles familiars, les tensions i els secrets que marquen les seves relacions, així com la complicitat i la determinació del matrimoni per protegir els seus fills i protegir la família fins al llit de mort.
  • Obra
    Pluja
    (2001-09) Sirera Turó, Rodolf
    Un home explica la culpabilitat que sent i la incapacitat de superar la mort d’una dona en un accident a la carretera. L’home i la dona estaven a punt d’abandonar les seves respectives famílies per fugir junts, però en el darrer instant ell es va fer enrere, no va pujar al cotxe i ella va acabar tenint un accident.
  • Obra
    Matinada
    (2019) Sirera Turó, Rodolf
    Una dona es comunica per carta des de la presó amb algú de fora. Explica com és la seva vida a la presó i els motius polítics que l’han dut a estar retinguda. Enveja la llibertat de les dones franceses que han pogut manifestar-se lliurement el Maig del 68, dient que a Espanya encara hi ha massa submissió a l’home. La dona exemplifica altres situacions de desigualtat de gènere en altres cartes quan descriu els maltractaments del seu pare a la seva mare, o com se li ha aparegut mentre dormia el fantasma d’una companya de cel·la condemnada a cadena perpètua per matar el marit. A la darrera comunicació, la dona explica com, després que ella no hagi confessat res durant els múltiples interrogatoris als quals l'han sotmès, s’ha assabentat que el seu company de militància i de vida ha estat detingut i ha confessat a la primera de canvi, revelant noms i tots els secrets de la causa compartida.
  • Obra
    Clandestins (una història de desamor)
    (2023-05) Sirera Turó, Rodolf
    Rio de Janeiro, juny de 1968. La Gabriela Duarte és l’esposa d’en Rodrigo, un activista revolucionari que la policia del règim està convençuda que ha tornat al país per dirigir activitats subversives. La Gabriela treballa com a professora en un col·legi religiós, protegida per la superiora de l’orde, sor Camila, amb qui manté una relació sexoafectiva i que, en realitat, treballa com a agent per al règim. La Gabriela intenta aconseguir el passaport per poder fugir del país, al·legant que la seva mare està malalta, però els militars la detenen i la sotmeten a una estreta vigilància. Quan en Rodrigo apareix al país i la parella es retroba, la Gabriela descobreix que, en realitat, només és una peça en el joc polític d’en Rodrigo: un joc on cap peça és imprescindible, on l’amor no hi té cabuda i on tots els personatges amaguen qui són.
  • Obra
    Autògraf
    (2010-01) Sirera Turó, Rodolf
    Després d’una funció que no l’ha deixada gens satisfeta, l’actriu Empar Ribera es lamenta de l’estat del teatre a Barcelona. La seva assistent intenta convèncer-la que la funció ha anat bé, però la diva no està per orgues. Llavors, un jove d’uns setze anys, en Josep M., s’atansa al camerino per demanar-li un autògraf. Quan li explica que ha gaudit de l’obra, l’Empar li etziba que, quan sigui gran, segur que ell n’escriurà de millors.
  • Obra
    La infanta Tellina i el rei Matarot
    (1972-08) Sirera Turó, Rodolf
    El rei Matarot envia ambaixadors al palau del rei Tabalada per demanar la mà de la princesa Tellina. El rei Tabalada refusa el matrimoni. La princesa es queixa a la seva dama de companyia, la Piula, que el seu pare la manté tancada. La Piula li revela que té un pretendent, en Matarot, i li explica com és. La Piula diu que aconseguirà que el rei accedeixi al matrimoni si la princesa li garanteix que ella deixarà que es casi amb un noble amic d'en Matarot, el comte Grumet. En Grumet, en assabentar-se de la negativa del rei, informa Matarot i li explica el pla que ha ordit amb la Piula: fer que Matarot entri disfressat al palau. El pla s’executa amb èxit i Matarot aconsegueix trobar-se en privat amb la Tellina. Però el rei descobreix l’engany i empresona la Piula i en Grumet. Finalment, la intervenció de Matarot i Tellina convenç el rei de la sinceritat del seu amor, i acaba donant el vistiplau al matrimoni de les dues parelles.