Rodolf Sirera Turó

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Filtres

1983 - 198941990 - 199912020 - 20242
Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 1980 × Paraules clau: Política ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 7 de 7
  • Miniatura
    Obra
    Homenatge a Florentí Montfort
    (1971) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    L’obra està organitzada en forma d’acte d’homenatge al valencià Florentí Montfort i Bustamante, personatge inexistent però prototip de l’intel·lectual conservador que al llarg de la Renaixença valenciana impulsà una literatura folklòrica al voltant de la taronja, l’Horta i la barraca, que a partir de llavors van passar a definir el País Valencià. Aquesta intel·lectualitat va impossibilitar qualsevol mena d’anàlisi realista de la situació al País Valencià, donant lloc, com diuen els autors, a la “dolça, idíl·lica, increïblement falsificada visió del que som, hem estat i serem els valencians”. Després dels discursos del president de l’Associació per a la Defensa dels Valors Tradicionals de la Nostra Terra, organitzadora de l’acte, i de Crisòstom Laparra i Caudart, glossador de la figura i obra de l’homenatjat, es llegeixen alguns dels poemes més representatius de Florentí Montfort, com ara “Tarongers en primavera” i “A la dona valenciana”, i es representa la seva obra més aconseguida, “Oh, dolça barraqueta valenciana!”, que explica la fidelitat d’una família a la terra, a la taronja i a la barraca valencianes.
  • Miniatura
    Obra
    Històries de desconeguts
    (1981) Sirera Turó, Rodolf
    Peces curtes que tracten temes diversos: des del color de les banderes, la postguerra espanyola, la revolta obrera, la traïció o els problemes del retallador de siluetes.
  • Miniatura
    Obra
    Clandestins (una història de desamor)
    (2023-05) Sirera Turó, Rodolf
    Rio de Janeiro, juny de 1968. La Gabriela Duarte és l’esposa d’en Rodrigo, un activista revolucionari que la policia del règim està convençuda que ha tornat al país per dirigir activitats subversives. La Gabriela treballa com a professora en un col·legi religiós, protegida per la superiora de l’orde, sor Camila, amb qui manté una relació sexoafectiva i que, en realitat, treballa com a agent per al règim. La Gabriela intenta aconseguir el passaport per poder fugir del país, al·legant que la seva mare està malalta, però els militars la detenen i la sotmeten a una estreta vigilància. Quan en Rodrigo apareix al país i la parella es retroba, la Gabriela descobreix que, en realitat, només és una peça en el joc polític d’en Rodrigo: un joc on cap peça és imprescindible, on l’amor no hi té cabuda i on tots els personatges amaguen qui són.
  • Miniatura
    Obra
    Funció de gala
    (1985) Sirera Turó, Rodolf
    En un cabaret d'un país imaginari de l'Amèrica Central es fan els preparatius per una funció de varietats que tindrà lloc al vespre. Un capità de policia irromp al local per endur-se un dels artistes a qui acusa de ser un dirigent terrorista. Els militars planegen assassinar el president de la República i per aquest motiu contracten una de les artistes del cabaret. La noia, que no en sap res, accepta un tracte enganyós. Al final, a les llotges del teatre de l'òpera, hi haurà un seguit de morts i la irrupció d'un grup de revolucionaris encapçalats pel dirigent terrorista detingut al principi de l'obra. Enmig de tot aquest batibull té lloc una bonica història d'amor.
  • Miniatura
    Obra
    La caverna
    (1995) Sirera Turó, Rodolf
    Durant els tres dies que passarà en captiveri, el Jove es relacionarà amb els contrabandistes que l'han segrestat i amb els diferents personatges que habiten els seus somnis. L'obra explora el procés de maduració d'un jove. Aquest pas es duu a terme dins la caverna durant tres dies d'al·lucinacions i somnis, al final de la quals el jove haurà de matar un dels seus segrestadors a manera de ritus iniciàtic.
  • Miniatura
    Obra
    Supervivents
    (2019-05) Sirera Turó, Rodolf
    L’obra presenta, de manera no lineal, diversos episodis de la vida de la família Poveda-Queralt. Santiago Poveda, industrial i polític influent, fa servir sovint la seva posició de poder per afavorir la seva esposa, Candela Queralt, i els seus tres fills: Víctor, Noemí i Jimmy. A través de diferents escenes, es revelen les corrupteles familiars, les tensions i els secrets que marquen les seves relacions, així com la complicitat i la determinació del matrimoni per protegir els seus fills i protegir la família fins al llit de mort.
  • Miniatura
    Obra
    Cavalls de mar
    (1986) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    En una mansió anomenada Hippocampos (Cavalls de mar), a la Malva-Rosa valenciana, vivim la transició de la dictadura de Primo de Rivera a la II República, sota el prisma de la família Vallenquino, propietària de la mansió. A través de la seva relació amb amics i milicians, descobrim el grau de privilegi de què gaudeix l'alta burgesia, fins i tot en l'austeritat que comporta la postguerra.