Rodolf Sirera Turó

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 20
  • Obra
    Dinamarca
    (2019-02) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    L'obra ressegueix els darrers esdeveniments de les vides del pastor luterà Kristen Nielsen i la seva filla Solvej Vinter, actriu, durant els anys de l'ocupació alemanya de Dinamarca. Amb una estructura d'anades i vingudes temporals, estructurades segons la necessitat de comprendre quines són les decisions que han portat els personatges a cada situació, el text estableix un paral·lelisme entre el drama familiar generat pels abusos sexuals i la situació política del país, subjugat fins al punt que formar-ne part condiciona el comportament dels personatges, les seves relacions i la seva transcendència.
  • Obra
    La infanta Tellina i el rei Matarot
    (1972-08) Sirera Turó, Rodolf
    El rei Matarot envia ambaixadors al palau del rei Tabalada per demanar la mà de la princesa Tellina. El rei Tabalada refusa el matrimoni. La princesa es queixa a la seva dama de companyia, la Piula, que el seu pare la manté tancada. La Piula li revela que té un pretendent, en Matarot, i li explica com és. La Piula diu que aconseguirà que el rei accedeixi al matrimoni si la princesa li garanteix que ella deixarà que es casi amb un noble amic d'en Matarot, el comte Grumet. En Grumet, en assabentar-se de la negativa del rei, informa Matarot i li explica el pla que ha ordit amb la Piula: fer que Matarot entri disfressat al palau. El pla s’executa amb èxit i Matarot aconsegueix trobar-se en privat amb la Tellina. Però el rei descobreix l’engany i empresona la Piula i en Grumet. Finalment, la intervenció de Matarot i Tellina convenç el rei de la sinceritat del seu amor, i acaba donant el vistiplau al matrimoni de les dues parelles.
  • Obra
    El triomf del Tirant
    (1991) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    Tirant, en els instants previs a la seua mort, rememora les tres etapes del seu accés a la Fama, i l'acompliment dels seus desitjos: el triomf cavalleresc, el religiós i l'amorós, per a reflexionar sobre la necessitat d'acceptar la mort com a condició inevitable de la fama.
  • Obra
    Dos dones
    (2010) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Josep Lluís
    Dues dones grans conversen sobre la visita del papa Benet XVI a València després de l'accident de metro del 2006 en què van morir quaranta-tres persones. La filla d'una d'elles es manifesta al carrer en contra de la visita i això fa que les dones reflexionin sobre les possibilitats de què encara disposen a l'hora de reivindicar la seva opinió.
  • Obra
    Presoners
    Alapont Ramon, Pasqual; Alejo, Sònia; Cardeña, Chema; Pardo, Patrícia; Sirera Turó, Rodolf; Tena, Begoña
    Sis persones retingudes en monestirs, convents i altres edificis reconvertits en presons franquistes escriuen cartes als seus amics o familiars en diferents moments des de l'any 1940 fins al 1975. En Pepe li escriu a la Tonica, la seva dona, per acomiadar-se'n, ja que sap que aquesta mateixa nit serà executat al monestir de Sant Miquel dels Reis. Una dona li escriu un conte a la seva filla abans de suïcidar-se al convent de Santa Clara. Un home, mestre de professió, ensenya a llegir i a escriure als seus companys de cel·la perquè puguin escriure cartes als seus familiars. Una dona falsament acusada pels amos de la casa on treballava d'haver-los robat dues mil pessetes, escriu als seus fills donant-los instruccions perquè sàpiguen què fer si ella no sobreviu. A una altra dona se li ha aparegut una presa que es va suïcidar deu anys enrere a la mateixa cel·la i li escrivia al seu company per explicar-li, però ha decidit trencar la carta perquè el seu xicot l'ha traït a ella i als altres companys de lluita. I, finalment, l'any 1975, un periodista llegeix les cartes que els seus companys li han anat deixant perquè les faci arribar als seus destinataris quan surti de la presó, un moment que, tot i que Franco ja ha mort, no acaba d'arribar mai.
  • Obra
    El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia
    (2003-11) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    En plena fugida cap a la Unió Soviètica des de Finlàndia, el dramaturg Bertolt Brecht cau inconscient en un aiguamoll i és recollit per Mirjami, una camperola. Arran d'aquesta coneixença, Brecht es qüestiona quin és el sentit del teatre que escriu mentre repassa els seus textos i els conflictes de la seva trajectòria professional. Alhora, reflexiona sobre la seva vida privada a partir de la correspondència epistolar que manté amb Mirjami, que va quedar-ne embarassada en aquella trobada.
  • Obra
    Pla de vol
    (2004-01) Sirera Turó, Rodolf
    Un home s'adona que es troba en una llitera i que no pot emetre cap so ni moure cap part del cos. No sap qui és, ni tan sols si és o no. A mesura que reflexiona sobre el seu estat descobreix que allò que l'ha portat a estar inconscient és un accident provocat per la seva parella.
  • Obra
    Clandestins (una història de desamor)
    (2023-05) Sirera Turó, Rodolf
    Rio de Janeiro, juny de 1968. La Gabriela Duarte és l’esposa d’en Rodrigo, un activista revolucionari que la policia del règim està convençuda que ha tornat al país per dirigir activitats subversives. La Gabriela treballa com a professora en un col·legi religiós, protegida per la superiora de l’orde, sor Camila, amb qui manté una relació sexoafectiva i que, en realitat, treballa com a agent per al règim. La Gabriela intenta aconseguir el passaport per poder fugir del país, al·legant que la seva mare està malalta, però els militars la detenen i la sotmeten a una estreta vigilància. Quan en Rodrigo apareix al país i la parella es retroba, la Gabriela descobreix que, en realitat, només és una peça en el joc polític d’en Rodrigo: un joc on cap peça és imprescindible, on l’amor no hi té cabuda i on tots els personatges amaguen qui són.
  • Obra
    Autògraf
    (2010-01) Sirera Turó, Rodolf
    Després d’una funció que no l’ha deixada gens satisfeta, l’actriu Empar Ribera es lamenta de l’estat del teatre a Barcelona. La seva assistent intenta convèncer-la que la funció ha anat bé, però la diva no està per orgues. Llavors, un jove d’uns setze anys, en Josep M., s’atansa al camerino per demanar-li un autògraf. Quan li explica que ha gaudit de l’obra, l’Empar li etziba que, quan sigui gran, segur que ell n’escriurà de millors.
  • Obra
    Pluja
    (2001-09) Sirera Turó, Rodolf
    Un home explica la culpabilitat que sent i la incapacitat de superar la mort d’una dona en un accident a la carretera. L’home i la dona estaven a punt d’abandonar les seves respectives famílies per fugir junts, però en el darrer instant ell es va fer enrere, no va pujar al cotxe i ella va acabar tenint un accident.