Rodolf Sirera Turó

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 7 de 7
  • Obra
    Intermedi
    (1980) Sirera Turó, Rodolf
    En plena revolta dels treballadors, la dona de l'empresari d'una fàbrica i el doctor que se'n cuida discuteixen sobre el futur de l'empresa i de la societat mentre cadascun tracta d'enganyar l'altre. Finalment, després de la mort de l'empresari i gràcies a l'ajuda d'un jove treballador, la dona aconsegueix dominar el doctor i en promet la seva entrega als revoltats. Tot i això, quedant com a propietària de la fàbrica, decideix alliberar el metge i li entrega una pistola descarregada perquè es defensi mentre fuig.
  • Obra
    Silenci de negra
    (2000) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    El 1943 el compositor Philippe Batellier accepta dirigir l’Orquestra del Marne que promou el general Petain, fet que posa en contra seva el seu fill Patrick, membre actiu de la resistència. També n’havia sigut membre la seva xicota Hélène, però des de la victòria nazi es mostra molt prudent. Un dia, s’encarrega a Philippe un concert a París en el qual assistirà Goebbels. Bernard Loubet, el primer violí de l’orquestra, proposa acabar el concert amb La Marsellesa, acte que seria altament revolucionari. Tot i l’oposició de Philippe i d’André Rouaud, l’administrador de l’orquestra, Bernard decideix tirar endavant el pla amb l’ajuda de Patrick. Algú, però, els denuncia, i tots dos són detinguts abans del concert i, poc després, afusellats. Després de l’alliberament nacional, el poble linxa André perquè el creu culpable d’aquestes morts. Tres anys més tard, el 1947, Philippe, qui ara viu amb Hélène, rep la visita del fill d’André, Marcel. Ve a venjar-se, ja que sospita que va ser ell qui va denunciar Bernard i el seu propi fill. La conversa, però, portarà a descobrir que la veritable autora de la denúncia va ser Hélène: tot i que feia veure que era procliu al col·laboracionisme, formava part de la resistència, i a vegades va ser necessari sacrificar vides insignificants per salvar-ne de més importants.
  • Obra
    Plany en la mort d'Enric Ribera : Assaig simfònic de documentació biogràfica
    (1972) Sirera Turó, Rodolf
    L'obra és una biografia de l'actor valencià més important del segle XX, Enric Ribera. És escrita en forma de simfonia i organitzada a base de repeticions, paral·lelismes, discursos simultanis, etc. Formalment, per tant, és força complexa. Després d'un preludi en el qual s'informa de la mort de l'actor, hi ha una obertura que deixa entreveure els aspectes més destacats de la vida d'Enric Ribera. A continuació, un al·legro se centra en la infància de l'actor. L'andante que el segueix fa referència a un aspecte extern a la vida de Ribera: la necessitat de crear un partit d'esquerres compromès amb la realitat del País Valencià. El scherzo següent se centra en la passió entre els germans Enric i Empar, al qual el segueix un adagio que mostra com durant la Guerra Civil, Enric Ribera, a desgrat seu, va fer un teatre compromès i d'idees. La coda final mostra l'assimilació de Ribera pel bàndol franquista i la seva renúncia a tota mena de compromís amb el seu país i la seva llengua.
  • Obra
    La partida
    (1989) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    A les acaballes de la Guerra Civil Espanyola un jove autor assaja un drama romàntic amb una companyia d'Alacant. L'obra gira entorn de la figura heroïca de seu rebesavi en lluita contra la Restauració Borbònica. A partir de la coincidència de nom de tots dos i de la situació, s'estableix un progressiu paral·lelisme d'accions i personatges en diversos graus de realitat i ficció, fins a la fusió amb l'afusellament de l'autor. Al final, el seu avi comença la lectura d'una segona obra que coincideix amb l'inici del text dels Sirera, tot i que les acotacions estan en castellà.
  • Obra
    Matinada
    (2019) Sirera Turó, Rodolf
    Una dona es comunica per carta des de la presó amb algú de fora. Explica com és la seva vida a la presó i els motius polítics que l’han dut a estar retinguda. Enveja la llibertat de les dones franceses que han pogut manifestar-se lliurement el Maig del 68, dient que a Espanya encara hi ha massa submissió a l’home. La dona exemplifica altres situacions de desigualtat de gènere en altres cartes quan descriu els maltractaments del seu pare a la seva mare, o com se li ha aparegut mentre dormia el fantasma d’una companya de cel·la condemnada a cadena perpètua per matar el marit. A la darrera comunicació, la dona explica com, després que ella no hagi confessat res durant els múltiples interrogatoris als quals l'han sotmès, s’ha assabentat que el seu company de militància i de vida ha estat detingut i ha confessat a la primera de canvi, revelant noms i tots els secrets de la causa compartida.
  • Obra
    Històries de desconeguts
    (1981) Sirera Turó, Rodolf
    Peces curtes que tracten temes diversos: des del color de les banderes, la postguerra espanyola, la revolta obrera, la traïció o els problemes del retallador de siluetes.
  • Obra
    Clandestins (una història de desamor)
    (2023-05) Sirera Turó, Rodolf
    Rio de Janeiro, juny de 1968. La Gabriela Duarte és l’esposa d’en Rodrigo, un activista revolucionari que la policia del règim està convençuda que ha tornat al país per dirigir activitats subversives. La Gabriela treballa com a professora en un col·legi religiós, protegida per la superiora de l’orde, sor Camila, amb qui manté una relació sexoafectiva i que, en realitat, treballa com a agent per al règim. La Gabriela intenta aconseguir el passaport per poder fugir del país, al·legant que la seva mare està malalta, però els militars la detenen i la sotmeten a una estreta vigilància. Quan en Rodrigo apareix al país i la parella es retroba, la Gabriela descobreix que, en realitat, només és una peça en el joc polític d’en Rodrigo: un joc on cap peça és imprescindible, on l’amor no hi té cabuda i on tots els personatges amaguen qui són.