Rodolf Sirera Turó

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1948. Llicenciat en Història, i amb estudis de Filologia, va participar des de finals de la dècada dels seixanta del segle passat en el moviment del teatre independent, col·laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, càrrecs de responsabilitat en la Comunitat Valenciana. És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes de les quals escrites en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, amb les que ha obtingut diversos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, quatre premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Té obres traduïdes i estrenades en més d’una quinzena d’idiomes i ha traduït i adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen "Plany en la mort d’Enric Ribera" (1972); "El verí del teatre" (1978); "La primera de la classe" (1983); "Cavalls de mar" (1986, amb Josep Lluís Sirera); "Indian Summer" (1987), "La caverna" (1993), "Maror" (1994), "Raccord" (2006) i "Dinamarca" (2019, també amb Josep Lluís Sirera). Des de 1995 es dedica a l’escriptura de guions per a televisió.
Nom

Filtres

1975 - 197921980 - 19872
Restablir filtres

Configuració

Accés obert: false × Paraules clau: Comèdia ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Medea
    Sirera Turó, Rodolf
    Mentre dinen, Medea es posa més i més nerviosa davant la impossibilitat d’establir cap conversa amb el seu home Jason, pendent només de la cotització borsària dels seus segells de Trinitat-Tobago. Com a venjança pel menyspreu constant que pateix, Medea acaba clavant -literalment- dins la sopera la col·lecció completa de segells de Trinitat-Tobago, Dahomey i la República Papua, cosa que fa desmaiar Jason.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    El nas tallat
    Sirera Turó, Rodolf
    El dia que els veïns Joanot i Senén se’n van de viatge, en Joanot aconsella en Senén que, si les sospites de la infidelitat de la seva dona Aurèlia es confirmen, li talli el nas com a càstig. Aurèlia, efectivament, li és infidel, i aquella mateixa nit demana a la dona de Joanot, Violant, que ajudi el seu amant a arribar a casa. Senén, però, es presenta d’imprevist, i en confondre la criada de Violant per l’amant de la seva esposa, talla el nas a Violant, a qui pren per Aurèlia. Quan més tard Senén veu la seva dona amb nas, ho pren com un senyal diví de la seva innocència, i es reconcilien. D’altra banda, la criada de Violant acusa en Joanot de ser el culpable d’haver tallat el nas a la seva dona creient-la culpable d’infidelitat, i en Joanot és detingut per l’agutzil.
  • Miniatura
    Obra
    La pau (retorna a Atenes)
    (1973) Sirera Turó, Rodolf
    Trigeu és un pobre vinater que, en adonar-se que la guerra entre atenencs i espartans s’està desplaçant cap a les seves vinyes, decideix anar a buscar La Pau, que és retinguda a l’Olimp. Els comerciants d’armes i el promès de la seva filla, Polemidso, que és soldat, intentaran impedir-ho, ja que la pau significaria la seva ruïna, però Trigeu serà ajudat per un grup de prostitutes, partidàries de la pau perquè la guerra les està deixant sense clients. Trigeu aconseguirà arribar a l’Olimp amb l’ajuda d’un escarabat que menja merda, i d’allà aconseguirà treure La Pau. Ara bé, en mostrar-la a tots els ciutadans atenencs, de sota un mantell apareixerà La Guerra i no La Pau, que començarà a atonyinar tothom.
  • Miniatura
    Obra
    La primera de la classe
    (1984) Sirera Turó, Rodolf
    Anna, una "progre", rep la visita inesperada d'una antiga companya de classe, Olga, més convencional, tot i que acaba d'abandonar el marit per viure amb l'amant. Olga revela que es tracta de l'anterior company d'Anna, a qui va deixar per ella. La nit que passen juntes permet que Anna s'emmiralli en Olga i analitzi els seus problemes de relació afectiva amb els homes. Quan Olga se'n va, Anna, traint els seus principis, accepta, per telèfon, una cita amb l'home de la seva amiga.